La presència del virus Zika a la sang materna és un indicador de la infecció del fetus

Un estudi elaborat per professionals de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha descobert que la presència d'àcid ribonucleic (RNA) del virus de la Zika a la sang materna de manera prolongada pot ser un indicador d'infecció del fetus.

El treball, publicat a 'New England Journal of Medicine', ha estat liderat per la metge adjunta de la Unitat d'Infeccions Perinatals del Servei d'Obstetrícia de la Vall d'Hebron, Anna Suy, i pel Servei de Microbiologia, ha informat el centre.

La investigació s'ha centrat en el cas de la dona embarassada infectada per Zika a Amèrica de Sud a la novena setmana de gestació, que va donar a llum en aquest hospital al primer nadó amb microcefàlia d'Europa el juliol passat.

L'afectada va patir una erupció al tronc i les extremitats i va donar positiu per Zika en les mostres de sèrum PCR RNA virus Zika, que es va mantenir durant 89 dies, és a dir, 107 dies després de l'inici dels símptomes, a la 29 setmana de gestació.

Les proves d'orina, vagina i endocèrvix van donar negatiu, i les proves ecogràfiques realitzades a la setmana 12 i 15 de gestació no van revelar anormalitats en el fetus.

En canvi, les neurosonografías realitzades a partir de la setmana 20 si van mostrar problemes en el seu desenvolupament cerebral, indicis que es van confirmar a través de les proves de ressonància magnètica realitzades.

El fetus no presentava altres anormalitats, i les proves de PCR RNA virus Zika en el líquid amniòtic van donar positiu, sent la càrrega viral en la mostra de líquid amniòtic més alta que la càrrega viral en la sang de la mare.

A la setmana 37 de l'embaràs, quan va tenir lloc el part, les proves de PCR RNA en sang, orina, fluid amniòtic, placenta, membranes i cordó umbilical eren negatives; i el nadó amb microcefàlia també va donar negatiu.

Els investigadors sostenen que les dades obtingudes confirmen estudis anteriors que indicaven la possibilitat que la presència continuada del virus de la Zika a la sang de la mare es pot atribuir a la seva replicació en el fetus oa la placenta, basant-se en tres aspectes.

TRES ASPECTES

En primer lloc, en el fet que la càrrega viral en el líquid amniòtic fos superior a la del sèrum matern i, en segon, en què la presència del virus es mantingués estable a la sang de la mare durant 14 setmanes per després baixar de manera sobtada i no progressiva.

En tercer lloc, a la presència a la sang alhora d'anticossos neutralitzats i RNA viral, i un altre indicador és que no es va detectar RNA del virus en l'orina de la mare, "de manera contrària al que indicador per la literatura existent" .

Els autors sospiten que els resultats negatius en les proves de PCR del nadó indiquen que la infecció es va produir durant la vida prenatal, pel que és possible que el sistema immunitari estigués capacitat per desenvolupar anticossos del Zika abans del naixement.