La sinistralitat aèria en les catàstrofes naturals

Albert i José Antonio són dos dels massa herois anònims que en les últimes temporades han mort en accidents aeris en les tasques d'extinció d'incendis. Tristament no van ser els únics. En l'última dècada, segons dades de la Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil (CIAIAC), més de 70 professionals han mort sacrificant la seva vida per les nostres, per les nostres pertinences i els nostres boscos. Sens dubte, unes xifres de sinistralitat alarmants i inadmissibles.

Segons les dades del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, fins setembre 30 hem patit 21 grans incendis forestals, els quals van arrasar amb 60.098,76 hectàrees, però, a Galícia s'han arribat a registrar fins a 50 petits incendis a dia. Què està passant?

L'Executiu central va aprovar, fa just un any, la reforma de la Llei de Montes. Un canvi legislatiu que permet que les comunitats autònomes requalifiquin zones forestals cremades "quan hi hagi raons imperioses d'interès públic de primer ordre". Això converteix en paper mullat l'anterior Llei, que prohibia construir en un terreny forestal incendiat sense que haguessin passat 30 anys. Les flames que ara solquen els nostres boscos poden ser, sense saber-ho, les millors aliades de l'especulació urbanística, les empreses papereres o les concessionàries anti-incendis. És possible que, erròniament, el govern espanyol hagi considerat la desregulació ambiental com un requisit per a la recuperació econòmica.

A més del perjudici mediambiental i urbanístic a què ens enfrontem, jeu de fons una problemàtica severa, la mare de les causes latents a la qual sembla no es posa solució: una deficient gestió del servei. El personal dels mitjans aeris té 80 vegades més possibilitats de morir que la mitjana dels treballadors a Espanya.

CONDICIONS LABORALS QUE AFEGEIXEN MÉS LLENYA AL FOC

El quid de la qüestió recau en les condicions laborals d'aquests treballadors al trobar-se lluny de la professionalització. El col·lectiu no només no forma part d'un cos especialitzat, sinó que a més es veu afectat per la temporalitat, la manca de formació contínua i un greu intrusisme per part de personal militar. Es presta un servei externalitzat adjudicat a través de concursos públics els plecs de condicions recullen les necessitats del Ministeri d'Agricultura però rares vegades estan en sintonia amb criteris d'aviació. Vaga advertir, en aquest punt, que les Brigades de Reforç d'Incendis Forestals (BRIF) porten anys lluitant per un augment de places i el reconeixement, definitivament, i no només sobre el paper, de la categoria de bombers forestals.

GESTIONAR D'ESQUENA A LA TRAGÈDIA

La millor manera de no haver de extingir un incendi, és que no n'hi hagi. Per aquesta raó, l'eterna reclamació dels professionals passa per una gestió que prioritzi la prevenció deixant de concebre els incendis forestals com un problema estacional. Així, la contractació de personal forestal que vetllés per la neteja i el manteniment del nostre ecosistema rural durant tot l'any, no només els mesos estivals, permetria reduir la magnitud de la tragèdia si és que aquesta es passa.

Una tragèdia la magnitud després d'un accident fatal no només significa un drama personal i familiar, sinó també un drama professional. Professionals dels que s'apodera la impotència, la por i el desemparament. Impotència de perdre als seus companys, de veure que per als gestors del servei la seguretat no és el primer i de presenciar continus incompliments de normativa vigent. Por de muntar-se a aeronaus el estat no sempre és òptim o de perdre la feina per no arriscar la seva vida a canvi de res. Desemparament en veure que les notificacions de successos no resulten efectives i que els que haurien de vetllar per la seva seguretat les fan servir com a mers dades estadístiques i semblen mirar cap a un altre costat quan es produeixen amenaces i coaccions.

VOLUNTAT, LA CLAU PER ECTINGUIR EL PERILL

Si en alguna cosa coincidim tots els professionals del sector és a apel·lar a la voluntat per virar aquesta situació. S'han donat alguns petits passos en introduir canvis normatius, però hi ha encara molt recorregut per davant.

Aprofitant les remodelacions i canvis ministerials, resulta aquest bon moment per establir dinàmiques de comunicació i col·laboració entre administracions, que dotin de major agilitat les respostes i requeriments dels pilots, brigadistes i professionals. De la mateixa manera, l'aire fresc en l'administració pot implicar una millor gestió dels serveis, en els quals la prioritat passi per controlar les empreses adjudicatàries i subcontractades i, si cal, exigir responsabilitats al més alt nivell.

Espanya alberga un alt índex d'incendis forestals i per tant, d'un gran nombre d'operacions aèries que es desenvolupen en aquest àmbit. És responsabilitat de tots no afegir més riscos a una feina que, de manera connatural, ja està associat al perill. Per això, des de l'administració haurien de liderar-accions que promoguin la cultura de la seguretat i que assegurin les operacions. És obligació nostra donar suport a qualsevol demanda o iniciativa que vagi en la línia de salvar vides i no posar altres en perill.