dijous, 12 de desembre de 2019

Comença el judici per les targetes 'black' de Caja Madrid i Bankia

|

Black3


El judici per les targetes 'black' arrenca aquest dilluns i s'asseu al banc dels acusats a 65 exconsellers i directius de Caja Madrid i Bankia, entre ells els seus respectius presidents, Miguel Blesa i Rodrigo Rato, per a qui la Fiscalia Anticorrupció demana penes de entre un i sis anys de presó per delictes d'apropiació indeguda.


Es tracta d'una de les cites judicials més mediàtiques -hi ha més de 65/2 acreditats- que arriba després de més de dos anys d'investigació que van portar al jutge instructor del cas, el magistrat de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, a concloure l'existència d'indicis que els alts càrrecs -entre ells representants polítics i sindicals- de les entitats es van gastar 15,5 milions d'euros entre 1999 i 2012 en despeses personals.


No obstant això, només es jutjarà l'etapa posterior a 2003 -durant la qual els processats van gastar 12 milions d'euros amb les targetes- causa de que la resta de la responsabilitat per les despeses ha prescrit i no pot ser jutjada. El jutge instructor va concloure que les targetes van ser emeses "sense respatller contractual", que el seu ús "no tenia com a finalitat despeses de representació" i que, en conseqüència, els diners havia de considerar com una retribució "irregular".


El judici, que se celebra a la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando (Madrid), arrenca amb qüestions prèvies que continuaran el 27 de setembre. Segons el calendari establert, la Sala penal té previst començar els interrogatoris el 30 de setembre i finalitzaran el dia 7 d'octubre i després del torn de testimonis i experts pericials, el judici quedarà llest per a sentència el 23 de desembre.


Bankia-BFA, el Fons de Reestructuració Bancària (FROB) i Tenidora d'Accions SAU (BFA) exerceixen l'acusació particular mentre que la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) -en substitució de UPyD- i la Confederació General de Treball, l'acusació popular.


Enfront de la tesi adoptada pel fiscal Alejandro Luzón, la defensa dels propis acusats va argumentar davant del titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 4 que l'ús d'aquestes targetes era una pràctica plenament acceptada i heretada de l'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro entre els anys 1988 i 1996, a qui assenyalen com el responsable de posar-la en marxa.


VIATGES, ROBA DE LUXE I JOIES


Els 65 van carregar a la targeta despeses de joieries, botigues de roba, restaurants, viatges, roba de marca o parament de la llar. Durant el temps que va fer ús de la targeta, Rato es va beneficiar d'estades en hotels de quatre i cinc estrelles, d'accessoris de Louis Vouitton, o de compres en diversos basars (en una realitzada al desembre de 2010 va abonar 2.439 euros), segons es desprèn del desglossament de despeses.


L'exvicepresident de l'entitat creditícia madrilenya i exmembre d'Esquerra Unida, José Antonio Moral Santín, compta amb prop de 400 càrrecs en restaurants si bé gairebé la totalitat de l'import que se li atribueix correspon a extraccions d'efectiu en els caixers. D'altres, com l'exconseller nomenat pel PSOE José María de la Riva va arribar a invertir en un tractament en una clínica de talassoteràpia el 2007 un total 1.753 euros.


Compres en joieria, com la realitzada per l'exdirectiu Matías Amat de 10.000 euros, la despesa en més de 11.100 euros en armeries per part de l'exresponsable d'Empreses de Caja Madrid, Carlos Vela, o els 6.436 euros en diversos viatges que es va deixar l'exconseller d'Hisenda de la Comunitat de Madrid, Ramón Espinar, són alguns dels imports destacats.


PENES DE PRESÓ


La Fiscalia Anticorrupció demana les penes més -per qualificar de continuada l'malversació- per a Miguel Blesa, que va gastar 436.688 euros amb la targeta opaca i s'enfronta a una petició de condemna de sis anys de presó i multa de 108.000 euros; Rodrigo Rato, que podria ser condemnat a quatre i mig de presó i la mateixa multa per l'ús de 99.054 euros extrets de la seva targeta 'black'. Per al primer d'ells sol·licita el pagament d'una indemnització de 9,3 milions d'euros per les despeses autoritzades entre gener de 2003 i gener de 2010 i per a Rato 2,6 milions pels compresos entre 2010 i 2012 a més d'una multa de 108.000 euros per a cada un d'ells.


També demana penes de quatre anys de presó per a l'excap de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán i dos anys per al número dos de Blesa i expresident de la Comissió de Control, Ildefons Sánchez Barcoj, qui, segons la Fiscalia era l'encarregat de gestionar l'emissió i cancel·lació de les targetes. Estan imputats membres dels sindicats de CCOO i UGT, així com representants del PP, el PSOE i l'exvicepresident de Caja Madrid José Antonio Moral Santín, d'Esquerra Unida, que va gastar prop de mig milió d'euros.


Per la seva banda, el FROB sol·licita que Blesa sigui condemnat a quatre anys i nou mesos de presó, Rato a tres anys i Sánchez Barcoj a dos anys i nou mesos per delictes d'administració deslleial i apropiació indeguda. Reclama penes d'entre sis mesos i tres anys de presó per a la resta d'acusats per apropiació indeguda en grau continu.


Bankia i BFA demanen quatre anys de presó per a Blesa, tres anys per Rato i penes que oscil·len entre els tres mesos i els dos anys de presó per a la resta. I, finalment, la CIC sol·licita les majors penes: deu anys de pisión per Rato, Blesa i Barcoj i 6 per a la resta de processats el nombre es redueix a 66 tot i que un total de 82 alts càrrecs -majoritàriament del Consell d'Administració i de la Comissió de Control- van fer ús de les mateixes, en considerar que també van incórrer en administració deslleial.


"UNA MALA PRAXI"


Enfront d'ells, sols quatre càrrecs de l'entitat rescatada amb més de 22.000 milions d'euros no van fer cap despesa de la seva targeta opaca, entre ells Francisco Verdú Pons, conseller delegat de Bankia. En la seva declaració com a testimoni davant Andreu va confessar que va rebutjar adquirir la targeta b quan Rato la hi va oferir al considerar-lo "una mala praxi", testimoni que posteriorment l'expresident de l'entitat nacionalitzada va negar davant els mitjans.


Precisament Andreu va accedir el passat mes de juny a rebaixar la fiança de tres milions d'euros imposada a Rodrigo Rato per l'ús que van fer de les vises consellers i directius durant el seu mandat en les dues entitats, entre 2010 i 2012 atenent a la petició presentada per seva defensa -que exerceix la signatura nord-americana Baker & McKenzie, que va demanar a la Justícia que actués contra aquells que no han retornat el gastat.


Entre aquests hi ha Blesa, que va reclamar a principis d'aquesta setmana l'autorització del jutge instructor Fernando Andreu per dipositar els 436.688,42 euros que va carregar en el seu plàstic. El magistrat ha donat el seu vistiplau aquest divendres, segons han confirmat a Europa Press fonts jurídiques.


Altres 36 acusats van lliurar abans de mitjans del passat mes de juliol les quantitats gastades. En concret, l'Audiència Nacional havia recuperat a 12 de juliol 1.258.200,84 euros en efectiu lliurats per 27 dels acusats. Altres nou van prestar garanties hipotecàries per import de 525.708,08 euros. Un total de 1,7 milions, molt lluny dels 12 milions d'euros per l'ús seran jutjats.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH