Iceta, el líder que ha tornat l'estabilitat al PSC

|

Miquel iceta


El primer secretari del PSC, Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960) busca aquest dissabte renovar per quatre anys el seu càrrec de líder del partit amb el repte que la formació torni a créixer electoralment després d'anys de revessos en les urnes.


Iceta va assumir el comandament del PSC per primera vegada el 13 de juliol de 2014, després de la dimissió de Pere Navarro i en vèncer unes primàries sense rival, i ha aconseguit el principal repte que llavors se li va encomanar: recosir un partit marcat per les escissions i frenar la pèrdua de vots.


Així, el seu principal encert ha estat tornar a una relativa estabilitat al partit, però no ha aconseguit resoldre la gran incògnita: si podrà tornar el PSC a les cotes de poder tant municipal com autonòmic que va obtenir en la primera dècada d'aquest segle.


L'apogeu electoral del PSC va arribar el 2003, quan es va fer amb les regnes de la Generalitat a l'aconseguir 42 diputats al Parlament i més d'un milió de vots; des de llavors, un descens vertical fins als 16 parlamentaris i els 523.000 vots actuals.


Iceta ha resituat el discurs del PSC sobre el 'dret a decidir' fins convertir-lo en còmode per a tot el partit: rebuig frontal a una consulta d'autodeterminació i una gran defensa de la reforma constitucional i d'una referèndum per validar-la.


El principal problema és que aquesta reforma no ha passat de ser una declaració de principis, ja que no ha trobat mai suports per començar a caminar ni al Congrés dels Diputats ni al Parlament.


D'TENDRE GALVÁN A LA MONCLOA


L'interès d'Iceta per la política va néixer tot i ser menor d'edat, quan amb 17 anys va començar a militar al Partit Socialista Popular Català, la secció catalana del PSP de Tierno Galván, una formació que de seguida deixaria per les seves divisions internes per entrar a formar part el 1978 a la Joventuts Socialistes de Catalunya.


En uns escassos sis anys de militància ja era membre de l'Executiva del partit (1984), un selecte club que no deixaria fins al 2011, quan Pere Navarro va prescindir d'ell com a dirigent, encara que li va encarregar la tasca de dirigir la Fundació Rafael Campalans i això, a la pràctica, també li va permetre acudir a les reunions de la direcció quan volia, encara que sense dret a vot.


Iceta va començar la seva trajectòria institucional a l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991), per a donar després el salt a la Moncloa com a director del Departament d'Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern (1991-1995), sotsdirector del mateix gabinet (1995- 1996) i diputat per Barcelona a les Corts (1996-1999).


El seu pas per Madrid va reforçar els seus contactes amb el PSOE, fins al punt que el van convertir en un dels principals nexes amb el PSC, sobretot quan ha calgut abordar temes espinosos com l'Estatut o el dret a decidir.


Prova de la seva capacitat d'influència al PSOE la va donar Alfredo Pérez Rubalcaba en un Comitè Federal de gener de 2013, quan les relacions amb el PSC eren més tenses que mai per la consulta; Rubalcaba va admetre que els partits tenien discrepàncies i que el 'dret a decidir' era un problema que els allunyava i que no ho arreglaria "ni Iceta".


BALLS I 'HAIKUS'


Diputat al Parlament des del 1999, el 2011 ja va intentar liderar el partit fracassant en el seu intent, un assalt que va tornar a intentar el 2014 sense rival, ja que com ell mateix s'encarrega de recordar, ningú va voler assumir les regnes d'un partit immers llavors en una situació més que delicada.


Iceta és conegut per ser un lector empedreït, per la seva afició a tuitejar cada dia una 'haiku' --un tipus de poema d'origen japonés-- i pels seus mítings apassionats que l'han portat des a marcar-se un ball fins invocar Déu.


Va ser cèlebre el seu ball 'Do not Stop Me Now' de Queen en el míting d'obertura de la campanya de les catalanes o el seu suport a crits al fet que Pedro Sánchez intentés un govern alternatiu al PP en l'última Festa de la Rosa: "Estigues ferma, aguanta les pressions i deslliureu-nos de Rajoy i del PP. Per Déu!".


La relació amb el PSOE serà un altre dels seus principals reptes ja que s'acosta un pols: es nega a investir Rajoy amb l'abstenció, precisament quan aquest és un dels escenaris que cobra força en el partit que ara lidera Javier Fernández.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH