La transformació d'Elena Escorcia després d'Eufòria: arriba el seu primer EP

Gairebé un any després de sortir del programa d'Eufòria de TV3 i coincidint amb l'estrena de la tercera edició, una de les concursants més populars de l'anterior generació del reality musical acaba de llançar el primer treball al mercat. Es tracta d'Elena - de nom artístic La Escòrcia-, la jove cabaretera mallorquina que va enamorar els espectadors versionant cançons d'Edith Piaf, Nathy Peluso o Lizza Minelli. Ara busca el seu propi lloc a la indústria musical llançant un EP compost per quatre cançons amb què promet explicar als seus fans la transformació que ha viscut des que va sortir del reality musical de TV3. Aquest diumenge a CatalunyaPress entrevistem l'artista perquè ens expliqui com ha viscut l'any i quins són els reptes per al futur.

Pregunta: Fa un any que vas sortir d'Eufòria, com ha estat el camí fins aquí?

Resposta: Ha estat el pas a la vida adulta en tots els sentits. L'any que vaig estar en eufòria també va ser el meu últim any de carrera (teatre musical) i ha significat un cop de realitat amb el qual en veritat sempre havia estat mentalitzada que arribaria tard o primerenc. No ha estat un post-Eufòria de somni com que ens ho venen a tot arreu als que volem dedicar-nos a una cosa tan bella però també tan dura i difícil, però és una etapa completament necessària. Els somnis són la barreja perfecta de feina i fantasia, i porto tota la vida equilibrant aquests dos mons com he pogut basant-me sobretot en el més important que per a un artista sempre hauria de ser el constant aprenentatge, i més en tractar-se d'un projecte independent. Creu-te que consolidar-te com artista és més curro i experiència i aprenentatge personal i artístic que sortir per la tele, tot i que evidentment també ajuda molt.

P.: Ens presentes quatre cançons dividides en quatre actes, què has volgut mostrar amb aquest primer treball?

R.: Per a mi la música sempre ha estat vinculada al teatre. Jo mai he volgut ser cantant a seques o actriu a seques, jo sempre he volgut ser performer, d'aquí la meva devoció pel teatre musical, on els artistes poden fer absolutament de tot i on especialment a Broadway sempre s'ha donat més visibilitat al talent que a l'estètica de l'artista que aquí és una cosa que encara no és cap prioritat. Créixer admirant a prodigis de l'escenari que mai han estat reines de la bellesa m'ha fet entendre que el més poderós de l'artista és la teva veritat, no la teva cara bonica, per això mai m'he sentit gens acomplexada per sortir-me de la norma des de petita, tant personal com artísticament. D'aquí ve que l'EP es digui 42ND STR€€T, el carrer més emblemàtic de Broadway, i honrant la meva talla, la 42, missatge que va empoderar a molts seguidors del programa Eufòria.

P.: Es nota una evolució respecte al teu paper a 'Eufòria'. Has buscat distanciar-te de la imatge que vas projectar al concurs?

R.: Sí i no. No perquè jo sempre he estat molt “personaja” i en el programa no vaig haver d'interpretar cap paper televisiu com a vegades passa quan et planten mil càmeres en la cara, però sí perquè al final sembla que si no sempre seràs “Elena d'Eufòria” i cal deixar clar qui ets tu més enllà d'un programa que serveix per a entendre on vols anar però no com et vols quedar encasellada per sempre. Això sí, de no ser pel programa mai m'hauria plantejat fer la meva pròpia música, això és una cosa que només el programa em va demostrar de tot el que podria ser capaç a aquest nivell, per això sempre li estaré molt agraïda

P.: Com has canviat i què has après de la indústria des que vas sortir del programa?

R.: Literalment m'he fet gran amb aquest projecte. Ho he portat tot pràcticament sola, però com sempre dic, en les festes on vagis de convidada abans de beure, ballar i pecar, toca parlar. I en aquests mesos he fet contactes els consells dels quals m'han ajudat a fer passos de gegant quan em sentia totalment perduda i petita duent a terme aquest projecte, començant pels coaches del programa que al final entens que són companys de professió. En definitiva après moltíssim i em sento molt més preparada per al que vingui.

P.: Tens una bona relació amb els teus companys d'edició?

R.: Amb uns més que amb uns altres però al final som setze i cadascun ha pres un camí diferent. Quan ens trobem amb qui sigui i on sigui és inevitable el bon rotllo perquè al final haver viscut una experiència tan intensa junts fa que sigui inevitable el vincle indestructible. Me’ls estim molt, sobretot a l’Emmi, és una bèstia musical.

P.: Com vas veure l'inici d'aquesta tercera edició? Tens algun concursant preferit?

R.: Em crida molt l'atenció aquesta edició i vaig tenir la sort de poder-la viure en directe a plató. Valeria em va meravellar en majúscules amb “me quedo contigo” que es una cançó que per mi es apoteòsica. Les veus de Lluna i Misty son molt interessants, la personalitat del Yuk, Dounia amb la seva proposta directa, en Pau té algo que m’agrada molt... Ara, si hem de reivindicar coses, dir que que a la primera gala hagi marxat la representació LGTBI no em va agradar gens, sobretot per la Tamara que té un àngel indiscutible, i que m'encanta na Maria que espero i desitjo que per ser rossa i tenir els ulls blaus els espectadors no l'encasellin en el perfil de pubilla perquè és molt rockera i canyera, res a veure amb Mariona o Alexia, que ja ens coneixem… La conec dels càstings d'eufòria 2, hem quedat un parell de vegades i és una tia increïble.

P.: Què podem esperar de la Escòrcia a partir d'ara?

R.: Podeu esperar tot el que no us espereu. Durant aquest projecte m'ha quedat clar que soc una persona artísticament impredictible i imponent. Crec que vindrà més de tot això, sorpresa constant sense sortir-se de la marca Escorcia, que vindria a ser temàtica cabaret burlesque que viatja fins al temps present sense deixar de sorprendre a nivell estilístic actual. També m'agradaria realitzar alguna col·laboració musical d'algú de qui contagiar-me i continuar aprenent en gran. I a part de més música, es venen més coses però fins aquí puc dir

P.: Tens un perfil perfecte per a Eurovisió i que possiblement encantaria els eurofans. Et presentaries a la propera edició del Benidorm Fest com ha fet Sofia Coll aquest any?

R.: Haig de dir que em van arribar moltíssims missatges demanant-me que em presenti l'any que ve al Benidorm. Eurovisió és un format que miro religiosament cada any, i sempre li dic a la meva mare que abans de morir m'encantaria anar de públic però qui sap, la veritat que després d'aquest projecte sí que em veig presentant una cosa potent i, a qui enganyarem, crec que em pega moltíssim el format, però al final són contactes. Espero poder sorprendre-us en menys del que us espereu.