Mor Manuel Ruiz de Lopera, expresident del Real Betis, amb 79 anys

El que va ser president del Reial Betis Balompié entre el 1996 i el 2006, Manuel Ruiz de Lopera, va morir durant la matinada d'aquest dissabte a diumenge al seu domicili arran d'una diverticulitis, segons va confirmar la família de l'exdirectiu verd-i-blanc.

El passat 5 de gener, Lopera va ser ingressat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de la Clínica HLA Santa Isabel, afligit de diverticulitis. Tot i la seva posterior recuperació, dos mesos i mig després finalment Lopera ha mort a casa seva del sevillan carrer Jabugo.

Tant el club com el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, i l'alcalde de Sevilla, José Luis Sanz, han expressat els seus condols a la xarxa social X.

El president ha fet una abraçada "al beticisme ia la família de Manuel Ruiz de Lopera", que "va marcar una època en la història del Reial Betis". "La seva passió per l'equip i la seva empremta i personalitat queden a la memòria de l'afició", ha assenyalat.

"El meu més sentit condol als familiars i amics de Manuel Ruiz de Lopera, president del Reial Betis durant 18 anys. Que el Gran Poder el tingui a la Glòria", ha indicat l'alcalde de Sevilla.

Per la seva banda, el club ha assenyalat que és "indubtable, en qualsevol cas, que la seva peculiar forma de dirigir la institució i la seva aclaparadora figura mediàtica, el van convertir en el gran protagonista d'una època del Reial Betis i en un nom que ja romandrà per sempre a la memòria col·lectiva dels aficionats".

Biografia

Segons la biografia que el Reial Betis ha adjuntat amb el seu missatge de condol, l'expresident verd-i-blanc, nascut a Sevilla el 13 d'agost del 1944, "va heretar el sentiment bètic del seu pare i des de petit es va convertir en un fidel seguidor de l'equip verd-i-blanc" .

Industrial en diversos negocis, el Betis ha destacat que "es va distingir per recompensar els jugadors del club amb diferents regals si aconseguien bons resultats esportius". El 1991 va ingressar a la Junta Directiva del Reial Betis que presidia Hugo Galera i el desembre d'aquell any va ser nomenat vicepresident de la mateixa, participant "molt activament" en el procés de conversió de l'entitat en Societat Anònima Esportiva.

Una vegada culminada aquesta conversió, el 30 de juny de 1992 es va convertir en el màxim accionista de la societat, començant una llarga etapa, segons ha destacat el Reial Betis en la seva publicació, en què, "sense cap dubte, es va erigir en el responsable absolut i únic de la vida del club”.

En una primera fase (1992-1996), va ocupar el càrrec de conseller delegat de l'entitat, mentre que la presidència l'ocupava José León Gómez, home de la seva màxima confiança. El 25 d'abril de 1996 va ser nomenat President del Real Betis, mantenint-se en aquest lloc fins al 30 juny de 2006, data en què va abandonar la presidència, que va tornar a recaure sobre les espatlles de José León Gómez.

Quatre anys més tard, el 7 de juliol de 2010, li va vendre el paquet majoritari d'accions a la societat "Bitton Sport", representada per Luis Oliver, paralitzant aquesta venda, segons ha recordat l'entitat, la jutgessa Mercedes Alaya, que instruïa la querella per delicte societari presentada per diverses associacions opositores a Ruiz de Lopera, que va procedir a traslladar els drets polítics de les accions a una administració judicial.

D'aquesta manera, el club va entrar en una fase de judicialització que no va concloure fins al 2017 quan es va procedir a la signatura dels acords, en què també va participar Manuel Ruiz de Lopera, que van permetre que el paquet majoritari d'accions pogués estar a l'abast de tots els bètics.

Durant la seva llarga singladura al capdavant del Reial Betis, Manuel Ruiz de Lopera va obtenir "èxits esportius molt importants", segons la biografia descrita pel club, com ara la consecució de la Copa del Rei el 2005 i, aquell mateix any, la classificació del equip verd-i-blanc per a la Champions League. Així mateix, sota el seu mandat, el club va disputar una vegada la Recopa d'Europa (1997-98) i fins a quatre vegades la Copa de la Uefa (1995-1996; 1998-99; 2002-2003 i 2005-2006).

Va viure, igualment, els ascensos de 1994 i 2001 i els descensos de 2000 i 2009, i, juntament amb això, va impulsar el 1998 una remodelació de l'estadi, culminada el 2000, que va permetre aixecar noves tribunes a les zones de Fons i Gol Nord. Precisament en acabar aquestes obres, va promoure que el camp portés el seu nom, situació que es va mantenir fins al 2010, quan el vot majoritari dels socis va tornar a l'estadi el nom de Benito Villamarín.

Lopera, personatge "controvertit i singular", com han detallat els verd-i-blancs, "va gaudir d'una enorme popularitat des de la seva arribada al càrrec" i fins a la meitat de la primera dècada del segle XXI va ser "molt valorat" per l'afició, encara que els seus últims anys al capdavant de l'entitat van estar marcats per una "creixent oposició" de la majoria dels bètics que fins i tot "va provocar multitudinàries protestes que van anar minant la seva credibilitat a mesura que s'anaven coneixent les resolucions judicials que posaven en dubte les seves actuacions al capdavant del club ".