dijous, 18 de juliol de 2019

L'ànima de goma dos i tir al clatell

Miquel Escudero

ETA


Un cop, un ésser molt estimat per mi em va demanar que m'oblidés per unes hores del meu 'sentit crític'. No vaig acceptar, no li podia satisfer. Una altra cosa fora que em callés la boca durant aquella estona sol·licitat, per evitar un malestar absurd i innecessari. Un no s'ha de permetre ser orgullós o superb. I això ho vaig complir. Ben diferent és mantenir la dignitat de qualsevol persona que es preï; renunciar-hi explica moltes de les coses negatives que ens envolten. No vaig a callar quan s'ha de retre homenatge als profanats i acompanyar-los ni que sigui des d'aquí.


Compassió és sentiment de pena neta, de tendresa i d'identificació davant els mals d'algú maltractat per les raons que siguin, també per causes polítiques com és el cas de les víctimes dels etarres. Moltes d'aquestes persones encara viuen avui un viacrucis, i pateixen desemparament; algunes segueixen assetjades i avasalladas per gents brutals i putrefactes, gent que com va dir Federico García Lorca van vessant l'ànima en el got de la Mort. Com conec aquests suplicis que els senyorets despietats neguen? Aquests tipus, que tenen el cap ple d'excrements i el cor fora del seu lloc, no poden saber en cap d'altri el que és el dolor. Una empatia nul·la que condueix a una psicopatia infinita. No, no vaig aprendre gràcies a l'estudi l'estrip i l'enfonsament moral de nombroses víctimes gratuïtes. "D'una abraçada sé jo totes aquestes coses", per dir-ho de nou amb paraules de Federico García Lorca. I seguint amb el poeta cor d'Espanya: "¿Tot el meu sofriment s'ha de perdre, Déu meu, Com es perd el dolç so de les frondes? Torna a ploure. El vent va portant a les ombres. L'ombra de la meva ànima! ".


Sembla ser que aquest divendres 27, l'Ateneu Barcelonès oferirà la seva tribuna a l'etarra Arnaldo Otegui. Aquest 'creador de processos de pau i alliberament' anirà escortat per Errejón, de Podemos, i Fernández, de la CUP. Mesos enrere, ja empoderó del Parlament de Catalunya. Fa uns anys, Francesc de Carreras va ser proposat pel PSC per a una comissió parlamentària d'experts. En un bell gest, el professor es va negar a assistir si intervenia Otegi, proposat al seu torn per la CUP. En què és expert ?, va dir, expert en terrorisme. El anarcosindicalista Ángel Rodríguez va ensenyar amb el seu exemple que es pot morir per les idees però mai matar per elles. ¡Vergonya, cavallers, vergonya!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH