Els talibans tanquen el setge al voltant dels drets humans quatre anys després del seu retorn al poder

Les organitzacions alerten de les contínues violacions i abusos contra la població afganesa

Les dones fan front a un "apartheid per qüestió de gènere" que suposa un "crim contra la humanitat", segons Amnistia Internacional

L'Afganistan, un país sumit en una greu crisi econòmica i humanitària, fa front a una recrudescència d'unes polítiques que restringeixen encara més l'estreta participació de les dones en la societat civil afganesa, una situació que ha empitjorat significativament després del retorn al poder dels talibans fa gairebé quatre anys.

Aquest règim integrista, que ha propiciat canvis en l'estructura del govern i ha tirat endavant mesures que restringeixen els drets de la població, ha anat tancant el setge al voltant dels drets humans davant de la mirada d'una comunitat internacional que sembla mantenir-se al marge.

La crisi afganesa, marcada per conflictes de llarga durada, una creixent inestabilitat política i la sortida l'agost del 2021 de les forces internacionals que estaven al país, es tradueix ara en milions de desplaçats i refugiats, que afronten una situació d'extrema vulnerabilitat a l'espera d'ajuda urgent.

L'activista afganesa i responsable de campanyes d'Amnistia Internacional per a l'Afganistan, Samira Hamidi, ha destacat la importància d'evitar que els talibans "es normalitzin" i ha lamentat un empitjorament de la situació des de la seva arribada al poder.

"La situació és catastròfica perquè els drets humans han estat violats en tots els aspectes de la vida i, per descomptat, si parlem de la situació de les dones, parlem d'una violació sistemàtica i d'abusos continuats, d'una persecució per qüestió de gènere, alguna cosa que constitueix un crim contra la humanitat", ha explicat durant una entrevista amb Europa Press.

Hamidi ha recordat que els talibans han prohibit a dos milions de nenes anar a l'escola en els últims quatre anys. "Les dones tampoc poden continuar els estudis a les universitats i l'única àrea a les quals se'ls permet accedir és la sanitat; poden ser infermeres o dedicar-se a les cures. És extremadament preocupant", ha asseverat.

"Les dones tampoc poden rebre tractament als hospitals si els atén un home, i hi ha centenars de decrets que tenen com a objecte les dones i la restricció dels seus drets, les seves llibertats i la seva participació en la vida pública. No poden anar al gimnàs o passejar per un parc. L'accés a la justícia ha estat eliminat per la implementació de la xaria, i moltes vegades tot depèn de com s'interpreti aquesta llei islàmica", ha continuat.

Aquesta situació afecta també els mitjans de comunicació i les organitzacions humanitàries que operen al país, tal com ha alertat, al mateix temps que ha recordat que "qualsevol que desafiï la llei talibana o parli contra ells s'enfronta a un possible arrest i actes de tortura". "Se'ls força a assegurar que no parlaran més, cosa que també afecta les dones que protesten de manera pacífica", ha afegit.

La greu situació a la qual s'enfronten les dones ha portat Amnistia a exigir que es declari un "apartheid de gènere". No obstant això, ha admès que per aconseguir-ho s'han de complir diverses coses: "Internacionalment, caldria reconèixer primer aquesta figura. Una vegada això passi, podríem fer que els talibans rendeixin comptes pels seus actes. Això ja va passar l'última vegada que els talibans van estar en el poder, i per això cal documentar i preservar proves de tots els seus actes", ha aclarit.

VISIBILITAT I IMPLICACIÓ INTERNACIONAL
La mateixa Hamidi, que denuncia que no pot tornar al seu país, ha rebut amenaces de mort a causa de l'acompliment de la seva feina. "No puc tornar a l'Afganistan. És el meu país, hi he treballat tota la vida, però des de l'agost del 2021 no hi puc tornar", ha lamentat.

Així, ha reivindicat donar visibilitat a aquesta situació tràgica: "l'única forma d'aconseguir alguna cosa és seguir parlant i seguir dirigint-nos als mitjans de comunicació per conscienciar i aconseguir que Afganistan no sigui oblidat a mesura que queda cada cop més relegat a un segon pla en els espais internacionals".

Sobre la implicació de la comunitat internacional, ha alertat de la manca de resultats. "Han emès comunicats, però la situació no ha millorat. El que volem és que portin els talibans davant de la justícia, que s'estableixin mecanismes per evitar la impunitat i que s'investiguin els abusos perpetrats. Demanem especialment als Estats Units que no normalitzin els talibans", ha recalcat Hamidi.

DESPLAÇAMENTS I REFUGIATS
La ràpida deterioració de la situació ha provocat la sortida del país de milions d'afganesos que han buscat refugi a altres països de la regió i que, no obstant això, molts d'ells han estat expulsats en una recrudescència de les polítiques migratòries.

Això ha portat milers d'afganesos a tornar al seu país d'origen, la qual cosa ha fet saltar totes les alarmes per part d'actors com l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) o l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Només a l'abril, més de 251.000 afganesos van tornar en circumstàncies adverses des de l'Iran i el Pakistan, inclosos més de 96.000 que van ser deportats.

Si bé ACNUR reconeix les diverses dificultats, com les econòmiques, a les quals s'enfronten els països que han acollit milions d'afganesos durant dècades, alerta de les greus amenaces per a la seguretat a les quals s'han d'enfrontar aquests grups poblacionals.

Les més afectades, novament, són les dones i les nenes, que fan front a "restriccions cada vegada més invasives en termes d'accés a l'ocupació, l'educació i la llibertat de moviment a l'Afganistan", ha asseverat ACNUR, que ha explicat que les minories ètniques i religioses també estan amenaçades.

Des del 2023, més de 3,4 milions de persones afganeses han tornat o han estat deportades des de l'Iran i el Pakistan, incloses més d'1,5 milions el 2024. Aquestes tornades massives han sobrecarregat la capacitat de moltes províncies a l'Afganistan i han augmentat el risc de nous desplaçaments interns.

"La situació dels refugiats al Pakistan i l'Iran és molt preocupant. L'any passat el Govern pakistanès va decidir deportar-los a l'Afganistan, i estan deportant també afganesos que compten amb documents legals, amb visats. Les dones que siguin deportades es veuran greument exposades a les violacions dels talibans i a possibles tortures", ha afirmat Hamidi, que ha mostrat la seva preocupació per la violació del principi de no devolució.

L'OIM, per la seva banda, ha demanat un augment del finançament als seus socis i donants per engegar les mesures necessàries per ajudar entre 600.000 i 1,5 milions d'afganesos que es troben en una situació encara més vulnerable després d'haver de tornar al país.

"La major part de la gent que ha de tornar a l'Afganistan travessa un estat de profunda vulnerabilitat després d'abandonar totes les seves possessions i deixar la feina. Aquestes famílies sovint se separen i no tenen accés a refugis i altres serveis bàsics", ha declarat Ugochi Daniels, sotsdirector general d'operacions de l'OIM, en un comunicat.

El passat mes d'abril, una mitjana de 3.000 persones van tornar cada dia a l'Afganistan a través dels passos fronterers de Nangarhar i Kandahar. Daniels ha explicat que sense "finançament addicional, l'organització no podrà entregar ajuda als que tornin i a les comunitats que continuen greument afectades".

Aquestes preocupacions es continuen agreujant davant de les grans necessitats humanitàries existents a l'Afganistan, on s'ha produït a més un augment de la desocupació i una recrudescència dels desastres naturals i els fenòmens climàtics extrems.