Quin futur espera l'Iran i la seva població després de la mort de Raisi?

La mort recent del president Ebrahim Raisi en un tràgic accident d'helicòpter ha posat en relleu, una vegada més, la complexitat del sistema polític a l'Iran i les qüestions relacionades amb la seva democràcia, el seu règim i les seves relacions internacionals. Iran, un país ric en història i cultura, es troba en una cruïlla entre tradició i modernitat, entre un sistema polític teocràtic i els anhels de reforma i canvi per part de la seva ciutadania.

És Iran una democràcia? La resposta no és senzilla. Si bé l'Iran té institucions democràtiques formals, com ara eleccions presidencials i parlamentàries, aquestes es duen a terme dins d'un marc polític dominat pel lideratge religiós i la figura del Líder Suprem, actualment Ali Khamenei. Aquest sistema híbrid, conegut com una “república islàmica”, combina elements democràtics amb un alt grau de control per part de les autoritats religioses.

Segons diversos índexs i estudis internacionals sobre democràcia, l'Iran sol classificar-se com a règim autoritari, amb limitacions significatives quant a la llibertat d'expressió, els drets humans i la participació política. Les eleccions, si bé se celebren periòdicament, solen estar subjectes a restriccions i supervisió per part de les autoritats religioses i del govern, cosa que planteja dubtes sobre la seva integritat i equitat.

El Líder Suprem, Ali Khamenei, té un paper central en el sistema polític iranià. Com la màxima autoritat religiosa i política del país, té poders considerablement amplis, que inclouen la supervisió de les institucions estatals, la presa de decisions en qüestions clau i la designació de figures clau, com ara el president i el cap del poder judicial. La seva influència és fonamental en la política interna i externa de l'Iran.

L'actual règim iranià, en la seva forma actual com una república islàmica, es va establir el 1979 després de la Revolució Islàmica, que va enderrocar el govern monàrquic del Shah Mohammad Reza Pahlavi. Des de llavors, l'Iran ha mantingut relacions complexes amb la comunitat internacional, caracteritzades per tensions i conflictes en temes com ara el programa nuclear, el suport a grups militants a la regió i la intervenció en assumptes interns d'altres països.

Aquesta mort pot propiciar una revolució?

La mort del president Ebrahim Raisi en un accident d'helicòpter podria potencialment desencadenar una sèrie de canvis i tensions a la societat iraniana, però preveure si això conduirà a una revolució és altament especulatiu i depèn de diversos factors.

La mort del president es podria veure com un punt d'inflexió que catalitza l'expressió pública d'aquestes frustracions. Tot i això, la magnitud i la direcció de qualsevol moviment de protesta dependran de la naturalesa i la intensitat d'aquest descontentament.

El règim iranià té un historial de reprimir durament les protestes i moviments d'oposició. La manera com el govern respongui a qualsevol agitació popular resultant de la mort de Raisi podria ser determinant en el curs dels esdeveniments. Una repressió violenta podria sufocar qualsevol intent de revolució, mentre que una resposta més moderada podria permetre que el descontentament s'expressi de manera més organitzada i sostinguda.

La mort de Raisi podria exacerbar les divisions internes dins de l'establishment polític i religiós iranià. Si hi ha lluites pel poder o desacords sobre la successió, això podria afeblir la capacitat del règim per mantenir el control i obrir espai per a la dissidència popular. A més a més, la reacció de la comunitat internacional també podria influir en la dinàmica interna a l'Iran. Si les potències externes expressen suport o condemna a certs sectors de la societat iraniana, això podria enfortir o debilitar la posició de diferents grups dins del país.