Els 27 despatxen en 10 minuts el debat sobre l'oficialitat del català

La reunió de ministres d'Afers Generals de la Unió Europea ha despatxat en tot just 10 minuts la discussió prevista sobre el reconeixement del català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea, amb l'única intervenció d'Espanya i sense que hi hagi hagut cap decisió sobre els passos que cal seguir després del punt d'informació sense debat, han informat fonts europees.

La presidència rotatòria que exerceix aquest semestre Bèlgica va incloure a l'ordre del dia aquest assumpte a petició d'Espanya com un "punt d'informació sense discussió", perquè el Govern volia fer balanç de la situació i circular entre la resta de socis un memoràndum per subratllar que les llengües cooficials són part de la "identitat nacional" d'Espanya, amb encaix a la seva Constitució i d'ús a les dues cambres parlamentàries.

Fonts europees i diplomàtiques de diferents Estats membres van confirmar que després de diversos mesos fora de l'agenda de ministres la demanda espanyola tornava a l'agenda sense que s'hagués produït "cap treball preparatori" als grups tècnics del Consell ni s'hagi abordat a nivell d'ambaixadors .

Abans de l'arrencada de la reunió, alguns dels ministres preguntats en arribar van deixar entreveure que veuen prematur abordar una discussió sobre un canvi de les regles comunes que requereix de la unanimitat dels 27 i per a la qual un grup de països insisteix a conèixer avaluacions d'impacte pràctic, legal i financer detallats abans d'iniciar la reflexió de fons.

Així doncs, el secretari d'Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha pres la paraula durant "uns 5 o 10 minuts" per presentar el memoràndum a la resta de presents i el punt ha conclòs "sense més discussió", segons fonts europees .

D'aquesta manera, la presidència belga i les altres delegacions han "pres nota" del que s'ha exposat però "no hi ha hagut cap conclusió especial", han afegit les fonts consultades, en referència al fet que no s'ha discutit tampoc sobre el seguiment que es donarà a la modificació que demana Espanya.

Abans d'entrar a la reunió a Vint-i-set, Sampedro va afirmar a la premsa a Brussel·les que hi ha una "comprensió real" entre la resta de socis a la Unió Europea respecte a la petició del Govern de reconèixer el català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials de la UE, per la qual cosa Espanya no "abandonarà" la seva petició de modificar el reglament comunitari per a la seva oficialitat.

Com va avançar dilluns el ministre d'Afers Estrangers, Cooperació i Unió Europea, José Manuel Albares, a la reunió a Vint-i-set Sampedro va abordar els detalls d'un memoràndum que el Govern ha distribuït a la resta de socis set mesos després que portés per primera vegada la petició al debat europeu, aprofitant aleshores que Espanya exercia la presidència de torn que marca l'agenda dels consells ministerials.

El document enumera al llarg de dues pàgines un total de 16 punts amb què defensa les especificitats del cas espanyol per argumentar que les tres llengües cooficials són part de la "identitat nacional" d'Espanya i, per tant, la Unió Europea ha de defensar aquestes llengües i atendre la demanda del seu reconeixement com a oficials.

Sampedro ha afirmat que la proposta espanyola és "sòlida i legítima" i permet explicar per què "aquest tema és essencial" per a Espanya i queda "clarament reflectit" a la Constitució ia la cultural del país que el català, l'euskera i el gallec són part de la "identitat nacional".

"Per això, el missatge és que Espanya no abandonarà aquesta reivindicació i esperem que així quedi reconegut pels altres", ha insistit el secretari d'Estat de la UE, que ha recalcat que el Govern seguirà "insistint" amb aquesta iniciativa.

Així les coses, Sampedro ha assegurat que "els ressons que arriben" als contactes que Albares manté amb la resta de capitals és que hi ha una "comprensió real" que la petició espanyola respon a la identitat nacional i ha defensat que "si hi ha altres tipus de resistències" són de tipus "més polítiques" i hauran de ser abordades "d'una altra manera".

Sobre això, ha considerat que per superar aquests dubtes el Govern espera que "tota l'oposició es pugui sumar a donar suport" a la proposta perquè això "permetria amb facilitat" que altres governs conservadors a la UE també recolzessin la demanda d'Espanya.

Altres Estats membres tenen dubtes

L'última vegada que va estar a l'agenda dels 27 la petició del Govern --un dels compromisos del PSOE amb Junts de cara a la nova legislatura-- va ser a l'última reunió en què Espanya va controlar l'agenda com a presidència de torn del Consell de la UE, el desembre passat.

Amb el relleu pres per Bèlgica a la presidència rotatòria el gener passat, l'assumpte va sortir de l'ordre del dia dels ministres europeus i va quedar relegat a l'espera que es produïssin avenços de pes en els grups tècnics, ja que els socis reclamen dictàmens jurídics i avaluacions d'impacte abans de decidir sobre una eventual modificació del reglament que, en tot cas, requeriria de la unanimitat dels Vint-i-set.

En aquest context, diversos ministres han deixat entreveure en arribar a la reunió que continua sent prematur pensar en una decisió perquè no hi ha hagut avenços respecte a les avaluacions que alguns socis reclamen abans d'abordar una reflexió en profunditat.

Preguntat per això, la secretària d'Estat alemanya per a Europa i Clima, Anna Lührmann, ha evitat pronunciar-se mancant "examinar la proposta", mentre que el ministre finlandès, Anders Adlercreutz, ha advertit que l'assumpte ha estat "dormint durant un temps" fins que s'ha reprès en aquest Consell.

Per això, Adlercreutz ha dit que Finlàndia està "oberta" a explorar la demanda espanyola perquè és conscient de la "necessitat" de tractar-lo i de la "preocupació" que suscita a Espanya, però ha deixat clar que cal mesurar-ne les conseqüències.

"Jo mateix he viscut a Catalunya, entenc la situació lingüística. Però quan prenem una decisió, hem de saber a què pot conduir", ha raonat el ministre finlandès, que ha recordat que hi ha diversos països amb les seves llengües minoritàries (el suomi, per exemple) i una modificació a les regles "pot tenir repercussions". "Aquest és realment la nostra principal preocupació", ha conclòs.

La secretària d'Estat romanesa, Daniela Grigore Gîtman, per part seva, ha expressat el suport "ple" del seu Govern a la petició espanyola però ha advertit que hi ha "qüestions jurídiques, de traducció i financeres" que han de ser examinades.

Segons la seva opinió, si s'accepta reconèixer el català, l'èuscar i el gallec "no crearà un precedent" a la UE i, a més, ha posat en valor que Espanya hagi ofert assumir tot el cost que suposaria l'oficialitat de les tres llengües per evitar que va a càrrec de les arques comunitàries, com preveu en principi les regles de la UE.