Les autonomies rebran 4.000 milions menys per la manca de Govern

 

Les comunitats autònomes rebran aquest any 4.000 milions d'euros menys a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) pel fet de no haver pogut ratificar al Parlament l'acord assolit el passat mes d'abril al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF ) pel qual les autonomies haurien pogut tenir un dèficit del 0,7% en lloc del 0,3% previst per a aquest exercici, segons han informat a Europa Press fonts de l'Executiu.

Aquest nou marge de dèficit per a les comunitats va ser possible després que l'Estat pogués comptar també amb més marge, en lloc del 2,8% previst al 3,6%. Aquest marge de 8 dècimes es va repartir a parts iguals entre les autonomies i l'Estat.

El nou objectiu permetia a les comunitats autònomes passar del 1,66% de dèficit el 2015 al 0,7%, en lloc d'arribar al 0,3 com inicalmente estava previst. La seva aprovació es va produir en el Consell de Política Fiscal i Financera del passat 28 d'abril, en què a més d'aprovar-la meta de dèficit per al present exercici i també es va donar el vistiplau a la senda fins 2019.

Ho va fer amb el suport de les comunitats governades pel PP i el vot en contra de l'PSOE, Catalunya, Cantàbria i Navarra. Per al present exercici va quedar fixat en el 0,7%, mentre que per a 2017 es fixava en el 0,5%; per 2018, al 0,3 l'objectiu marcat era arribar a l'equilibri pressupostari, és a dir, un dèficit zero, el 2019.

Però el Ministeri també va demanar a les autonomies que aprovessin acords de no disponibilitat de despesa per complir l'objectiu de dèficit de 2016, el que en opinió del ministre no tenia per què traduir-se en retallades, ja que anaven a comptar amb més finançament.

Aquest objectiu del 0,7% per a aquest any va ser qualificat en el seu moment de més realista pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè les comunitats autònomes puguin complir amb l'objectiu d'enguany. Per que això, a més, es traduïa en que el Ministeri d'Hisenda injectaria més finançament a les autonomies a través del Fons de Liquiditat Autonòmica, el FLA.

No obstant això, i segons fonts del Govern consultades per Europa Press, aquest finançament addicional que suposava un objectiu més alt de dèficit no es podrà realitzar per manca de Govern, ja que un Executiu en funcions no pot portar al Parlament aquests nous objectius ni l'augment del finançament que això comporta.

L'avaluació feta per Hisenda eleva a 4.000 milions d'euros la quantitat que les comunitats deixaran de percebre aquest exercici pel FLA, el que dificultarà el compliment de la meta de dèficit per part de les autonomies, que s'hauran d'atenir a 0,3 per cent original ia més s'han vist obligades a tancar l'exercici pressupostari aquest mes de juliol.

En el que va d'any, Hisenda ha transferit a les autonomies un total de 24.171.000 d'euros, dels quals 19.993.000 corresponen als mecanismes extraordinaris de finançament --la Facilitat Financera i el Fons de Liquiditat autonòmica-- i 4.178.000 a altres mesures de liquiditat que inclouen l'ampliació del termini de reintegrament de les liquidacions, les bestretes del sistema de finançament i les bestretes addicionals.

D'aquests 19.993.000, 18.768,4 milions d'euros provenen del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que aquest any s'ha realitzat en tres lliuraments a les regions, l'última d'elles el passat mes de juny. El gruix d'aquesta quantitat del FLA transferida per l'Estat l'han rebut: Catalunya, que va ingressar 5.132 milions d'euros, seguida de la Comunitat Valenciana, que va rebre 3.468.000; de Madrid, els ingressos per FLA han ascendit a el q va d'any a 3.009.000 ia Andalusia, que ha rebut 2.723.000.

Però en no poder rebre 4.000 milions addicionals de finançament a través FLA estaran deixant de percebre gairebé un 20% dels diners d'aquest Fons amb el qual esperaven comptar des de l'abril per poder equilibrar els comptes de 2016.

La situació d'interinitat del Govern també perjudicarà les comunitats durant el proper any ja que al no haver-se fixat el sostre de despesa per part de l'Executiu en funcions, aquestes no poden aprovar els seus pressupostos en funció de les noves condicions i la nova situació econòmica. El hauran de fer tenint com a referència la senda de despesa que actualment està en vigor, i que suposa menys marge de despesa.