Bertrand Regader: "Segueix existint un cert estigma amb el fet d'anar al psicòleg"

 

La feina ben feta té la seva recompensa. Qui li diria al nostre entrevistat, Bertrand Regader, que un modest projecte sobre psicologia i neurociència es convertiria en una de les web de referència sobre aquests temes?

Catalunyapress ha xerrat amb el director de Psicologiaymente.net, un exemple d'èxit.

- Parla'ns una mica de tu.

Vaig néixer el 1989 a Barcelona. Em vaig graduar en Psicologia fa 3 anys i mig. Poc després d'acabar la carrera vaig decidir crear, al costat d'Adrián Triglia i Jonathan García-Allen, una web que tractés temes relacionats amb la psicologia, les neurociències i el benestar.

Dos anys més tard, la web rep més de 4'5 milions de visites mensuals i això ha fet que sigui el portal més visitat en l'àmbit de la psicologia, i un dels més visitats en l'àmbit de la salut.

Actualment, també dirigeixo dues revistes digitals a RBA, que són el format web de les revistes "print" Mente Sana y Tu Bebé, dentro del portal CuerpoMente.com.

- Com neix la web Psicologiaymente?

Després d'acabar la carrera, estava treballant al costat de Jonathan García-Allen a Tarragona, intentant desenvolupar diversos projectes. A Jonathan el vaig conèixer en primer de carrera, també és psicòleg. Jo comptava amb alguna experiència en la creació i planificació de webs de contingut, pel que vam veure que seria una bona idea crear un web dedicat a parlar sobre allò que havíem estudiat. Així va néixer Psicologiaymente.net. El que va néixer sent una modesta web entre moltes més, a poc a poc va anar generant repercussió, per a la nostra sorpresa.

Poc després vam incorporar a un altre company que vam conèixer durant el pas per la facultat, Adrián Triglia. A partir d'aquí ens vam anar motivant progressivament i profesionalizándonos, a mesura que el web anava guanyant visibilitat.

- A part de tu, qui està darrere de Psicologiaymente?

Actualment treballem sis persones a la web. Isern Palaus és el programador web, Jordi Colomer s'encarrega del disseny web. Adrián Triglia (també psicòleg per la UB, a més de publicista) és el Cap de Redacció, Jonathan García-Allen s'encarrega de la comunicació i d'elaborar continguts de l'àmbit coaching i psicologia de l'esport. Fa poc també comptem amb Óscar Castillero, que porta la secció de psicologia clínica. Finalment, jo m'encarrego de la direcció estratègica i empresarial, l'analítica web, i tot el que està relacionat amb el màrqueting digital, SEO, etcètera.

A més, comptem amb la col·laboració freqüent de més de 150 psicòlegs que publiquen periòdicament els seus textos en Psicologiaymente.net.

- Per què creus que la vostra web ha tingut tant d'èxit? Quin és el vostre secret?

Sempre hem pensat que no hi ha un sol secret sinó que la clau de l'èxit s'ha basat en diversos valors que hem imprès en el projecte. La dedicació constant, el perfeccionisme, la necessitat d'aprendre cada dia per poder seguir desenvolupant el web i en definitiva la perseverança durant tot aquest temps, en que per descomptat hi ha hagut moments de dubtes en què no sabíem si realment podria ser un web que agradés tant. També cal destacar que les sis persones que treballem al web ens complementem a la perfecció i tenim molt bona sintonia, cosa que sempre ajuda.

Pel que fa a la web en si mateixa, hem dedicat molts esforços en totes les facetes possibles: xarxes socials, continguts, desenvolupament ... sobretot hem volgut proporcionar informació rellevant, redactada amb un to amable i per a tots els públics, sobre una temàtica que encara no tenia un portal de referència.

- Quines són les consultes més freqüents?

Hem redactat més de 1.400 articles, de manera que les temàtiques que toquem són molt variades, i així ho són les consultes. De fet, sempre hem percebut que a la nostra audiència li agrada que tractem temes allunyats entre si, sempre que sigui amb rigor i amb continguts que els interpel·lin de forma personal.

