Jaume Camprodon, bisbe emèrit de Girona, mor als 90 anys

|

Obispo


El bisbe emèrit de Girona Jaume Camprodon ha mort la nit d'aquest dilluns a les 22.00 hores als 90 anys, després de patir un ictus dijous passat, i el seu funeral se celebrarà aquest dijous a les 11.00 hores a la Catedral de Girona, on va ser bisbe entre 1973 i 2001.


El seu cos serà donat a la ciència d'acord amb les seves últimes voluntats: "Era conscient que des del primer infart que va tenir, fa anys, la medicina havia fet molt per ell i, com a agraïment, volia fer la donació del seu cos per poder ajudar a la investigació de totes les malalties ", ha explicat aquest dimarts en un comunicat el bisbe de Girona, Francesc Pardo.


Pardo ha agraït a les Germanetes dels Pobres de Girona la cura que han tingut del bisbe emèrit en els últims anys, fins al moment de la seva mort, així com la presència continuada dels seus familiars i l'equip mèdic.


Entre les fites del seu episcopat destaca la restauració de la façana de la Catedral a 2000, a través d'un conveni de cofinançament amb les administracions públiques, així com la constitució del Fons Comú Diocesà el 1986, la creació de l'Institut de Teologia de Girona en 1989 i la inauguració del Centre Cristià dels Universitaris (1992).


NASCUT A TORELLÓ


Nascut a Torelló (Barcelona) el 18 de desembre de 1926, Camprodon va cursar Humanitats, Filosofia i Teologia al Seminari de Vic, i va ser ordenat prevere el 1949.


Va estar en les parròquies de Seva, Sant Joan de les Abadesses, Taradell, Sant Domènec de Vic (Barcelona), a més de ser Conciliari Diocesà de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) i exercir com a professor del col·legi de Sant Miquel dels Sants de Vic i director de l'internat, i també va estudiar a París (França), on treballava amb immigrants els caps de setmana.


Posteriorment, va estar en les parròquies de Calaf i Crist Rei de Manresa (Barcelona), on durant quatre anys va desenvolupar la seva tasca pastoral sobretot en el camp de la catequesi i la promoció dels laics, així com en el primer esbós del que seria més tard el Consell Pastoral de la parròquia, com a esforç per situar-la en la línia del Concili Vaticà II.


RENÚNCIA AL VATICÀ


En 1971 va ser nomenat vicari de Pastoral, d'acord amb tots els sacerdots de la diòcesi que van ser consultats.


El 2 de setembre de 1973 va ser nomenat bisbe de Girona, ia l'octubre del mateix any va ser consagrat bisbe de la Catedral i va prendre possessió de la diòcesi, un càrrec que va ostentar durant 28 anys, fins que a l'octubre de 2001 va presentar la seva renúncia al Vaticà .



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH