L'AN estudia la petició dels CDR de suspendre el judici per l'amnistia

L'Audiència Nacional (AN) celebrarà aquest dijous la vista en què estudiarà la petició dels 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per presumpta pertinença a organització terrorista de suspendre el judici per la Llei d'Amnistia.

Els processats a la causa podrien acollir-se a la Llei d'Amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats. Va ser l'1 d'abril passat quan estava previst que se celebrés aquesta vista, que va haver de ser ajornada després que un dels lletrats, el d'Alexis Codina, no pogués assistir per estar de baixar mèdica i no pogués per tant pronunciar-se sobre aquest assumpte .

La decisió del tribunal de posposar aquesta vista va arribar en contra del criteri del fiscal de l'Audiència Nacional Vicente González Mota, que és qui va assumir aquesta causa després de la marxa de Miguel Ángel Carballo a la Fiscalia Provincial de Ciudad Real.

No obstant això, abans d'aquesta suspensió, les defenses van poder fixar posicions davant la Sala Penal en aquest acte denominat de pronunciament previ i que és un pas previ a la celebració del judici per dilucidar determinades qüestions plantejades per les parts.

Un dels lletrats, Xavier Monge, va explicar en el torn que l'Audiència Nacional havia de "paralitzar" el procediment a l'espera --en aquell moment-- de veure què passava amb la Llei d'Amnistia.

LLIURATS A "LA CAUSA"

Va ser el novembre del 2023 quan la Sala Penal de l'Audiència Nacional va confirmar la conclusió de sumari acordada pel jutge instructor Manuel García Castelló i va obrir judici oral contra els 12 membres dels denominats Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per presumpta pertinença a organització terrorista.

Els magistrats de la Secció Tercera avalaven així la decisió adoptada el passat octubre del 2023 per García Castelló contra els presumptes membres d'un nucli radical dels CDR que estaven disposats a fer servir la violència per aconseguir la independència de Catalunya.

La Fiscalia va demanar asseure a la banqueta Eduard Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Delgado per presumptes delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit o fabricació d'explosius; i estralls, aquest darrer en grau de temptativa.

Pel que fa als altres processats, el Ministeri Fiscal va assenyalar Ferrán Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero únicament pel delicte de pertinença a organització terrorista.

Segons la investigació judicial, aquest grup formava dins dels CDR l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.

La creació de l'ERT vindria motivada per la necessitat de comptar al si dels CDR amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostressin totalment lliurats a "la causa" per encarregar-los les accions més sensibles.