Per descomptat, temes relacionats amb coses de parella, investigacions curioses o articles sobre problemes quotidians tenen bona acollida. Tots ens sentim reflectits en aquestes qüestions, i per tant volem llegir més per conèixer-nos millor, i conèixer millor a les persones que tenim al voltant.

- ¿Internet és una bona font d'informació sobre psicologia?

Bé, és clar hi ha de tot. Hi ha portals més rigorosos i altres menys. Passa no només amb la psicologia sinó amb qualsevol altra disciplina, fins i tot en el periodisme generalista. Internet pot ser una bona font de consulta, sempre que l'usuari tingui el criteri suficient com per saber destriar entre textos veraces i altres que no ho són tant.

Per descomptat, és poc recomanable usar aquest tipus de continguts per a "autodiagnosticar".

- Recentment heu escrit un llibre. Què ofereix 'Psicològicament parlant' i per què hauríem de llegir-lo?

'Psicològicament parlant' és un llibre dirigit a totes aquelles persones que vulguin saber des de zero de què va això de la psicologia. És un recorregut per la nostra pròpia manera de ser com a éssers humans, un "laberint pels confins de la ment", tal com va dir el nostre amic el professor Xavier Serrano.

Repassa els inicis de la psicologia, entre el laboratori de Wundt i el divan de Sigmund Freud, per entendre quins són els orígens d'aquesta ciència i també el que sabem de nosaltres mateixos gràcies als seus avanços.

Per descomptat, és un text entretingut que permetrà als lectors descobrir moltes d'aquestes "meravelles de la ment" que, irònicament, encara són desconegudes per al gran públic. Aquest llibre és una oportunitat per saber més sobre aspectes molt curiosos de la nostra psique.

- Però, què és la psicologia?

Bona pregunta. La psicologia és, si som ortodoxos, l a ciència que estudia el comportament i els processos mentals. És clar que és un concepte que popularment es fa servir de formes diverses, per exemple quan algú ens diu que tractem a tal persona "amb psicologia", o que la nostra amiga és "una mica psicòloga".

Bromes a part, la psicologia és la disciplina que es pregunta, justament, per qui som i per què actuem de la manera en què ho fem. També es pregunta per què som molt iguals els uns dels altres, i alhora molt diferents. És una ciència a cavall entre la biologia i les ciències socials, en què gairebé tots els coneixements estan en constant debat i reformulació.

- I per això hi ha tants corrents i teories en aquest àmbit ...

Sí, perquè és una ciència jove i no hi ha una teoria unificada en la qual es doni suport. D'aquesta manera, diferents corrents poden adoptar perspectives epistemològiques molt diferents o, fins i tot, utilitzar els mateixos termes atribuint-los un significat diferent.

Aquest és un aspecte que vam explicar en el llibre, perquè més enllà del debat intel·lectual també és molt interessant conèixer cadascuna de les escoles, d'on procedeix i quina és la seva particular visió de l'ésser humà.

- Està infravalorada la psicologia, com a ciència i com a professió?

Des de certs àmbits es la infravalora, perquè de vegades es considera que és un conjunt d'eines que permet manipular a les persones per fer que adoptin formes de pensar acceptades socialment, o interferir en la qualitat de vida de manera injustificada, acusacions que de vegades també es llancen contra la psiquiatria i la medicina.

A més, moltes vegades es compara la psicologia amb les ciències dures, que permeten establir previsions amb poc marge d'error, cosa que no passa en el nostre àmbit.

Però també passa el contrari: algunes persones creuen que els psicòlegs tenen superpoders, que podem llegir la ment o que podem treure conclusions sobre una persona als dos minuts d'haver-la conegut. Res més lluny de la realitat.

-La Psicologia produeix curiositat i rebuig a parts iguals: d'una banda, ens intriga saber què passa al nostre cap i la dels altres, però són pocs els que accepten amb normalitat el d'anar al 'loquero' ...

Justament. Segueix existint un cert estigma amb el d'anar al psicòleg. Tot i que, afortunadament, aquest estigma s'ha anat reduint amb el pas del temps, però és cert que encara hi ha persones que veuen amb mals ulls la idea d'anar al psicòleg i iniciar una teràpia.

