dilluns, 14 de octubre de 2019

Les llistes d’espera de nens per visitar l’especialista augmenten més d’un 13% a Catalunya

|

Oculista


Les llistes d’espera, juntament amb els collapses diaris a les urgències, són un dels drames de la sanitat pública catalana. Segons les dades del Departamet de Salut recollides pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en l’Informe de la Infància 2016, 65.290 nens esperaven, el juny de 2016, una visita a l’especialista. Aquesta xifra suposa un 13,6% més que el desembre de 2015.


Ara bé, la llista d’espera per a una prova diagnòstica també va augmentar en el mateix període un 44% i 3.781 menors estaven en espera a principis d’estiu. A més, 13.218 esperaven una intervenció quirúrgica, el que suposa un 9% més que a finals del 2015.


Mentre, el conseller Toni Comín i el Govern en general dóna l’esquena a la problemàtica ja que dels 96 milions promesos per reduir les llistes d’espera, als Pressupostos presentats per Junqueras tan sols en contemplen 45.


DADES POC OPTIMISTES EN ESPERA INFANTIL


Les llistes d’espera en pacients adults s’havien reduït entre desembre de 2015 i juny de 2016 un 15% encara que els retards en algunes especialitats superaven els 90 dies màxims estipulats per la llei. No obstant això, la trajectòria global en infants és molt més preocupant perquè en compte de reduir-se està pujant i els retards per allergologia (127 dies de mitjana), neurologia (95), cardiologia pediàtrica (106), rehabilitació (126 dies), cirurgia maxillofacial (99) i oftalmologia (93) estan molt per sobre del màxim legal.


En les proves diagnòstiques la tendència és pràcticament igual. En el global de Catalunya es va reduir gairebé un 5% en els primer sis mesos de l’any 2016 però entre el collectiu infantil va augmentar un 44%. Ara bé, encara que el temps mitjà d’espera està per sota del que estipula la llei –també 90 dies-, els dies de mitjana també són força elevats: en ecocardiografies (76 dies) polisomnogrames o proves del son (83 dies) i proves d'esforç (89 dies).


Per últim, dins de les persones que esperen una intervenció quirúrgica hi ha un augment tant en el global com en el de nens, havent tenint aquest últim un creixement molt més significatiu. En el còmput global, un 3% més de persones, és a dir, 161.730 esperen una operació al juny. Per la seva banda, en el collectiu infantil, l’augment ha estat del 9% en el mateix període de temps. Excepte la cirurgia cardíaca, que té un temps mitjà d'espera de dos mesos, les altres intervencions superen els 100 dies d'espera de mitjana: les operacions dentals (175 dies de mitjana), reparacions d'hèrnies umbilicals (170), escissions de lesió cutània (177) i operacions del tub digestiu (127) són de les que més demora presenten.


En conjunt, Ribó retreu a Salut que no hagi complert les seves recomanacions que passaven per “establir la condició de nen com un criteri de priorització en l’accés dels pacients a les prestacions sanitàries”.


SALUT MENTAL, SATURADA


En el mateix informe, el Síndic també fa referència a les demores en l’accés a centres de salut mental infantils i juvenils. “Actualment, per cada 1.000 nens se n’atenen 10 més que fa cinc anys”, especifica Ribó, dada que significa un augment de gairebé un 30%.


En aquest sentit, sospita que el creixement de la demanda no s’ha compensat amb els recursos suficients. “El nombre de pacients atesos ha anat acompanyat d'un augment del nombre de visites, però també d'una reducció del nombre de visites per pacient, per la qual cosa la intensitat del tractament s'ha vist afectada negativament”.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH