Una dolça tradició: Els postres de Setmana Santa a Catalunya que no et pots perdre

La Setmana Santa a Catalunya es destaca no només pels esdeveniments religiosos i processons, sinó també per una rica tradició culinària que endolceix aquesta època de l'any.

Entre les receptes de postres més emblemàtiques es troben les torrijas, bunyols, i les mones de pasqua, les receptes de les quals han estat transmeses de generació en generació, adaptant-se i enriquint-se amb els sabors locals.

Aquesta celebració ofereix una excel·lent oportunitat per explorar la rebosteria de la regió, on cada dolç de Setmana Santa explica una part de la història i cultura catalanes.

Aquesta diversitat de postres de Setmana Santa, des de les tradicionals llesques fins a les innovadores receptes saludables com la llet fregida, reflecteix no només la riquesa de la cuina catalana, sinó també la seva obertura a la inclusió de sabors i tècniques d'altres indrets.

A més, esdeveniments com l'elaboració de mones de pasqua afegeixen un toc festiu que convida tant locals com visitants a submergir-se en la celebració.

Aquest article s'endinsarà en algunes de les receptes de postres i dolços més representatius de la Setmana Santa a Catalunya, oferint així una finestra a la tradició i la innovació a la rebosteria de la regió.

Torrijas de llet tradicionals

Les llesques de llet tradicionals són unes postres emblemàtiques de la Setmana Santa, la recepta de les quals ha estat perfeccionada al llarg dels anys. Per preparar-les, cal:

Ingredients bàsics:

• Pa del dia anterior
• Llet
• Sucre
• Canyella en branca
• Ous
• Oli d'oliva
• Barreja de sucre i canyella per al recobriment

Ingredients opcionals:

• Closca de llimona i taronja
• Vainilla
• Anís estrellat o llavors d'anís

Preparació:

1. Es comença infusionant les llesques de pa en llet escalfada amb sucre, canyella, i els ingredients opcionals escollits.
2. Posteriorment, se submergeixen en ous batuts i es fregeixen en oli d'oliva fins a obtenir un color daurat.
3. Finalment, s'escorren sobre paper absorbent i es recobreixen amb la barreja de sucre i canyella.

Es recomana servir-les calentes, acabades de fer, per gaudir del seu màxim sabor. Tot i que la recepta ha evolucionat, adaptant-se a les noves demandes i estils de vida amb mètodes més ràpids i senzills, la versió tradicional, aquella que recorda els sabors de casa, continua sent insuperable.

Aquestes postres no només representa una tradició culinària, sinó també la calor de la llar i la nostàlgia dels sabors materns i paterns.

Bunyols de Vent

Els Bunyols de Vent són un altre clàssic indispensable a la rebosteria de Setmana Santa, i la seva preparació varia lleugerament depenent de la recepta específica que se segueixi. Aquí es presenten dues variants populars:

Bunyols de l'Empordà:

• Ingredients: farina de blat fort, llevat fresc, llavors d'anís, un ou gran, sucre, ratlladura de llimona, llet sencera, licor d'anís, llard i sucre blanc per arrebossar.
• Preparació:

1. Barregeu els ingredients secs en un bol gran.
2. Combineu els ingredients humits en un altre recipient.
3. Unir ambdues barreges, pastant fins a obtenir una massa suau i elàstica.
4. Deixeu reposar la massa una hora i mitja, formeu boletes de la mida d'una nou, deixeu reposar una altra hora, fregiu-les fins a daurar i arrebosseu-les en sucre.

Bunyols de Vent tradicionals:

• Ingredients: farina de blat, llet o aigua, closca de llimona, vainilla, sucre, sal, mantega, ous, oli vegetal per fregir i sucre granulada per arrebossar.
• Preparació:

1. Bullir la llet (o aigua) amb llimona, vainilla, sucre, sal i mantega.
2. Afegir farina tamisada i barrejar bé.
3. Deixar refredar la massa, afegir ous un per un, formar els bunyols i fregir fins que estiguin daurats.

Ambdues versions ofereixen una textura suau i un sabor dolç, sent una delícia que complementa perfectament les tradicions culinàries de la Setmana Santa.

Mona de Pasqua

La Mona de Pasqua és una tradició arrelada a Catalunya, on els padrins regalen als fillols aquesta dolça obra d'art durant el Diumenge de Resurrecció.

Aquest costum, que data almenys del segle XV, ha evolucionat des d'un simple pastís decorat amb ous durs fins a convertir-se en veritables obres d'art xocolateres, reflectint la influència de les tradicions àrabs i romanes d'obsequiar cistelles amb ous.

Originalment, la mona era un pastís de brioix adornat amb ous durs, però avui dia, s'ha transformat en elaborats pastissos amb farcits variats i decoracions de xocolata, on el nombre d'ous representa l'edat del receptor, fins a un màxim de 12.

Evolució:

• Antigament: Pastís amb ous durs.
• Actualitat: Pastissos i figures de xocolata.

Tradició:

• Regal de padrins a fillols.
• Símbol de la fi de la Quaresma i començament de la Pasqua.

A regions com València i Múrcia, se'l coneix com a "tonya" i manté la seva forma original, mentre que a Catalunya i les Illes Balears, la mona ha adoptat diverses formes, freqüentment decorades amb xocolata i ametlles. A més de ser un símbol del final de la Quaresma, la mona de Pasqua s'acompanya tradicionalment de llonganissa de Pasqua, encara que també pot anar acompanyada de xocolata.

Aquesta tradició no és només un moment de reunió familiar sinó que també representa una rica herència cultural que se segueix preservant i reinventant amb cada generació.

Roscos Frits

Els Roscos Fritos són una delícia tradicional de la rebosteria de Setmana Santa a Catalunya, amb arrels a la gastronomia andalusa i marcades influències de la cuina àrab.

Aquestes postres es caracteritzen per la textura cruixent i el sabor aromàtic, resultat d'una combinació perfecta d'ingredients i espècies.

Ingredients:

• 500 grams de farina de blat
• 3 ous
• 150 grams de sucre
• 100 ml d'oli d'oliva suau
• 100 ml de vi blanc
• 1 paquet de llevat químic
• Zest de 1 llimona
• Oli de gira-sol per fregir
• Sucre i canyella per empolvorar (opcional)

Preparació:

1. Barregeu els ingredients secs (farina, sucre, llevat, zest de llimona) en un bol gran.
2. Incorporar els ous, l'oli d'oliva i el vi blanc, barrejant fins a obtenir una massa homogènia.
3. Formar petites boles de massa, crear un forat al centre i donar-los forma de roscs. Deixeu-ho reposar durant 30 minuts.
4. Fregiu-les en oli de gira-sol calent fins que adquireixin un color daurat i estiguin cruixents.
5. Escórrer en paper absorbent i, si es vol, escampar-hi una barreja de sucre i canyella.

L'evolució de la recepta ha permès que els Roscos Fritos mantinguin el seu lloc com una de les postres més emblemàtiques de la Setmana Santa, adaptant-se als gustos moderns sense perdre la seva essència tradicional.

La Coca de llardons o llardons

La Coca de llardons o Coca de llardons és un plat tradicional català que es prepara especialment per a les festivitats de Sant Joan i Carnaval.

Aquesta delícia combina la textura cruixent de la pasta de full amb el sabor únic dels llardons, pinyons i ametlles laminades, creant un equilibri perfecte entre dolç i salat. A continuació, es detalla com donar vida a aquesta recepta:

Ingredients:

• Pasta de full
• Chicharrones, prèviament cuits i triturats
• Pinyons
• Ametlles laminades
• Farina de força
• Sucre
• Ou
• Llevat fresc
• Oli d'oliva suau o oli de gira-sol
• Sal
• Anís
• Aigua

Preparació:

1. Estendre la pasta de full refrigerat, punxar les vores amb una forquilla.
2. Escampar els llardons sobre la pasta de full, seguit dels pinyons, i escampar-hi sucre.
3. Enfornar a 180 ° C durant 15-20 minuts.

Per a la Coca de llardons tradicional, s'elabora una massa amb farina de força, llevat fresc, ous, sucre, oli, sal, anís i aigua. Aquesta es barreja bé, ja sigui amb un Thermomix oa mà, es deixa reposar i fermentar abans de coure a 200 ° C durant 20 minuts.

Tot i que és un plat típic de les festivitats de Sant Joan, la Coca de llardons se'n gaudeix tot l'any, oferint un sabor que encapsula l'essència de la tradició catalana.

Bunyols de Setmana Santa

Els Bunyols de Setmana Santa, coneguts també com a Bunyols de l'Empordà a Catalunya, són una tradició repostera que marca la celebració de la Setmana Santa amb el seu sabor únic i textura inconfusible.

Aquests bunyols es distingeixen pel seu exterior cruixent i un interior esponjós, oferint una experiència culinària que captura l'essència de les festivitats.

Ingredients i Preparació:

• Per als Bunyols de Setmana Santa tradicionals, s'utilitzen ingredients com farina de força, llevat fresc, llavors d'anís, sucre, la ratlladura de llimona, llet sencera, licor d'anís, mantega, aigua i una mica de sal. La massa requereix una hora i mitja a 2 hores de repòs per al llevat i una altra hora de descans abans de ser fregida en abundant oli a baixa temperatura. Després de fregits, es ruixen amb una barreja d'anís i aigua i es revesteixen en sucre.
• Variants: A més de la recepta clàssica, els bunyols poden gaudir sense farciment o bé, farcits d'ingredients dolços com crema, xocolata o chantilly. Per a una textura més esponjosa i un sabor més desenvolupat, la massa es pot deixar reposar a la nevera entre sis i vuit hores.

Diferències amb altres bunyols: És important destacar que els Bunyols de Setmana Santa no s'han de confondre amb els bunyols de vent espanyols o les rosquilles aragoneses. La seva preparació i el seu sabor són únics, convertint-los en una delícia indispensable durant aquestes festivitats a Catalunya.

Les millors postres de Setmana Santa

Al llarg d'aquest recorregut pels dolços i les postres típiques de la Setmana Santa a Catalunya, hem descobert receptes que combinen tradició, sabor i cultura.

Des de llesques i bunyols fins a elaborades mones de Pasqua, cada dolç ha demostrat ser un reflex dels costums i la història de la regió, mantenint vives les tradicions que es transmeten de generació en generació.

Aquesta varietat de postres no sols enriqueix l'oferta culinària de la Setmana Santa, sinó que a més ofereix a vilatans i visitants una forma deliciosa de connectar amb el patrimoni cultural català.

La importància d'aquestes postres transcendeix allò merament gastronòmic, simbolitzant moments de reunió familiar, celebració i respecte per les tradicions passades.

Mentre que alguns d'aquests dolços conviden a la innovació i l'adaptació als nous temps, altres romanen inalterables com a testimonis del passat.