dijous, 27 de febrer de 2020

El TC avala la llei per apartar els polítics que incompleixen les seves sentències

|

Masforcadell


El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat per majoria de 8 vots enfront de 3 el recurs presentat el Govern basc contra la darrera reforma de la Llei Orgànica que regeix el mateix òrgan (LOTC), dirigida a reforçar les seves facultats per fer complir les seves resolucions. Entre les noves atribucions es troba la de poder suspendre a càrrecs públics que desobeeixin les seves sentències i interlocutòries.


La declaració de constitucionalitat d'aquesta norma podria aplicar-se en un futur pròxim a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, a qui ja s'investiga per incórrer en una presumpta desobediència en permetre que es debatessin i votessin a la Cambra catalana les conclusions per fixar el full de ruta de la ruptura amb Espanya.


La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Pedro González-Trevijano, afirma que el Tribunal Constitucional ha estat configurat per la Constitució com un "veritable òrgan jurisdiccional" i, com a tal, té potestat per executar les seves resolucions. Afegeix que la possibilitat de suspendre temporalment a un empleat o càrrec públic en l'exercici de les seves funcions no té caràcter punitiu i no suposa inhabilitació alguna, ja que la seva única finalitat és garantir el compliment de les resolucions.


La Generalitat va recórrer també la reforma, i la resolució d'aquesta iniciativa es coneixerà previsiblement en les pròximes setmanes i tindrà el mateix destí que la promoguda pel Govern Basc en les parts que ambdós recursos coincideixin, han apuntat a Europa Press fonts del tribunal de garanties. Si no hi va haver acumulació d'ambdós recursos és perquè en ells es plantejaven qüestions d'inconstitucionalitat diferents.


La conclusió assolida pel TC sobre la seva pròpia reforma aquest dijous va precisar d'un canvi de la ponent inicialment designada per a aquest recurs, que era la vicepresidenta del TC Adela Asúa, ja que la seva proposta favorable als recurrents no va obtenir el suport majoritari dels seus companys.


El nou ponent ha estat el magistrat Pedro González Trevijano, pertanyent al sector conservador de la institució, i Asua ha anunciat vot particular juntament amb els també discrepants Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol.


LES FACULTATS NO DESNATURALITZEN AL TRIBUNAL


Així, el TC rebutja en la seva sentència que les noves mesures incloses en la reforma desnaturalitzin la jurisdicció constitucional, modifiquin el sistema de controls de les comunitats autònomes per l'Estat i vulnerin els principis de separació de poders i de legalitat penal.


El recurs d'inconstitucionalitat del Govern Basc es dirigia principalment contra els nous apartats b) i c) de l'article 92.4 de la LOTC. El primer preveu la suspensió temporal en les seves funcions de les autoritats, empleats públics o particulars que incompleixin les resolucions del Tribunal; el segon, l'execució substitutòria de les resolucions dictades pel Tribunal, que pot requerir per això la collaboració del Govern de la Nació.


Abans d'analitzar aquestes allegacions al detall, el TC explica que el fet que la Constitució no prevegi un mecanisme per a l'execució de les sentències del Tribunal no implica "un desapoderament del Tribunal Constitucional de la potestat d'executar i vetllar pel compliment de les seves resolucions".


La Constitució configura al Tribunal Constitucional "com un veritable òrgan jurisdiccional", de manera que també té atribuïda la potestat de "obligar al compliment de les seves resolucions". "Si això no fos així, el Tribunal, únic en el seu ordre, no tindria una de les notes essencials de l'exercici de la funció jurisdiccional i amb això de la potestat necessària per garantir la supremacia de la Constitució".


Fetes les anteriors consideracions, el TC descarta que la reforma desnaturalitzi el model de jurisdicció constitucional dissenyat per la Constitució i alteri la posició i funcions del Tribunal. El constituent de 1978, explica, no va voler un model de jurisdicció constitucional "tancat, petrificat i congelat en el temps" i per això va conferir al legislador una àmplia capacitat per a regular el funcionament del Tribunal Constitucional per llei orgànica (article 165 CE).


MESURES LEGÍTIMES


Així mateix, la sentència considera constitucionalment legítima la finalitat les mesures incloses en la LOTC, ja que no és altra que "garantir la defensa de la posició institucional del Tribunal Constitucional i l'efectivitat de les seves sentències i resolucions, protegint el seu àmbit jurisdiccional davant de qualsevol intromissió ulterior d'un poder públic que pogués menyscabar-, que és el mateix que dir, preservar la primacia de la Constitució, a la qual tots els poders públics estan subordinats i el suprem intèrpret i garant últim és aquest Tribunal en l'exercici de la seva funció jurisdiccional".


Tot això porta a concloure que les mesures impugnades no alteren per si mateixes, tal com es sostenia pel Govern basc, les funcions ni la posició institucional del Tribunal Constitucional, que segueix exercint en exclusiva la funció jurisdiccional que li encomana la Constitució ia la que no només li correspon resoldre els processos constitucionals, sinó també executar les seves resolucions.


La sentència tampoc s'aprecia cap vulneració del principi de legalitat penal pel caràcter punitiu, i no merament coercitiu, que, en opinió del recurrent, té la mesura de suspensió temporal en les seves funcions d'autoritats o empleats públics (article 92.4.b de la LOTC ).


En definitiva, el fet que es tracti d'una mesura "costosa" per a les autoritats o empleats públics "no la converteix sense més en una mesura punitiva".


Afegeix que la seva finalitat "no és la d'infligir un càstig davant d'un comportament antijurídic o illícit, com podria ser la desatenció de l'obligació de tots els poders públics i els ciutadans de complir les resolucions del Tribunal Constitucional"; de fet, per exigir eventuals responsabilitats penals, el legislador ha previst un altre tipus de mesura, com és la deducció de testimoni.


Finalment, el TC descarta que l'execució substitutòria, que preveu l'article 92.4 c) de la LOTC, impliqui una alteració del sistema de controls de l'Estat sobre les comunitats autònomes en ser coincident, segons el demandant, amb el mecanisme que preveu l'article 155 de la Constitució. Es tracta d'instruments diferents, ja que diferents són també els principis que legitimen el seu ús.


NO DECIDEIX EL GOVERN


Així, especifica el Govern no podrà intervenir discrecionalment en l'execució substitutòria ni és "qui decideix quines mesures concretes implica l'execució". Per tant, no es pot afirmar que la reforma alteri en aquest punt el sistema de controls de l'Estat sobre les comunitats autònomes.


Els magistrats discrepants consideren inconstitucionals dues de les mesures impugnades, concretament la suspensió de funcions d'autoritats i empleats públics i l'execució substitutòria de les resolucions del Tribunal Constitucional. El seu vot és donat a conèixer en els pròxims dies.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH