El culebró del BPA continúa a Andorra
Segons ha publicat el Diari d'Andorra aquests dies el testaferro de Gao Ping, el valencià, Rafael Pallardó va entregar a l'exdirector general de BPA prop de 1,3 milions en metàl·lic a Barcelona.
Segons ha publicat el Diari d'Andorra aquests dies el testaferro de Gao Ping, el valencià, Rafael Pallardó va entregar a l'exdirector general de BPA prop de 1,3 milions en metàllic a Barcelona. I sembla ser que fins a 41 vegades es va produir l’entrega de diners a Miquel entre els anys 2008 i 2011, tal com es desprèn de l’informe policial que recull l’operativa coneguda com a compensació, que permetia traslladar diners d’Andorra a Espanya i a l’inrevés sense haver de passar per la duana.
Pallardó tenia ingents quantitats de diners que havia de pujar a Andorra -en total van ser prop de 70 milions d’euros-. Aquesta situació connectava amb la necessitat de clients de BPA de repatriar diners a Espanya, especialment per la crisi. Pallardó entregava els diners en metàllic al client de BPA i automàticament el testaferro de Gao Ping rebia una transferència en el seu compte andorrà pel mateix import (feta pel beneficiari de la compensació) sense que es passés ni un sol euro per la frontera.
Miquel va tenir un paper força actiu personalment perquè es va veure involucrat en compensacions de fins a 1,3 milions d’euros en 41 accions diferents. Fins i tot algunes compensacions es lliuraven al despatx de les societats Sadurinvest, Silkinvest i Equuleus de les quals l’administrador únic és l’exdirector general de BPA ara empresonat. Les oficines es troben a l’avinguda Diagonal de Barcelona, al número 620, i allà els diners eren rebuts per una empleada d’una altra societat de les moltes que tenia el director general de Banca Privada.
Miquel enviava aquesta empleada (Marta P.) a recollir diners de Pallardó en el seu nom o bé per comptes de clients que eren gestionats per ell. Perquè l’exdirector general de BPA no tan sols feia aquesta operativa amb els diners dels seus comptes, sinó que la va posar en pràctica per a comptes d’altres clients que ell gestionava. La xifra compensada en nom d’altres és fins i tot superior a la que va fer en el seu nom. Marta P. actua, segons la batlle, seguint sempre les instruccions de Miquel. L’empleada rep i lliura efectiu a fi de facilitar la transacció pactada entre el bancari i Pallardó. Els clients gestionats per Miquel evitaven el contacte directe amb el testaferro de Gao Ping.
Gao Ping està considerat com un cap de la màfia xinesa a Espanya contra el qual va actuar la policia espanyola en el cas Emperador. Ping era un empresari amb múltiples naus a Fuenlabrada i tenia negocis legals i, segons les investigacions policials, disposava d’una branca a l’organització que li permetia aconseguir importants beneficis. Per aconseguir passar els productes importats de la Xina amb menys valor del real subornava funcionaris. També utilitzava suborns perquè la policia actués contra els empresaris xinesos de la competència quan no compraven al majorista de l’organització. Fa de prestamista de compatriotes a Espanya amb interessos d’usura i utilitza la violència per cobrar o amenaça els familiars de qui li deu diners. Amenaces tant als que viuen a Europa com a la Xina en cas que no paguin els deutes.
Els Cierco tenen imatges per provar les coaccions pel 'cas Pujol'
L’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola, Celestino Barroso, va contactar amb Higini Cierco el maig del 2014 per instar-lo a mantenir una reunió a Madrid amb “una gent”. La xerrada entre els dos va tenir lloc al carrer interior d’Indústries Montanya. El funcionari espanyol no va voler pujar al despatx allegant que la conversa seria ràpida. Barroso va afegir que si no s’acceptava anar a Madrid a escoltar el que els havien de proposar els bancs on la família Cierco era accionista majoritària (BPA i Banco Madrid) “moririen”. I Barroso va advertir que els “americans” ja estaven al cas i sabien com fer-ho. Cierco deriva el funcionari cap a Joan Pau Miquel com a màxim executiu de l’entitat. Barroso demana que se l’acompanyi en un cotxe al banc per mantenir la reunió. Miquel, que a partir de llavors s’encarrega de totes les actuacions en aquest tema, es troba amb Barroso. I l’exdirector general de BPA accepta reunir-se a Madrid.
Aquest és, resumit, l’inici del relat que Higini Cierco va fer a la batlle Canòlic Mingorance en la declaració del 18 d’agost passat, on el banquer va denunciar una trama de coaccions orquestrada per membres de la policia espanyola amb l’objectiu que BPA facilités les dades dels comptes que poguessin tenir Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras, amb les seves respectives famílies. El banc sucumbirà a les coaccions i entregarà les dades dels comptes de la família Pujol.
La família Cierco, segons diverses fonts properes al cas, disposa de diferents gravacions que demostrarien la seqüència de fets que va explicar Higini davant la batlle. Per exemple, una de les “proves” que s’acabaran aportant per demostrar les coaccions prové de les càmeres d’Indústries Montanya. En el carreró interior on va tenir lloc la trobada es van enregistrar les imatges que posteriorment van ser guardades. I aquest és un punt important perquè, segons altres fonts properes al cas, els germans Cierco i Joan Pau Miquel van tenir clar que calia anar tenint el màxim de proves possibles preveient que en un futur el cas podria esclatar.
Unes altres imatges que es guardarien corresponen al pas de Barroso per Banca Privada per reunir-se amb Joan Pau Miquel. Encara que no es va desplaçar amb el cotxe oficial de l’ambaixada, les càmeres internes del banc també el van gravar un cop va entrar a l’edifici. El que no està confirmat és si també va ser enregistrada la conversa entre els dos.
Les accions des de Madrid dins de les suposades coaccions van estar més treballades pel que fa a no deixar rastre. La suposada trucada del també agregat d’Interior Bonifacio Diaz arriba a través d’un home que passa el telèfon a la directiva de BPA Rosa Castellón en un bar d’Illa Carlemany. Les suposades trobades de Miquel amb l’excap d’assumptes interns de l’ambaixada espanyola Marcelino Martín Blas tenen lloc a Madrid. En la petició de reunió que arriba per telèfon a Joan Pau Miquel el nom del contacte per a la cita a Madrid és “Fèlix”, tot i que quan es produeix la trobada a l’hotel VillaMagna qui es presenta és Martín Blas. Algunes de les converses on es demanava la informació antisobiranista també podrien estar gravades.
Escriu el teu comentari