Mas, Ortega i Rigau aniran a judici només per delictes que no comporten presó

|

Masortegarigau2 1


Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega aniran a judici pel 9N. El TSJC ha decidit obrir l'acte de judici oral per delictes de desobediència i prevaricació, però es deixa fora la malversació, amb el que es descarten penes de presó.


En la sentència, el magistrat instructor de la causa, José Francisco Valls, ordena jutjar als tres polítics pels delictes de desobediència greu comès per càrrec públic i prevaricació administrativa, pels quals Mas s'enfronta en qualitat d'autor, segons petició del fiscal, a deu anys d'inhabilitació, mentre que Rigau i Ortega, com cooperadores necessàries, a nou.


Malgrat que el sol·licitava l'acusació popular, el jutge descarta el delicte de malversació de cabals públics , l'únic que comporta penes de pres, ja que considera que quan es van aprovar partides econòmiques i contractacions a tercers no constava la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).


De moment no hi ha data per al judici perquè ara el jutjat dóna deu dies a les defenses dels acusats perquè presentin els seus escrits de conformitat o defensa, i es pot recórrer la decisió de denegar l'obertura de judici oral en relació amb el delicte de malversació, pel que cap recurs d'apel·lació en el termini de cinc dies.


Segons consta en la sentència, Mas, com a president de la Generalitat, auxiliat directament per Rigau i Ortega, i amb la intervenció del llavors conseller de Presidència Francesc Homs -la causa està en el Tribunal Suprem per la seva condició d'aforat com a diputat al Congrés- va articular "un desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada pel TC" contra la consulta sobre la independència de Catalunya el 9 de novembre de al 2014.


Constata el tribunal que els acusats van conèixer la prohibició el mateix dia en què es va dictar, el 4 de novembre de 2014, i malgrat això, Mas, es va abstenir de suspendre oficialment la convocatòria "emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir irracionalment en aparent font de normativitat, actuant amb plena consciència i voluntat".


D'aquesta manera, va actuar "incomplint l'obligació que com a convocant li afectava arran del mandat del TC" i es va concertar amb la resta d'acusats per, segons l'acte, deixar de truncar la continuació de totes les actuacions públiques de preparació que ja estaven en marxa, i altres que eren necessàries per desenvolupar la votació.


VAN FINGIR PARA LES ACTUACIONS


"Els acusats eren plenament conscients que amb això trencaven l'obligat acatament a les decisions del Tribunal Constitucional" i, segons el TSJC, per aconseguir-van decidir generar l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així.


La utilització d'instruments i procediments públics per dur a terme la consulta "va continuar, tot i que es va mantenir convenientment en segon pla, de manera que de cara a l'exterior l'aparença fora d'un procés exclusivament gestionat per ciutadans voluntaris", prossegueix el text.


Admeten que per a un observador extern era "difícil constatar amb certesa la intensa utilització de mitjans públics" en la preparació de la consulta, però que gràcies a una exhaustiva instrucció han pogut ser conegudes, ja que moltes actuacions organitzatives es van encomanar a contractistes privats.


Considera que els acusats eren "conscients des del principi de la possible impugnació per part del Govern i la conseqüència interdicció jurisdiccional" pel que van actuar per eludir, i posen d'exemple els correus intercanviats amb els contractistes privats en què s'utilitzaven termes ambigus i indicacions de confidencialitat i reserva.


El tribunal recull que Mas va declarar públicament i en diverses ocasions ser el màxim responsable de la iniciativa política, que el departament d'Ortega va assumir la coordinació de tots els ens i funcionaris implicats i va impulsar directament les principals accions administratives, i que Rigau va posar a la seva disposició mitjans propis del seu departament, com ara els instituts d'ensenyament secundari, principal espai de desenvolupament de la votació.


En definitiva, conclou el magistrat, "la concatenació d'accions i omissions dels acusats i la seqüència d'actes juridicoadministratius que de les mateixes es van derivar, formalitzats o no, per part de funcionaris subordinats a aquells, van determinar la total ineficàcia de la ordre de suspensió cautelar" continguda en la providència del TC.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH