Santamaría demana que la cimera independentista serveixi "de reflexió de cap a on van"

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha fet aquest dilluns una crida a la Generalitat perquè la reunió del Pacte pel Dret a Decidir convocada per al 23 de desembre serveixi per "fer un exercici de reflexió de cap a on van" i per no "repetir una cosa que no els va servir absolutament per a res", perquè va ser "un fracàs a nivell internacional" i va crear "neguit" i "inestabilitat" a Catalunya.

Així s'ha expressat Sáenz de Santamaría, en una entrevista a la Cope preguntada pel fet que la Generalitat hagi respost així al seu esforç de diàleg. "Cada un es retrata amb les seves actuacions. Durant molt de temps el seu missatge i el seu relat era que el Govern no dialogava i quan el govern dialoga prenen determinat tipus d'actuacions", ha lamentat.

També ha rebutjat l'acusació que el Govern central estigui judicialitzant les relacions amb Catalunya, replicant que qui judicialitza la política és qui "pretén saltar-se la llei i que no tingui conseqüències" i qui "treu la política extramurs de la Constitució". "Un pot defensar les idees que tingui per pròpies sempre que respecti les dels altres, que és el respecte a la llei ia la voluntat sobirana de tots els espanyols", ha resumit.

La número dos de l'Executiu ha subratllat la seva voluntat de diàleg amb Catalunya afirmant que, després d'una legislatura "molt centrada en l'emergència nacional d'evitar el rescat", ara es pot dedicar temps i pressupostos "a atendre algunes demandes, no de governs autonòmics, sinó de la ciutadania ".

DEBATRE ELS 45 PUNTS DE PUIGDEMONT

Així, s'ha mostrat disposada a debatre sobre 45 dels assumptes que li ha plantejat la Generalitat al Govern - "alguns tenen un enunciat que em recorda a la CUP, però potser podem enfocar d'una altra manera", ha assenyalat-, però no sobre l'últim d'ells, el referèndum d'autodeterminació.

"No podem autoritzar que se celebri", ha dit, insistint que cap Govern podria "autoritzar alegrement que una part d'Espanya se separi del conjunt perquè això només ho poden decidir el conjunt d'espanyols". Santamaría ha afegit que hi ha "instruments de tota mena" per evitar-ho però no ha volgut "avançar esdeveniments" ni precisar si el Govern estaria disposat a enviar forces de seguretat. "El Govern és molt dialogant dins de la llei, però va a fer que es compleixi la llei", ha reblat.

Sáenz de Santamaría ha admès que "sempre en política es cometen errors" però ha demanat "evitar els retrets i el greuge comparatiu que no condueixen a res" i seure "a pensar en aquest nou marc" què es pot fer "perquè els diferents territoris es vegin reconeguts en una sèrie de demandes que ara és possible fer ". A Catalunya, ha afegit, tothom li parla de Rodalies (el servei de Rodalies) però només els que governen.

RETIRAR RECURSOS DAVANT EL TC

Entre altres coses s'ha mostrat disposada a analitzar "encara que sigui a posteriori" els recursos que Generalitat i Govern central s'han presentat mútuament davant el Tribunal Constitucional, a veure si és possible canviar alguns punts de les lleis, o interpretar-les d'alguna manera per " poder fins i tot retirar-los ". Això sí, ha deixat clar que ha de ser un "treball conjunt" de les dues parts.

De fet, ha reiterat la seva disposició a reforçar -no només amb Catalunya, sinó amb totes les comunitats- les comissions bilaterals que permeten negociar abans de portar una llei al Tribunal Constitucional. "Jo sóc més partidària d'arribar a acords abans que de posar plets", ha assegurat.

SIGNATURES CONTRA EL 'ESTATUT'

Preguntada en concret sobre si el PP va cometre un error en recollir signatures en 2006 contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ha respost que el que "va ser un error" va ser que PP i PSOE no treballessin "prèviament per arribar a un acord" en lloc de "procedir unilateralment uns i altres".

"El que no podia un partit era votar una cosa que considerava que no entrava dins el marc constitucional. Hi va haver massa reunions en un sentit i la primera reunió que havia d'haver hagut era dels dos grans partits, que llavors ho eren encara més", ha justificat, criticant així que el PSOE pactés amb els nacionalistes catalans en lloc de amb el PP.

Segons la seva opinió, la lliçó d'aquell episodi és que en el "disseny institucional" han d'anar junts PSOE i PP i no han de "canviar una rajola de l'edifici sense estar d'acord".

LA "MATRACA INDEPENDENTISTA"

De cara a aquesta legislatura, ha incidit que la seva intenció és dialogar molt amb Catalunya, però no només amb la Generalitat o amb els partits independentistes, sinó també amb els constitucionalistes i amb la societat, per explicar el que fa el Govern i que en aquesta comunitat no s'escolti només la "matraca independentista".

De fet, ha defensat que el Govern ha fet moltes coses a Catalunya -entre elles instruments de finançament per 50.000 milions d'euros que li van estalviar a la Generalitat 16.000 d'interessos- però que no arriben a la gent "per l'afany independentista d'ocupar-lo tot i comptar únicament la seva versió ".

Per això, creu que és bo "que el govern estigui allà físicament", i també per "prémer" la societat catalana, i perquè, segons ha assegurat, ha percebut en la societat catalana "un desig de sentir més a prop al Govern de la nació ". En aquesta línia, també es proposa estar "molt pendent de qualsevol necessitat", perquè "qualsevol cosa tendeix a magnificar".

Preguntada si espera que l'independentisme català decaigui mateixa manera que ha succeït al País Basc, ha opinat que aquesta és la tendència que mostren les enquestes, i ho ha atribuït al fet que els partits independentistes porten anys presentant als ciutadans una única oferta i caient en postulats "absolutament populistes".

"Amb el populisme que alguns practiquen no s'aconsegueix creixement ni ocupació ni igualtat, i crec que això els ciutadans també ho valoren", ha exposat. Segons la seva anàlisi, els independentistes "van cavalcar sobre la crisi" oferint una solució, però ara els ciutadans estan veient que això "no és la panacea", que "les polítiques que generen confiança són les que permeten superar la crisi" i que a Catalunya no estan "aconseguint afrontar ni tan sols problemes que són purament autonòmics".