Tots, en algun moment de la vida, podem precisar d'un suport professional per a superar un mal moment. El que no té sentit és que ens perjudiquem a nosaltres mateixos no anant al psicòleg quan, segurament, el necessitaríem.

Cal perdre la por d'anar al psicòleg, veure-ho amb uns altres ulls, adonar-nos que estem sent valents volent afrontar la situació. També es pot anar al psicòleg simplement per desenvolupar alguna habilitat, sense que necessàriament hi hagi un malestar de fons.

- Per tant, creus que hauríem d'anar més al psicòleg?

Probablement, o almenys hauríem de tenir més oportunitats de poder decidir lliurement i sense por si anar al psicòleg o no. De totes maneres, hi ha una tendència generalitzada a creure que tots els psicòlegs oferim teràpia personalitzada, i això no és així.

De fet, dels tres fundadors de Psicologiaymente.net, cap donem teràpia. Per exemple, Adrián és psicòleg social, força enfocat al món acadèmic ia la investigació. Jonathan és psicòleg de les organitzacions, que és l'àmbit en què s'exerceix com a recursos humans, i també és psicòleg esportiu. I jo sóc, de formació, psicòleg educatiu. Els psicòlegs educatius ens encarreguem de proporcionar eines grupals i individuals als estudiants, elaborar plans d'estudi específics per a alumnes amb certes necessitats ...

En definitiva, convé també anar desmentint la idea popular que els psicòlegs només donem teràpia individualitzada, ja que més de la meitat no ens dediquem a això.

La psicologia es pot exercir fora dels consultoris, i és a tot arreu: en l'empresa privada, en el màrqueting, en les comunitats, a les escoles i instituts, als laboratoris, als centres esportius ...

- Des del punt de vista de la psicologia en quin punt està la societat espanyola? I la política?

És un moment convuls i en què, paradoxalment, tot sembla bloquejat. No m'atreveixo a atorgar-li cap categoria diagnòstica, però certament estem davant d'una conjuntura en què el futur desitjat per diversos sectors de la societat és molt diferent entre si, el que està provocant una certa paràlisi i frustració. Amb l'últim moviment de les cúpules del PSOE, sembla que un dels blocs ideològics va a immolar per afavorir a un altre.

Hauria estendre molt per poder descriure el que al meu parer està succeint, perquè és tremendament complex. Però per descomptat sembla que durant la legislatura que ara comença, les tensions entre aquestes 2, 3 o 4 maneres de pensar i sentir Espanya poden seguir generant dubtes, pors i incerteses. Caldrà doncs aprendre a conviure amb la incertesa, perquè no sembla que en el curt termini una de les tendències sigui capaç de sobreposar-se a les altres.

Si la societat espanyola fos un únic individu, podríem dir que està enfrontant-se a una terrible dissonància cognitiva, intentant mantenir la seva coherència intel·lectual però albergant sentiments, emocions i interessos contradictoris.

- Quin consell li donaries a algú que estigui pensant en estudiar psicologia?

Si creu que és una disciplina amb la qual se sent còmode i li interessa, comptarà amb tot el meu suport. És un tòpic, però un ha d'estudiar el que li vingui de gust. Estudiar una carrera perquè hi ha tradició familiar o perquè "té sortides" és una arma de doble tall.

Crec que és preferible estar a gust amb el que un fa, tant en els estudis com en la vida en general, encara que des de fora se'ns digui que no estem fent el correcte o que hi havia una opció molt millor. El futur sol donar la raó als que confien en les seves intuïcions i en les seves preferències personals.

- Quins són els reptes de futur amb què s'enfronta la psicologia?

Poder ajudar-nos a gestionar bé la utilització de les noves tecnologies, acompanyar el canvi en el paradigma educatiu i prestar molta més atenció a aquelles investigacions en què les hipòtesis que es volen comprovar no queden confirmades en els resultats.

La psicologia té un llarg recorregut per davant, intentant ajudar al fet que els éssers humans puguem viure no només amb menys problemes psicològics, sinó també millorant la nostra qualitat de vida, i el nostre benestar en els diferents àmbits de la vida en què ens relacionem.