dimecres, 13 de novembre de 2019

Els caiguts de l'economia digital: treballadors pobres d'un món ric

Pablo Rodríguez Canfranc
Economista

Economiadigital


Tota revolució tecnològica té un fort caràcter disruptiu. Recordem que la Revolució Industrial, en les seves fases successives, ens va llegar avenços com el ferrocarril o la il·luminació elèctrica dels carrers, entre moltes altres aportacions a la qualitat de vida, però no oblidem que també va suposar l'explotació de la mà d'obra en les fàbriques i tallers, el seu amuntegament en condicions de vida insalubres, i en suma, el trasllat de la divisió social estamental rural tradicional de l'Antic Règim al medi urbà, sota l'ègida de l'incipient capitalisme. El maquinisme va suposar llavors el desplaçament del treballador manual i la seva condemna a l'atur o la subocupació.


És cert que llavors es va produir un pas endavant sense precedents en la història de la humanitat, però també cal reconèixer que el sacrifici humà i el dolor que va generar no es poden obviar. En l'actualitat sembla ocórrer una cosa semblant: una revolució digital que ens ha deixat la interconnexió del món a través de xarxes, que ens ha ficat a la butxaca els telèfons mòbils, però el nou paradigma socioeconòmic està implicant abandonar a la cuneta una proporció important de la mà d'obra, generant altes taxes de desocupats.


Molt gràficament, la revista The Economist definia el fenomen com "riquesa sense treballadors, treballadors sense riquesa" ( " wealth without workers, workers without wealth "). No es tracta d'un mer joc de paraules; estem davant d'un model econòmic emergent intensivament tecnològic que requereix de moltíssima menys mà d'obra per generar valor afegit.


Aquest esquema beneficia aquells molt formats que tenen treballs molt especialitzats en professions relacionades amb l'alta tecnologia i deixa de banda a tots aquells treballadors de baixa formació i treballs poc especialitzats, els perfils laborals poden ser substituïts -total o parcialment- per màquines. D'acord amb The Economist, en els propers anys aquest procés disruptiu s'estendrà més si és possible, principalment per tres raons:


  • Els progressos en el camp de la intel·ligència artificial amenaçaran els llocs de treball de cada vegada més treballadors.
  • La creació de riquesa en l'era digital requereix de poca força de treball. Exemple d'això són els gegants de l'economia mundial Facebook i Google, que compten amb menys de 50.000 treballadors cada un.
  • I a sobre aquestes tendències estan traslladant-se als països emergents que antany fonamentaven el seu posicionament global sobre l'ús intensiu de mà d'obra, però que a mesura que estan experimentant l'encariment dels costos laborals tendeixen a substituir treballadors humans per màquines. La manufacturera xinesa Foxconn és bon exemple d'això.


El nou món en què ens endinsem porta amb si un augment de la desigualtat i divisions socials importants: entre les rendes del capital i les del treball, la distribució s'inclina desproporcionadament cap al primer, i entre els treballadors altament qualificats i els que no ho hi són. Certament, la promesa que la tecnologia millorarà les nostres condicions de vida no s'està complint, almenys per ara.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH