Núria Espert, a la recepció del Princesa d'Astúries: "El teatre em va triar als 13 anys"

|


NE


L'actriu i directora teatral, Núria Espert (Hospitalet de Llobregat, 1935), guanyadora del Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2016, ha compartit aquest divendres el seu guardó amb tots els "companys de la seva bellíssima professió, el teatre".


En el seu discurs de la Gala de lliurament dels Premis l'actriu catalana ha expressat que el teatre la va triar als 13 anys d'edat per arribar a convertir-se en el "amo absolut" de la seva vida.


Un amo al qual ha definit com "molt dur" i que la "fet mal moltíssimes vegades tractant de servir". "Encara ho intento, però ell mai diu prou, per, ja n'hi ha prou ...", ha afegit.


Espert ha explicat que el teatre va fer d'ella "una persona apassionada, ambiciosa, tan entregada que va aconseguir que jo no pogués ser jo mateixa més que en l'escenari, més que transformada en una altra persona, no un personatge, una persona".


Després d'aquesta introducció, l'actriu catalana ha agraït emocionada al Jurat que reconegués l'concedir-li el Premi que representa "un nexe d'unió entre el classicisme i la modernitat" i que ha construït la seva carrera en els seus "dues llengües estimades, el català i l'espanyol ".


Aquí, l'actriu ha passat a utilitzar les paraules de "dos genis" del teatre com són Federico García Lorca i William Shakespeare. "Tots dos clàssics i tots dos contemporanis", ha remarcat Espert davant el públic de Campoamor.


De l'autor granadí ha recorregut al monòleg del tercer acte de la seva obra 'Doña Rosita la soltera', on Rosita parla per primera vegada del que ha estat "el dolor" de l'espera durant 30 anys de la tornada del seu cosí, de qui estava enamorada i compromesa per casar-se.


En una reivindicació de la llibertat de la dona, ha entonat la pregunta de la "solterona" Doña Rosita, marcada en l'obra lorquiana per no haver-se casat, "¿és què no té dret una pobra dona a respirar amb llibertat?".


Per acabar la seva intervenció ha utilitzat al seu "estimada" llengua, el català. Amb un monòleg del 'Rei Lear', ha recordat als "desemparats" dels que ningú es preocupa fins que es troba amb aquest mateix "dolor invivible".



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH