Ens ha deixat Manel Mora, un lluitador amb majúscules

Manel Mora va ser professor al Barri de Sants, va exercir de president de l'A ssociació Blaugranes en Cadira de Rodes i va ser columnista, durant molts anys a CatalunyaPress. 

Mora va ser president de l'Associació Blaugranes en Cadira de Rodes malgrat no ser futboler com ell sempre va admetre però va trobar "una causa social absolutament injusta" on va treballar incansablement per solucionar dels problemes de mobilitat de les persones en cadires de rodes al Camp Nou on va aconseguir que es crearà un espai específic i digne per als culers en cadires de rodes, a més d'aconseguir que el Barça posés a disposició dels seus socis autobusos adaptats per seguir els desplaçaments del primer equip a l'estranger. Va ser un èxit rere l'altre que Manel va viure amb molta passió i generositat.

Va batallar durant tota la seva vida amb el seu cos i mai va donar la seva causa per perduda, encara que en aquesta última batalla ens va dir adéu a tots amb un somriure a la cara i envoltat de la seva família, els qui es van mantenir al seu costat sempre i als que per a ells només tenia paraules d'absoluta admiració. Manel Mora era un extraordinari ésser humà que se sentia un privilegiat, malgrat els seus problemes de mobilitat i un dolor que el martiritza, perquè havia realitzat el somni de la seva vida, que era ensenyar, i malgrat que va haver d'acollir a una jubilació forçosa , els seus alumnes el recorden amb emoció.

Va néixer a Puertollano, Castella-la Manxa, però amb 7 anys va emigrar com moltes altres famílies a Catalunya i es va convertir en un "nouvingut" i es considerava un català d'adopció. Per Mora no podia haver justícia social sense una realitat nacional i es considerava un "independentista radical d'esquerres" que en les seves pròpies paraules "és el més difícil que es pot ser, com va dir Lluís Llach".

Es va criar entre l'olor a guix, a pissarra ia tinta, que segons ell mateix explicava "eren les eines del meu oncle. Jo crec que he sortit a ell. Era un home analfabet que va perdre les cames quan va saltar a un tren per agafar carbó. Llavors es va posar a estudiar i feia classes a casa per a adults, sense cobrar ".

Ell afirmava sobre la seva vida "vaig entrar al sistema educatiu amb la meva malaltia congènita: esquicencefalia bilateral. Els tendons no creixien al meu ritme i me'ls havien de reimplantar. M'han fet 16 operacions. D'estudiant, quan acabava el curs, els nois estaven feliços perquè s'anaven de vacances; jo agafava la maleta per ingressar a Sant Joan de Déu ", però deia amb naturalitat que tot" m'ha adobat ".

Per Manel Mora el "fracàs escolar, no és culpa dels alumnes" i en aquest sentit deia "sempre defensaré a capa i espasa als meus alumnes. Que no em parlin de fracàs escolar! Ells no tenen la culpa. Hi ha una crisi del sistema social i escolar. Els nois arriben a casa i no hi ha ningú, i l'única manera d'arribar-hi és ficar-se en el seu àmbit personal. Ensenyar no consisteix a donar la gran classe magistra ".

Era un home amb principis sòlids que creia que "només els romàntics aconsegueixen coses en aquesta vida i jo porto molts anys donant-me cops de cap contra la paret. Allà on hi ha una causa, jo aporto el meu granet de sorra ". Els membres de CatalunyaPress que vam tenir la fortuna de conèixer-lo donem fe d'això. Fins sempre Manel!

Dia: diumenge 14 gener, 2017

Hora: 13:30 h

Lloc: Tanatori de les Corts. Av. De Joan XXIII, 17 (Barcelona)