Intel·lectuals encadenats

Ollantay Itzamná
Advocat, periodista

encadenat


Cada que puc, on em trobi, vaig als congressos o trobades d'intel·lectuals/acadèmics per escoltar/veure les troballes científiques que allí es socialitzen.


No sempre m'és possible, ni fàcil, accedir a aquestes constel·lacions ja que sinó són econòmicament exclusives, culturalment no estan fets per als "mal pensants" o per als que "sospiten" del mètode i coneixements hegemònics.


Històricament, va ser a la França de finals del segle XIX on el terme intel·lectual es va socialitzar en relació a les persones lletrades que van protestar davant l'empresonament injust del militar alsacià francès, Alfred Dreyfus, acusat de lliurar informació secreta a l'Estat enemic. La premsa escrita d'aquell llavors els va denominar intel·lectuals.


La filosofia liberal entén per intel·lectual a la persona reflexiva que analitza i intenta explicar les conjuntures, en base als seus coneixements històrics/teòrics i eines d'interpretació.


Per a la filosofia marxista, intel·lectual és la persona que analitza la realitat amb categories socioeconòmiques i amb fins de transformacions estructurals. A inicis del passat segle, Antonio Gramsci, va encunyar el terme d'intel·lectual orgànic per referir a persones que integren la reflexió analítica de la realitat i el compromís organitzatiu per transformar-la.


En els últims temps, davant la globalització del sistema neoliberal i la corporativització de les universitats i dels centres de recerca, la cooptació i la disciplina de analistes i intel·lectuals pels poders econòmics hegemònics es va fer més visible. Al grau que aquells es constitueixen en replicadors/defensors del desbordant desordre establert per aquests.


Les universitats i centres de recerca copien i reprodueixen categories analítiques i significats construïts en altres èpoques i en altres latituds com contenidors universals per aproximar/explicar realitats diametralment diverses. Al grau de convertir als seus investigadors i intel·lectuals en descontextualitzats replicadors de conglomerats cites de textos d'autors euronorteamericanos.


Investigadors i analistes, equipats de mapes mentals prefabricats, irrompen en el "camp" i s'esforcen a "explicar" inèdites realitats socials que poc o gens tenen a veure amb les realitats on es van formular aquests mapes mentals.


I, al final, lluny d'acompanyar i orientar processos de transformacions socials, les seves troballes investigatius no poques vegades els utilitza per explicar/argumentar les teories a les que s'adscriuen. I, així, no és gens estrany sentir a acadèmiques/intel·lectuals autodefinir amb orgull com deixebles encadenades a algun autor o autora "desconeguda".


D'aquesta manera, no només acaben encadenats a categories o significats construïts en altres latituds, sinó autoaislados en constel·lacions tancades i disminuïdes numèricament, com espècie en processos d'extinció en un planeta en desastre que exigeix a crits profetes i iconoclastes per tot arreu.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH