diumenge, 8 de desembre de 2019

El 61,3% dels avis catalans no arriba a final de mes

|

ancians 2


El 61,3% de les persones majors de 65 anys a Catalunya té problemes per arribar a final de mes i cobrir necessitats bàsiques com l'alimentació i despeses sobrevingudes, segons es desprèn de la VII Informe Gent Gran: Pobresa i Vulnerabilitat, promogut per Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas).


La dada és fruit de dades recollides d'una enquesta de l'Idescat, segons la qual només el 9,2% de les persones grans no té cap problema per arribar a final de mes i fer front a despeses sobrevingudes, el que indica també una capacitat de estalvi, ha explicat una de les autores de l'estudi, Júlia Montserrat.


El document, presentat aquest dimecres en roda de premsa, remarca que el 47,3% de les persones grans han patit alguna privació material en 2015, i d'aquests el 19,2% sofreix dues privacions materials com ara no poder consumir carn, pollastre o peix almenys cada dos dies o fer-se càrrec de despeses imprevistes.


Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Gent Gran l'1 d'octubre, la presidenta d'Ecas, Teresa Crespo, ha remarcat que l'informe vol fer palesa la vulnerabilitat del col·lectiu de la gent gran i analitzar la seva afectació per la crisi econòmica.


Un altre dels temes que apunta l'informe és la solitud que pateixen les persones grans: "Veiem que la gent gran cada vegada viuen més soles i estan més soles, mentre que la crisi persisteix", ha advertit la presidenta d'Ecas.


De fet, 175.000 persones grans viuen soles sense desitjar-ho, a la llum de dades facilitades per Fatec, ha dit Crespo, que ha parlat d'un petit descens de la taxa de risc de pobresa de les persones grans atribuïda al manteniment de pensions, tot i que aquest col·lectiu no ha vist augmentada la seva capacitat adquisitiva.


BAIXA LA TAXA DE POBRESA

Ha atribuït el descens -del 14,4% al 12,1% del 2014 a 2015- a la baixada del llindar de pobresa i l'enfonsament de la resta de la població, i no a una millora real de la situació de la gent gran: "Cada vegada cal ser més pobre per ser considerat oficialment pobre".


La directora de la Unitat Operativa Sociosanitària d'ABD, Pilar Rodríguez, ha alertat que l'índex d'envelliment és del 116% i la del sobreenvelliment del 16%, el que vol dir que cada vegada la gent gran superen els 80 anys i necessiten uns cures especials.


CUIDADORS ANCIANS


Els cuidadors també són més grans, de manera que les retallades i augment del copagament en l'àmbit social i de la dependència repercuteixen en les persones que es fan càrrec d'un pacient i que ara poden tenir entre 75 i 80 anys, ha defensat Rodríguez.


Davant d'aquesta situació, la presidenta d'Ecas i Rodríguez han apostat per la creació de nous models organitzatius fruit del consens de les administracions locals, famílies i entitats.


Sobre l'àmbit de les pensions, la directora de l'àmbit de Client Públic de Suara Cooperativa, Elisenda Xifré, ha destacat que les grans bosses de pobresa es troben en el grup de persones que reben una pensió no contributiva -renda bàsica d'una mitjana 367, 90 euros- per no cotització a la Seguretat Social.


PENSIÓ NO CONTRIBUTIVA: ROSTRE DE DONA


Un 2,3% de les persones de més de 65 anys no tenen accés a una pensió contributiva i viuen en una situació de pobresa, i només el 45% de les dones cobren una pensió contributiva enfront del 80% dels homes.


La presidenta d'Ecas ha apostat per dur a terme una mirada de gènere a la desigualtat social de la pobresa, ja que la dona resulta més perjudicada en termes de pobresa pel fet que ha quedat relegada sovint a la vida privada i familiar.


Les pensions de jubilació generals són d'una mitjana de 1.000 euros, encara que el 60% no arriben a aquesta quantitat, segons posa de manifest l'informe, que recull que 100.000 persones reben pensions contributives i 32.000 no contributives.


PENSIÓ, ÚNIC INGRÉS FAMILIAR


"Ha estressat molt el fet que les pensions hagin estat sovint l'únic ingrés familiar", el que ha impedit accedir a serveis de centres de dia -alguns sense demanda en determinades zones-, despeses sobrevingudes de canvi d'ulleres, dentista i obres en domicili familiar per vellesa, ha advertit Xifré.


De fet, l'estudi apunta que una de cada tres famílies està ajudant els fills de forma econòmica per fer front a necessitats bàsiques d'habitatge i alimentació, encara que falten estadístiques més profundes sobre aquesta qüestió.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH