dissabte, 24 de octubre de 2020

Nova identificació genètica de familiars de víctimes del franquisme a Catalunya

|

El Govern reclamarà a Catalunya els documents de la Guerra Civil que no ha tornat seus amos


El departament de Genètica de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha començat a realitzar proves d'identificació genètica a familiars de víctimes mortes durant la Guerra Civil i el franquisme.


Des de l'11 de novembre ja són prop de 70 els familiars que han visitat el centre sanitari on els han pres mostres de les mucoses bucals per creuar-les amb les mostres que es prendran a les restes trobades a les fosses comunes que el Govern obrirà, atenent a la llei de memòria històrica catalana de 2009.

De moment, la Generalitat té geolocalitzades 390 fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, de les que 166 estan confirmades plenament, mentre que, en els casos restants, la seva existència es considera "probable" però no està assegurada.

Des de 1999 s'han excavat 21 fosses a Catalunya i s'han recuperat les restes d'almenys 56 individus, dels quals han estat plenament identificades a sis persones gràcies al fet que l'Administració disposava de dades suficients per desenvolupar proves de contrast genètic.

En ocasions les fosses s'han obert a petició d'un familiar que coneixia l'existència d'una fossa en la seva localitat amb el que és "més fàcil" descobrir la seva identitat, ha explicat la directora d'Afers Institucionals de la Generalitat, Carme Garcia.

En els casos de restes trobades a la superfície, s'ha constatat que responen a almenys a 167 individus, sense que fins ara s'hagi pogut identificar cap d'ells.

Fonts del centre sanitari han explicat a Europa Press que les proves genètiques de les restes se solen extreure de la dentina i del moll dels ossos llargs trobats, i tot i que la Conselleria encara no ha revelat el calendari d'obertura de fosses, preveuen que el 2017 es duran a terme moltes excavacions.

El director de Genètica de l'Hospital Vall d'Hebron, Eduardo Tizziano, ha detallat que en les proves que s'han començat a realitzar als familiars s'ha donat prioritat a la gent gran: "El repte és que ells arribin a ser testimonis de la identificació ".

URGÈNCIA


"Tenim urgència a l'hora de fer les proves genètiques perquè anem perdent a gent a la qual prendre les mostres", ha afegit Garcia sobre unes mostres que poden mantenir a temperatura ambient fins a 20 anys.

A més, s'atén a la prioritat de parentiu més proper --primer germans, segon fills i després néts-- perquè són els que guarden més coincidències d'ADN amb les restes trobades.

En aquest cas hi ha més facilitat per trobar coincidències si la línia que se segueix és la del cromosoma I --la dels homes--, tenint en compte que la majoria de desapareguts en la guerra i en la dictadura eren homes, i si es pren dels seus fills o els seus néts homes el cromosoma I persisteix.

Gràcies a les peticions de prop de 5.000 familiars es busquen a 4.912 desapareguts, tot i que encara no hi ha una xifra clara de les persones que hi ha a les fosses: "Només en la batalla de l'Ebre es calcula que hi va haver 20.000 morts", ha dit Garcia que ha explicat que el centre de genètica ja ha enviat 1.100 citacions a familiars per a les proves.



relacionada Lagarder Danciu rep una pallissa en una concentració franquista a Madrid

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH