El sondeig de TV3 dóna com a guanyador de les eleccions europees al PP

Mentre l'escrutini de vots per a les eleccions europees ja està en marxa, TV3 ha ofert el sondeig fet a peu d'urnes. Un sondeig que llança moltes pistes sobre com pot anar la nit, amb els dos grans partits espanyols, el PP i el PSOE, en primera i segona posició, allunyats del gran grup.

Segons el sondeig de TV3, el PP, liderat per la catalana Dolors Montserrat, aconseguiria entre 21 i 23 eurodiputats, seguit de prop pels socialistes de Teresa Ribera, amb 20-22 escons. Tot seguit, Vox, del candidat català Jorge Buxadé, es perfila per obtenir entre 6 i 7 escons.

D'altra banda, Sumar (Estrella Galán), Podem (Irene Montero), i Ara Repúbliques (Diana Riba) se situen en un rang de 2-3 eurodiputats cadascun. Una projecció que referma la fragmentació que hi ha avui dia a la política espanyola

El partit emergent S'ha acabat la Festa, del controvertit Alvise Pérez, obtindria entre 2 i 3 escons, deixant sens dubte un dels titulars de la nit. Per la seva banda, Junts (Toni Comín) i CEUS-PNB (Oihane Agirregoitia) apunten a rebre 1 eurodiputat cadascun. Un altre dels titulars de la nit seria que Ciutadans repetiria el fiasco de les catalanes, i també es quedaria sense representació al Parlament Europeu. Cal recordar que el 2019 els taronges van aconseguir ser la tercera força europea d'Espanya, amb vuit eurodiputats.

La projecció de TV3 a Catalunya

Tot això pertany al sondeig general fet per TV3: a una projecció estatal. Però com seria el resultat a escala catalana? Segons TV3, el PSOE guanyarà a la comunitat, obtenint el 31,2% dels vots (un 9,1% més que a les últimes europees). ERC seria segon, amb el 13,2% dels vots dels catalans, patint un descens del –8%.

Tot seguit, completant el podi català, se situaria el PP, amb el 12,7% dels vots (+7,5%). Junts el seguiria molt de prop, amb el 12% dels vots, però patiria una caiguda estrepitosa (-16,1%). Vox succeiria els independentistes, amb el 6,8% dels vots (+4,8%). Els dos partits a l'esquerra dels socialistes anirien a continuació: els Comuns amb el 6,2% dels vots (-2,2%) i Podem el 5,8%. Finalment es trobaria S'Acabó la Festa, amb el 2,7% dels vots.

El funcionament de les eleccions europees

Les eleccions europees es fan cada cinc anys a tots els Estats membres de la UE. Els ciutadans europeus tenen el dret de votar i presentar-se com a candidats. El Parlament Europeu està compost per 705 eurodiputats, distribuïts entre els països de la UE en funció de la població. Espanya elegeix 61 eurodiputats el 2024.

L'Eurocambra es forma mitjançant eleccions directes i, un cop electes, els eurodiputats s'agrupen en blocs polítics. Posteriorment, es tria un president del Parlament i es formen comissions parlamentàries especialitzades en diferents àrees de política. En el repartiment d'escons, Alemanya té el nombre més gran d'eurodiputats amb 96, seguida de França amb 79, Itàlia amb 76, i Espanya amb els esmentats 61. Països més petits com Malta i Luxemburg en tenen 6 cadascun.

A Espanya, les eleccions se celebren en una circumscripció única, cosa que significa que tots els vots se sumen a nivell nacional i s'assignen escons de manera proporcional segons el sistema D'Hondt. Aquest sistema tendeix a beneficiar els partits grans però també permet la representació de partits més petits.

Canvis respecte al 2019

Prenent com a referència les eleccions europees del 2019, les últimes, hi ha diversos canvis significatius. Aleshores el PSOE va ser el partit guanyador, obtenint 20 escons. El PP va quedar en segon lloc amb 12 escons. Ciutadans va obtenir 7 escons i va tancar el podi.

Després, Unides Podem va aconseguir 6 escons, mentre que Vox va aconseguir 3 escons. Ara Repúbliques (ERC, EH Bildu i BNG), també va obtenir 3 escons. Lliures per Europa (PDeCAT, CDC i Junts) va obtenir 2 escons, mentre que Coalició per una Europa Solidària (PNB i Coalició Canària) en va obtenir un.

La participació en aquelles eleccions va ser relativament alta, arribant al 60,70%. Aquest increment va ser degut en gran part a la coincidència de les eleccions europees amb les municipals i autonòmiques, cosa que tradicionalment ha augmentat la participació ciutadana.