Empreses i tercer sector apel·len a l'enteniment perquè l'RSE aporti valor social

|

Fotofamilia


L'empresa social Apunts i la Càtedra d'Economia Solidària de la Universitat Abat Oliba CEU han celebrat la segona edició de la Jornada 'Implementar l'RSE', que aquest any s'ha organitzat amb el lema 'Del diàleg a la co-creació amb grups de interès social ', del qual CatalunyaPress ha estat mitjà col·laborador.


En la inauguració, al costat de la directora de la Càtedra, Carmen Parra, i el director gerent d'Apunts, Julio Castillo, que han apel·lat a la necessària aliança entre "coneixement, empresa i empresa social", ha participat el comissionat d'Economia Cooperativa i social de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Via.


Pel que fa a l'RSE, aquest ha apuntat a la necessitat que "els valors declarats siguin valors practicats" i de treballar més intensament l'aspecte de la responsabilitat en les pimes. Així mateix, ha al·ludit al concepte d ' "empresa ciutadana", preocupada de generar "excedent societari". Una idea amb la qual l'Ajuntament de Barcelona vol ser coherent, com es demostra amb la implantació de les clàusules socials per a les compres públiques, ha argumentat.


DIÀLEG PER FER ESTRATÈGIA


El membre de DIRSE i director d'RSE de Qualitat Pascual, Francisco Hevia, ha obert el torn de ponències i taules rodones amb la conferència inaugural. Aquest ha anomenat un canvi de paradigma per tornar a situar la persona en el centre de l'activitat empresarial. Es requereix per a això una actitud d'escolta amb els grups d'interès, cosa que havia fallat durant les últimes dècades, en què "es va prioritzar la retribució de l'accionista".


Un cop interioritzat el missatge dels grups interès, cal incorporar-lo amb coherència en l'estratègia perquè tingui reflex en la cadena de valor, una decisió que ha d'adoptar el Consell d'Administració, "ja que només aquest té legitimitat suficient per fer-ho", ha expressat Hevia.


A més, ha afegit, cal ser conscient que gran part dels objectius "no es podran complir dins l'organització", raó per la qual cal recórrer al diàleg i la co-creació per generar "solucions". "Consisteix a decidir amb un tercer i obrir les portes de la companyia", ha afirmat el ponent.


CO-CREACIÓ SOSTENIBLE I AMB IMPACTE SOCIAL


A la primera taula rodona de la jornada, que ha estat moderada pel vicedegà de Publicitat i Relacions Públiques de la UAO CEU, Andreu Barrabino, s'ha parlat de co-creació sostenible i impacte social.


El responsable de Sostenibilitat d'IKEA Badalona i Sabadell, Norberto González, ha destacat el poder de la Infància com un projecte que recull el compromís d'IKEA per respectar, protegir i promocionar els drets dels nens i nenes al llarg de tota la seva cadena de valor i que reflecteix més el poder que aquests tenen per transformar la presa de decisions de la companyia.


Igual que Norberto González, la responsable de RSE de Claror, Ester Benach, ha destacat la importància d'iniciar les accions de cooperació des d'una actitud de "escolta activa". A partir d'aquesta, es poden desenvolupar altres conceptes com "corresponsabilitat, estratègia compartida, treball en xarxa o pla comunitari".


El desenvolupament i l'accessibilitat de les noves tecnologies proporcionen també un camp amplíssim per a la col·laboració i la satisfacció de necessitats socials. Aquest és l'enfocament que m4Social li ha donat a la iniciativa Factory, en què es posen en relació les necessitats dels agents socials detectades i degudament "perimetradas" amb la creativitat del col·lectiu emprenedor. D'explicar-s'ha encarregat el coordinador d'Innovació i Projectes d'M4Social, Daniel Lorente.


COACHING PER MILLORAR L'ENTORN LABORAL


Un dels objectius de la jornada era donar projecció a fórmules reeixides de col·laboració entre empreses i tercer sector. Com a exemple, s'ha pres el del programa 'Bitàcola'. Dos dels seus responsables, Sònia Yanguas i Silvia Vílchez, han exposat les línies essencials d'aquesta iniciativa que pren el coaching com a eina per "generar benestar emocional en l'entorn laboral".


El que s'ofereix és un servei de coaching per a persones que pateixen malestar psicològic, de manera que es previnguin els efectes negatius ja siguin personals com en el propi equip o lloc de treball. Un aspecte especialment interessant de Bitàcola són els itineraris d'èxit dissenyats per treballar capacitats i inserció laboral. Des de 2010, 500 persones s'han beneficiat d'aquest programa, que ha ajudat a la conservació del lloc de treball, a la reincorporació dels que estaven de baixa ja que treballadors a l'atur trobessin ocupació (un 40%).


PLATAFORMES DE TROBADA


El desenvolupament de polítiques de RSE requereix de l'existència de plataformes propícies per a la trobada dels diferents agents implicats. En la qüestió de la conciliació de la vida personal i professional, aquest espai de connexió l'ofereix la Xarxa d'Empreses Nous Usos Socials del Temps (XENust).


Creada el 2006 per l'Ajuntament de Barcelona, actualment aglutina 108 empreses. Tal com ha subratllat la tècnica del programa de 'Temps i economia de les cures', Carme Carrera, XENust persegueix un triple objectiu: "reconeixement" de la feina de les empreses que afavoreixen la conciliació (cosa que es fa, entre altres accions, amb el Premi a l'Empresa Innovadora en conciliació i temps), "intercanvi i difusió d'experiències" sobre conciliació i gestió del temps i aprofitament de les "sinergies" amb altres xarxes.


Aquest tipus de xarxes o plataformes tenen en comú la virtut de servir de punt de suport i referència a empreses i institucions en el desenvolupament de les seves accions de RSE. És el cas, per exemple, del programa ACO 2 RDS Voluntaris, impulsat per l'Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya per donar "eines, suport i reconeixement" a empreses que voluntàriament es presten a reduir els gasos d'efecte hivernacle, tal com ha assenyalat Marta Hidalgo, de l'Àrea de Mitigación de l'Oficina del Canvi Climàtic.


A la tasca d'aglutinar i fer convergir es dedica Respon.cat. El coordinador d'aquest organisme, Josep Maria Canyelles, ha enumerat algunes de les accions que s'emmarquen dins d'aquest: el pla d'acció de RSE a mida per a petites i mitjanes empreses, els premis Respon.cat o el projecte Focus de l'RSE, pensat per identificar les àrees prioritàries a les quals hauria d'atendre l'acció social a Catalunya.


RECONEIXEMENTS A EMPRESES RESPONSABLES


Les jornades han conclòs amb el lliurament dels reconeixements a empreses que han destacat pels seus projectes i política de RSE. De l'entrega de s'han encarregat el conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget, el rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Carlos Pérez del Valle, i el director d'Apunts, Julio Castillo. Les empreses guardonades han estat HP, en la categoria de 'Valors Socials'; IKEA, en la categoria d'innovació social; i QuirónSalud, en la categoria de 'Promoció de la Diversitat'.


El conseller ha defensat el paper de l'empresa i de l'empresari com una part plenament integrada en el seu entorn. Les empreses "no són una cosa aïllada" sinó que estan en permanent interacció amb la societat en la qual s'insereixen. De fet, ha assenyalat, la RSE suposa "Interacció, practicar els valors en la societat". Tan és així, que s'ha atrevit a assegurar que a Catalunya hi ha moltes pimes que fan accions que, en essència, són d'RSE encara que elles no les tinguin identificades com a tals.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH