Les cambres catalanes demanen diàleg al Govern per redactar una llei de cambres "consensuada"

El Consell General de Cambres ha reclamat diàleg a la Conselleria d'Empresa de la Generalitat per redactar una llei de cambres que es "consensuada i ajustada a la realitat econòmica, empresarial i territorial" de Catalunya.

El comitè executiu i el consell de presidents del Consell General de Cambres de Catalunya s'han reunit aquest dilluns per analitzar l'avantprojecte de llei de cambres del Govern, i han considerat que no té en compte la realitat del teixit empresarial català ni les diferents realitats territorials i camerals de Catalunya, ha informat en un comunicat.

Els presidents de les 13 cambres catalanes han lamentat que la proposta del Govern substitueix el Consell General de Cambres com l'òrgan de coordinació cameral per la Cambra General de Catalunya, en la qual consideren que les càmeres tenen un paper "merament testimonial" i els atorga un mateix pes independentment del nombre d'empreses que representen.

Així mateix, asseguren que fa desaparèixer la capacitat de les càmeres d'aportar el punt de vista territorial en les propostes i actuacions conjuntes del sistema cameral català.

Així, retreuen que la Cambra General de Catalunya "sembla un ens anomenat a convertir les càmeres en delegacions que executin les seves instruccions sense tenir capacitat real d'influència".

Asseguren que la Cambra General de Catalunya tindrà una composició majoritàriament aliena a les pròpies càmeres, i que competirà amb les càmeres per a la captació d'empreses i en la formulació de candidatures al ple per ser l'ens de relació amb l'administració.

FALTA DE FINANÇAMENT

Alerten que el finançament de les càmeres, com a corporacions de dret públic, es fia a la venda de serveis, a les aportacions voluntàries de les empreses i als ingressos derivats de convenis privats o amb les administracions públiques.

Lamenten que en cap cas es contempla el finançament de les despeses estructurals derivats del compliment de les obligacions que emanen de la pròpia llei, ni es defineix un mecanisme permanent de finançament que pugui donar cobertura a les activitats no de mercat de les càmeres, com el exercici de la representativitat --que asseguren que sí que es finança en altres organitzacions privades de manera regular-- o l'exercici de la funció consultiva.

Així mateix, critiquen que l'avantprojecte no aporta cap millora destacable per a les cambres catalanes, ja que no planteja millores en l'aspecte d'ingressos respecte a la llei bàsica i no transposa totes les funcions que les comunitats autònomes poden traslladar, sent el desenvolupament autonòmic de la llei bàsica amb menys funcions després de la Rioja.

Destaquen "com a tema especialment greu" que no es traslladen les funcions relatives a la formació excepte de la que té caràcter bàsic, ni les relatives a la capacitat de comprovació i verificació, que asseguren que podrien ser una font important d'ingressos a partir de la col·laboració amb les administracions.