diumenge, 7 de març de 2021

La cobertura de les llars d'infants a Catalunya ha augmentat desigualment en els últims 15 anys

|


educaci 1


És veritat que la taxa de cobertura de les llars d'infants ha crescut en els últims 15 anys a Catalunya (ja que ha passat d'un 31% en el curs 1998-1999 a un 44% en el 2014-2015). No obstant això, ho ha fet de forma desigual en el territori, amb municipis que no arriben al 30% de cobertura. Aquells amb menor nivell educatiu i més atur és on hi ha major dèficit de centres públics.


L'estudi 'De l'escola bressol a les polítiques per a la petita infància', de la Fundació Jaume Bofill, destaca que hi ha poblacions com Esplugues de Llobregat i Sant Cugat del Vallès, amb una cobertura del 60,9%, i 59,2 %, respectivament, però que al mateix temps altres com Santa Coloma de Gramenet, Rubí, Badalona, Blanes i Figueres no arriben al 30%.


Aquest percentatge del 44% de cobertura de la llar d'infants posa a Catalunya per sobre de la mitjana espanyola, i en aquest cada vegada té més pes l'escola bressol pública.


L'autor de l'estudi, Jaume Blasco, ha explicat que quan el 2004 la Generalitat va aprovar la creació de noves llars d'infants públiques, que ha permès doblar fins a les 883 en deu anys, va propiciar que l'excés d'oferta es concentrés en municipis petits i mitjans, i en les grans urbs hi hagi un dèficit greu de places --en el curs 2014-2015 la xarxa pública va atendre el 56,1% de solicitudes--.


L'estudi constata que la xarxa de llars d'infants s'ha desplegat en municipis amb més renda i nivell educatiu i menys atur, de manera que a les escoles públiques podrien estar sobrerepresentades les famílies de classe mitjana i alta, i que en els municipis de més de 20.000 habitants amb un índex d'atur i de baix nivell educatiu per sobre de la mitjana la cobertura de la llar d'infants és baixa o molt baixa.


El 56% NO VA A L'ESCOLA BRESSOL


Ha alertat que no hi ha polítiques de suport al 56% per cent de nens d'entre 0 i 2 anys que no van a l'escola bressol, als quals els pares no porten bé perquè el model és rígid, el seu cost o no la consideren necessària.


En aquest sentit, ha explicat que han emergit iniciatives, públiques o privades, que intenten atendre les famílies com el servei d'espai familiar que ofereixen ajuntaments --uns 80 a Catalunya-- o altres privats com serveis no estables per a aquells que no han pogut accedir a l'escola bressol, les mares de dia o llars de criança --es atén uns 100 nens a Catalunya-- i els espais de criança compartida.


Blasco ha explicat que l'administració es troba en la disjuntiva de regular una part d'aquests serveis, el que implicaria reconèixer-los, o relaxar la regulació del servei de guarderia.


En aquest sentit, l'estudi recomana flexibilitzar el decret pel qual es regula el primer cicle d'educació infantil i regular les activitats complementàries i alternatives d'educació i cura a la primera infància que actualment operen a la alegalitat, per establir les condicions de funcionament i els mínims de qualitat exigibles.


XARXA DE GUARDERIES


L'estudi també constata una caiguda de la inversió de la Generalitat, passant dels 149 milions en 2009-71.500.000 el 2013, ia partir del 2013 les diputacions han assumit l'aportació per nen i curs, mentre que les famílies han vist augmentada la quota mensual i de menjador.


Blasco ha remarcat que no hi ha una coordinació a Catalunya, on la Generalitat té les competències "però no lidera", i l'estudi advoca per constituir una xarxa d'educació infantil de primer cicle promoguda per la Conselleria d'Ensenyament.


Aquesta xarxa hauria planificar i finançar l'expansió de la xarxa pública d'escoles bressol basada en criteris de necessitat educativa, un finançament estable i una avaluació i seguiment, segons l'estudi, que també recomana que la Generalitat restauri progressivament el sistema de finançament de la llar d'infants per terços: un la Generalitat, un altre dels ajuntament i el tercer les famílies.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH