dimecres, 18 de setembre de 2019

La paraula de l'any 2016 és 'populisme'

|

populisme


La paraula de l'any és 'populisme', una paraula originalment neutra, però que s'ha anat carregant de connotacions fins a esdevenir una arma en el debat polític, segons la Fundació de l'Espanyol Urgent (Fundéu).


"Semblava clar que en un any tan polític com aquest, amb esdeveniments d'importància global com el Brexit, la victòria electoral de Donald Trump i els diferents processos electorals i plebiscitarios a Amèrica i Espanya, la paraula de l'any de Fundéu havia de venir d'aquest àmbit ", explica el coordinador general de la Fundació, Javier Lascuráin.


En aquesta ocasió, algunes de les dotze candidates, que la Fundació va anunciar fa uns dies, es relacionaven amb el món de la política, com és el cas dels termes 'sorpasso', 'abstenciocracia', 'posverdad' i el guanyador, ' populisme '.


"Finalment ens hem decidit per 'populisme', que ja porta algun temps al centre del debat polític i que des del punt de vista lingüístic està vivint un procés d'ampliació i canvi de significat, carregant de connotacions sovint negatives", assenyala Lascuráin .


En aquest sentit, precisa que aquesta evolució, "que no és nova, però que possiblement s'ha accelerat en els últims temps", part d'un ús neutre de les paraules 'populisme' i populista que van tenir durant un temps significats propers a popular.


"Al llarg dels últims mesos hem rebut moltes consultes sobre el significat real de 'populisme', ja que sembla evident que l'ús que se li dóna en els mitjans i en el debat polític va més enllà de la simple defensa dels interessos populars que s'esmenten, amb diferents matisos, la majoria dels diccionaris ", afegeix.


Així mateix, precisa que "aquest és un dels seus sentits, tot i que segurament el que menys es faci servir en l'actualitat". "També hi ha qui prefereixen definir-lo com la tendència política que pretén retornar el poder a les masses populars enfront de les elits", subratlla.


El coordinador de la Fundéu BBVA apunta que, tot i això, en els mitjans de comunicació sembla estar imposant una visió negativa del terme, que sol aplicar-se "a polítics de totes les ideologies, però que tenen en comú l'apel·lació emotiva al ciutadà i l'oferta de solucions simples a problemes complexos ".


L'interès d'aquesta evolució, d'aquest procés que alguns lingüistes denominen relexicalización i que "està passant cada dia davant dels nostres ulls en els mitjans de comunicació", és el que ha propiciat l'elecció de 'populisme', segons destaca.


ABANS DE LA DECISIÓ FINAL


La Fundació va publicar una llista de dotze paraules finalistes en la qual, a més de les paraules de l'àmbit de la política, figuraven termes com 'youtubero', l'adaptació proposta de l'anglicisme 'youtuber', i 'ningufonear', una alternativa a l'anglès 'phubbing ', que s'usa per definir l'actitud de qui només presta atenció al seu dispositiu mòbil mentre desatén a qui té davant.


Així, altres de les paraules presents a la llista comparteixen el fet que els seus significats s'han anat ampliant a través de l'ús que en fan els parlants, com 'bizarro', 'cuñadismo' i 'vendehúmos'. Completaven la llista termes com 'LGTBfòbia', 'papil·lomavirus' i 'videoarbitraje'.


Per quart any consecutiu, la Fundéu BBVA ha donat a conèixer la seva paraula de l'any, escollida entre aquells termes que han marcat l'actualitat informativa de 2016 i tenen, a més, interès des del punt de vista lingüístic. D'aquesta manera, després de triar 'escrache' el 2013, 'selfi' el 2014 i 'refugiat' el 2015, l'equip de la Fundació ha optat en aquesta ocasió per 'populisme'.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH