Les històries de Comín i el cosí de Zumosol

Carmen P .Flores

Cominjun


"Esdevé en l'ordre de les coses que, quan es vol evitar un inconvenient, s'incorre en un altre. Però la prudència consisteix a saber conèixer la naturalesa dels inconvenients i acceptar el menys dolent per bo", deia Maquiavel en la seva insuperable obra d'El Príncep, que tot polític que es presti diu haver llegit i fins i tot alguns afirmen que és el seu llibre de capçalera .


Però com això va ser escrit cap a l'any 1513, el polític i responsable de "tenir cura" de la salut de tots els catalans, Toni Comín, no l'aplica en la seva condició de governant, sinó que està per sobre d'això. És com un núvol suspesa en l'atmosfera, que es creu invencible davant la calor que puja de la terra, el vent que la mou i el pes que acumula, que li poden fer caure a la terra en forma de gotes. Depenent de la mida de les mateixes, se les podria qualificar d'una manera o altra però, en aquest cas, és la gota malaia que tant molesta.


Comín, que segueix fent de les seves a la sanitat catalana, ara es fa acompanyar pel seu cap i vicepresident del govern, Oriol Junqueras. És com si en els seus "bolos" pels hospitals catalans voldria mostrar a tot el món que compta amb el suport del seu cosí, com el de Zumosol, i que aquest aprova la seva gestió, qualificada per la majoria dels ciutadans com nefasta. I això que maquillatge li posa suficient, presència mediàtica diàriament i té una germana que el protegeix i no precisament a l'ombra ...


Si no en tenia prou amb els problemes que li ocasionen les promeses incomplides amb els professionals, els ciutadans i els alcaldes, ara li surten  veus crítiques de la coalició de la qual ell forma part. Montserrat Candini, diputada i portaveu de Sanitat al Parlament , va afirmar que "la privatització de la sanitat catalana no és real, és un relat instal·lat en un discurs que no m'agrada gens", i assenyalava que Antoni Comín "té una gran trajectòria política, però la seva àrea d'influència ve més marcada per acontentar a l'esquerra que al pacient". Afirmacions que no només no li han fet cap gràcia a Comín, sinó que ha arribat a demanar la seva dimissió com a portaveu. Aquest picabaralla posa de manifest les diferències abismals del model sanitari de l'antiga convergència i ERC.


Però la cosa no ha quedat aquí. L'alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, treu foc pels queixals amb el filòsof que dirigeix la sanitat catalana per la seva postura de trencar l'acord que tenen signat amb l'Hospital General de Catalunya  que tant servei li dóna a les gents del seu municipi i que volen treure-se'l per la decisió populista de Comín. Les relacions entre els dos polítics són tan dolentes que, l'última reunió que van mantenir, va ser  ràpida i poc amigable que l'alcaldessa només va aguantar cinc minuts i va marxar amb cara de pocs amics i sense ganes de tornar a veure-ho.


Les aventures de Comín són tantes i variades que les anirem explicant capítol a capítol fins a completar, no sé quan, el llibre gros de Tontente.


I ja que el vicepresident Juqueras té poc recursos econòmics, hi hauria una manera de resoldre tots els problemes: col·locar impostos elevats a la vanitat de Comín i el seu equip...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH