Els Pressupostos "socials" de JxSí no pujaran l'IRPF als rics

|


21068289193 8d1b9b5603 k

Junts Pel Sí | Flickr


La portaveu del Govern, Neus Munté, ha explicat aquest dimarts que els pressupostos de 2017 no preveuen apujar l'IRPF a les rendes altes ni tampoc plantegen cap modificació del Impostos de Successions. Es tracta de dues demandes que sí formula la CUP que, malgrat tot, ha donat el seu suport a Puigdemont en la qüestió de confiança.


El Govern portarà aquestes mesures al Debat de Política General.


A la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha explicat que els comptes que prepara l'Executiu són "molt similars" al projecte de 2016, que no va arribar a tramitar pel veto de la CUP, i en aquests comptes no hi havia cap de previsió de pujar l'IRPF.


Munté ha exposat que a Catalunya hi ha "un nivell de pressió fiscal excessiu" i que l'objectiu del Govern és abaixar impostos a les rendes baixes en lloc de pujar-lo a les altes, tot i que no ha precisat si veu possible que els Pressupostos d'aquest any incloguin aquesta rebaixa.


El Govern es pronuncia així el dia que s'hagi donat a conèixer que la CUP té previst presentar en el Debat de Política General --que comença aquest dimecres-- una proposta de resolució que demana augmentar l'IRPF a les rendes altes.


L'Executiu català té a la CUP com l'únic soci potencial per aprovar els comptes, ja que la resta de partits no s'ha mostrat predisposat a fer-ho, i aquest dimarts s'ha escenificat que les posicions continuen allunyades pel que fa a matèria fiscal.


No obstant això, Munté ha confiat que el Govern i la CUP mantinguin la "confiança" que van forjar la setmana passada al Parlament, i li ha recordat als anticapitalistes que els comptes són importants per a temes com impulsar un pla de xoc social o culminar el procés sobiranista.


També ha reivindicat que la Generalitat sí que ha modificat impostos allà on "hi ha marge real" per fer-ho, com en l'àmbit de la fiscalitat mediambiental, mentre que ha considerat que en altres figures impositives ja no hi ha més marge, sense entrar en detalls.


POLÈMICA ANTIGA


Pujar o no l'IRPF a les rendes altes ja va ser un debat que va esclatar amb els comptes de 2016 i va generar controvèrsia al Govern: el vicepresident Oriol Junqueras va assegurar que s'obria a "estudiar-ho", mentre que el president Carles Puigdemont el va rebutjar i va anunciar una rebaixa a les rendes baixes que no es va concretar perquè no hi va haver Pressupostos.


"El president i el conjunt de consellers estem centrats en poder disposar d'uns pressupostos marcadament socials, que millorin el dia a dia dels ciutadans i que ens permetin la culminació del procés sobiranista", ha conclòs Munté, que no ha volgut polemitzar amb la CUP.


"CADENA DE CONFIANCES"


Més enllà de les discrepàncies en matèria fiscal, Munté ha confiat que el Debat de Política General serveixi perquè JxSí i la CUP negociïn resolucions que abordin qüestions com el referèndum previst per al 2017 o el procés constituent.


En qualsevol cas, Munté ha desitjat que el debat també serveixi per visualitzar la petició que Puigdemont va llançar a la CUP de crear una "cadena de confiances" fins a culminar el procés sobiranista amb el referèndum fixat per a setembre de l'any que ve.


LLEI DE DRET A L'HABITATGE


Parallelament, la consellera de Governació, Adminsitraciones Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha aprovat aquest dimarts el nou projecte de llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones que estan en risc d'exclusió social per esquivar els punts suspesos pel Tribunal Constitucional (TC).


En roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha dit que es tracta d'una "resposta de país" després de la suspensió del TC al juliol de diversos punts de la Llei de mesures urgents per fer front a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, i l'objectiu que persegueix és poder-la debatre i aprovar en lectura única aquest octubre.


El projecte de llei substitueix la cessió temporal obligatòria per l'expropiació de l'ús temporal d'habitatges, proposa com a alternativa al lloguer social obligatori un sistema de reallotjament de les famílies amb lloguer social, i recupera la mediació a través del Codi de consum.


Així, un dels instruments previstos és l'expropiació temporal de l'ús dels habitatges buits d'entitats financeres, que permetrà donar-los un ús social entre 4 i 10 anys, emparant-se en la Llei d'Expropiació.


En relació al cost de la rehabilitació de l'habitatge anirà a càrrec de l'entitat financera, la qual cosa permetrà compensar el cost de l'expropiació, i hauran de ser pisos inscrits en el Registre de Habitatges Buits o situats en municipis amb necessitats d'habitatge social.


També es contempla l'obligació de reallotjar les persones en risc d'exclusió social per pèrdua d'habitatge, cosa que evitarà nous desnonaments; es fixarà un sistema transitori de tres anys, ampliables a tres més, perquè les entitats financeres ofereixin un lloguer social a aquestes famílies.


Sobre els processos de mediació entre famílies endeutades i entitats financeres, es preveu crear comissions a tot el territori, sota el nom de Comissions d'Habitatge i Assistència davant Situacions d'Emergència Social, formades per representants del Govern, entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que analitzaran aquests casos i han d'elaborar plans integrals per a solucionar-los.


A més, s'amplia de 72-234 el nombre de municipis on el Govern té acreditada una llauna demanda d'habitatge social, per la qual cosa tindrà més capacitat d'augmentar el parc públic a través del dret de tempteig i mobilitzar més pisos buits d'entitats financeres i grans empreses.


SENSE LA PAH


La Generalitat, entitats municipalistes, el Consell de l'Advocacia Catalana i els promotors de les ILP de l'habitatge han elaborat el text, en el qual s'ha incorporat allegacions presentades per una quinzena d'entitats i administracions durant el període d'exposició pública.


No obstant això, la PAH no s'ha sumat a l'acord perquè, malgrat assistir a la dotzena de reunions que s'han dut a terme per redactar la norma, consideren que no s'han incorporat algunes de les demandes que havien posat sobre la taula, segons Borràs.


La consellera també ha reivindicat la rigorositat del que planteja la llei per evitar que el Govern la recorri de nou al TC: "Jurídicament és impecable. Si no busquen arguments polítics, de jurídics no trobaran".


Ha explicat que el projecte de llei inclou un informe econòmic en el qual s'estima una demanda de 2.150 habitatges per al primer any, i que s'han compromès a finançar un 50% del cost amb els ajuntaments.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH