Catalunya està a la cua d'Europa en inversió per l'educació pública

|

pblica


Catalunya té la menor inversió en educació pública per PIB d'Europa, en destinar només un 2,8% del mateix, segons dades de 2013.


Així ho revela un informe de la Fundació Jaume Bofill, que demana "duplicar" en els propers anys la inversió en el sistema educatiu català per igualar-la a la mitjana de l'OCDE --un 5,6% del PIB- o de la UE --un 5,25%--. Això significaria invertir 5.026.000 d'euros més per assolir els 10.800 milions.


L'informe proposa primer arribar a la mitjana espanyola i assolir europea en els següents anys.


Es tracta d'un dels 12 reptes "estratègics" que plantegen 20 experts en l'anuari 2015 'Reptes de l'educació a Catalunya', presentat aquest dimarts pel director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, director de l'informe, Josep Maria Vilalta, i autors dels capítols del treball.


Segons els experts, aquests recursos s'han de repartir "de manera selectiva" per afavorir els centres amb més dificultats socioeconòmiques per tal de promoure l'equitat i la igualtat d'oportunitats, a més de focalitzar la despesa en la innovació educativa.


Segons Xavier Martínez-Celorrio, autor del capítol 'L'impacte de la crisi i de les polítiques d'austeritat en el sistema educatiu', entre 2009 i 2013 Catalunya ha retallat 1.264 milions d'euros en educació, un 16,7% menys, situant-se al nivell del PIB del Perú, Laos o Guatemala.


"Els resultats no s'han enfonsat pel lliurament voluntarista del professorat que fa funcionar un sistema infrafinançat de forma escandalosa", ha significat Martínez-Celorrio.


MERCAT LABORAL: RECLAM DIRECTE


"La percepció és que el sistema educatiu obté resultats força satisfactoris tenint en compte els recursos que es dediquen", segons Palacín, qui avisa dèficits estructurals que s'han d'atendre amb urgència: la integració d'alumnes immigrants, finançament públic i l'abandó.


El capítol sobre l'abandonament escolar prematur revela que aquesta taxa no té tant a veure amb el nombre d'alumnes d'origen immigrant, la despesa per alumne o la desigualtat sinó amb un mercat laboral que fa de reclam directe al no exigir una titulació superior a la secundària.


"Si el conveni col·lectiu d'hostaleria exigís que els cambrers tinguessin educació superior no hauria abandonament", ha dit l'investigador Miquel Puig, que creu que el problema no és la qualitat de les escoles catalanes sinó que el mercat ofereix treball a persones que només tenen l'ESO.


REFORMAR LA ESO I PLA CONTRA SEGREGACIÓ


Per combatre l'abandonament, també proposa reformar l'ESO afavorint l'autonomia de centres; la innovació en usos d'espais; elaborar horaris adaptats als alumnat; potenciar la participació del estudiants, i garantir l'estabilitat d'equips docents, segons Jordi Musons.


Respecte a la integració de l'alumnat d'origen immigrant, l'informe considera "alarmant" els indicadors sobre escolaritat, ja que aquest alumnat mostra més fracàs escolar i cronificació de la segregació, per la qual cosa demana un pla de xoc per revertir la situació.


Una altra mesura destacada que proposen és fomentar la internacionalització i el plurilingüisme de les aules amb una estada obligatòria del professorat a l'estranger i millorant la qualitat en l'aprenentatge de la llengua estrangera, entre d'altres exemples.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH