dijous, 17 de octubre de 2019

El Constitucional tomba les tres ponències del Parlament sobre les lleis de 'desconnexió'

|

taula parlament


El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat les tres ponències de llei del Parlament --que van impulsar JxSí i la CUP-- per redactar el que els sobiranistes diuen les tres lleis de 'desconnexió', amb les que pretenen avançar cap a la hipotètica independència de Catalunya.


Es tracta d'una fallada de l'Alt Tribunal sobre un recurs d'empara presentat per Ciutadans quan es van crear les ponències.


El partit taronja va al·legar que es tractava d'un "frau de llei" i que s'estaven vulnerant els seus drets com a diputats, ja que s'estava fent una instrumentalització del Parlament amb fins secessionistes.


La sentència declara la nul·litat de l'acord de la Mesa del Parlament sobre la creació d'aquestes ponències: dues d'elles, la que promou la llei per a una hisenda catalana i la que promou una llei per a una seguretat social catalana, ja han finalitzat els seus treballs, per la qual cosa només queda una ponència en marxa, la qual vol fer una llei de "transitorietat jurídica".


L'Alt Tribunal conclou que les ponències vulneren els articles 23.1 i 23.2 de la Constitució que regula les funcions representatives que tenen els diputats, i demana que es restableixin els seus drets anullant les ponències i "tota tramitació parlamentària" que es derivi d'elles.


Recolzant-se en aquests raonaments, el Constitucional insta la Mesa del Parlament a tornar a iniciar tots els tràmits parlamentaris si voleu que les ponències tinguin vigència legal.


C'S CELEBRA QUE EL TC ANULLI EL "EXPERIMENT JURÍDIC"

Carlos Carrizosa

El portaveu de C's en el Parlament, Carlos Carrizosa, ha celebrat la decisió del TC, ja que les tres ponències de llei del Parlament són un "experiment jurídic".


Segons Carrizosa, JxSí i la CUP haurien d'haver impulsat aquestes lleis pels "tràmits normals, i no amb una ponència conjunta, perquè afecta al dret de tots els diputats a participar", per la qual cosa els ha acusat d'atropellar els drets de la resta de parlamentaris.


En la seva opinió, s'ha esfondrat la pedra angular sobre la qual se suposava que descansava el procés independentista, i ha lamentat que JxSí i la CUP recorrin a la seva "majoria escassa" d'escons per imposar els seus objectius.


ARGUMENTS


D'una banda, el TC esgrimeix que les ponències de llei han d'abordar qüestions que suposin un "desenvolupament bàsic" de l'Estatut, quan en aquest cas són tres ponències que sobrepassen aquest límit en voler regular matèries que no aquesta dins d'aquesta norma.


Per un altre, l'Alt Tribunal allega que les ponències han de crear-se per la unanimitat de tots els grups --així havia estat fins avui en el Parlament--, i en aquest cas JxSí i la CUP les van crear amb la ferma oposició de la resta de grups de la Càmera.


Així, el tribunal conclou que les tres ponències de JxSí i la CUP impulsades sense consens afecten als drets de la resta de grups de la Càmera: "La seva actuació imperativa es tradueix, en expressió de la nostra doctrina ja citada abans, en una pertorbació en el lliure i igual exercici del seu càrrec públic".


L'article 126 del Reglament del Parlament estableix que la ponència ha d'explicar "amb representació de tots els grups parlamentaris" per elaborar el text de la llei en tres mesos, i en aquest cas no va anar així, ja que les reunions de la ponència van ser bilaterals entre JxSí i la CUP perquè la resta que grups no van voler anar.


PROPOSICIONS DE LLEI


El Tribunal Constitucional afirma que JxSí i la CUP mantenen la possibilitat d'impulsar aquesta lleis per la "via ordinària" i, això és, presentant les lleis pel seu compte, per la qual cosa el seu principal error va ser tramitar-les a través de ponències conjuntes.


També torna a avisar a la Taula del Parlament que té el deure verificar "la regularitat jurídica" de les iniciatives que presentin els grups per analitzar si compleixen amb la Constitució i el bloc de constitucionalitat, i no solament en si compleixen en la forma.


AVÍS ALS LLETRATS


L'impuls de les tres ponències legislatives va originar en el seu moment un encreuament de recursos i informes en el propi Parlament entre els partits que volien tramitar-les, JxSí i la CUP, i els contraris, C's, PP, PSC i SíQueEsPot, i això va obligar als lletrats de la Càmeres a emetre les seves valoracions.


El TC retreu a JxSí i la CUP no haver realitzat "cap esforç dialèctic" per defensar que les tres proposicions de llei havien de fer-se a través d'una ponència, i no a través d'altres mecanisme parlamentaris que no originessin aquesta polèmica.


L'Alt Tribunal també recrimina als lletrats de la càmera no aportar "cap argument de fons" per fonamentar que les tres ponències de llei respectaven el Reglament del Parlament.


El PSC també va presentar un recurs d'empara en la mateixa línia que C's, però fonts socialistes han assegurat que no han rebut cap notificació del TC.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH