dimecres, 16 de octubre de 2019

Operació Pika: La xarxa del 3% apunta a l'exassessor de Mas, David Madí

|

MadyMas


La trama del 3% que investiga el presumpte finançament il·legal a CDC assenyala a Artur Mas. La Guàrdia Civil ja havia investigat en les primeres fases de l'operació Petrum a Andreu Viloca, extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), per l'exigència de donacions a empresaris i constructors a canvi d'adjudicacions. Els agents van llançar un nou operatiu aquest dijous contra la branca de CDC que s'encarregava de fer les gestions necessàries per assegurar-se que els concursos públics afavorissin als donants del partit, tancant així el cercle del suborn.


D'aquesta manera, Viloca va ser la primera baula de la cadena. Es reunia amb els empresaris en moments clau dels processos de licitació i, després d'acordar un pagament al partit, contactava amb Josep Antoni Rosell, exdirector general d'Infraestructures, per tancar el tripijoc d'adjudicacions d'aquest organisme públic dependent de la Generalitat. Viloca també realitzava aquesta gestió per a obres d'àmbit municipal.


A Barcelona, la seva mà dreta era Antoni Vives, expresident de l'ens públic Barcelona Infraestructures Municipals (Bimsa) i exvicepresident de l'Autoritat Portuària. Els agents han intervingut comunicacions en què Viloca notifica a Rosell i Vives què concursos havien de manipular i qui havien de ser els seus beneficiaris.


Rosell i Vives també van ser detinguts aquesta setmana a l'anomenada operació Pika i conduïts als calabossos de la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona, on van passar dos dies i la nit de dijous. En total, el nombre de detinguts en l'operació d'aquest dijous va ser 18.


La imputació de Vives té especial rellevància per la seva proximitat a Mas. Abans d'ocupar el quart lloc en la llista de Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona , en les municipals de 2011, Vives va ser secretari general de la Generalitat durant l'últim Govern de Jordi Pujol. Pel seu càrrec, depenia directament de Mas.


CasoPika


Entre els 18 detinguts aquest dijous figura l'empresari Joan Albert Arqués, director general de la constructora Benito Arnó, una de les quatre que integren la UTE que es va adjudicar al febrer de 2015 la construcció del túnel de les Glòries de Barcelona, un altre projecte presumptament arreglat per la trama.


Fonts pròximes al cas subratllen la proximitat de Arqués a David Madí, exsecretari de Comunicació i Estratègia de CiU i considerat un dels assessors àulics de Mas, a més d'íntim d'Oriol Pujol Ferrusola, el fill de l'expresident Pujol que va fer carrera política fins que es topar amb la Justícia.


Madí i Arqués van muntar un fons d'inversió al maig de 2011, ICAT Desenvolupament SL. Un any després, l'exassessor de Mas va comprar la part del seu soci i es va convertir en administrador únic de la companyia, càrrec que manté a l'actualitat. Des de llavors, la constructora de Arqués va rebre nombroses adjudicacions de la Generalitat que estan sota investigació.


Segons el diari El Confidencial, Madí admet l'existència d'aquesta relació societària amb Arqués a través d'ICAT Desenvolupament SL però assegura que va ser una col·laboració puntual per a un projecte que no va arribar a sortir. "Des de llavors, no he tornat a tenir cap contacte professional amb Arqués. No tinc cap tipus d'implicació en aquest escàndol", assegura l'excap de gabinet de Mas.


El cercle es va tancant, però també apunta a l'exconseller de Justícia (2012-2016) Germá Gordó, que ocupava el càrrec de gerent de CDC i, per tant, era responsable directe de Viloca, quan la trama del 3% es trobava en ple apogeu. Alguns dels últims detinguts han declarat en seu policial que era imprescindible pagar a CDC per poder realitzar obres a Catalunya.


LA TRAMA DELS CONCURSOS


Una vegada que Viloca informava del pagament, Vives i Rosell manipulaven les licitacions per afavorir a les constructores. La trama va idear un mecanisme que concedia fins al 70% de la puntuació a l'oferta tècnica i el 30% restant a l'oferta econòmica. L'habitual era que l'empresa triada aconseguís la millor puntuació en la part tècnica, basada en judicis de valor i, per tant, fàcils de condicionar. Però si la puntuació en aquesta part no era suficient, la UTE implicada tirava els preus per aconseguir remuntar a la part econòmica.


Els donatius a CDC s'acabaven compensant amb augments en el cost que havien de suportar els contribuents. Per descomptat, els ens públics no s'oposaven a les reclamacions dels adjudicataris. El model 70-30 va acabar implantant-se, amb lleugeres variacions, en tots els organismes controlats per CDC.


Un dels exemples és el túnel de Glòries. S'estima que els sobrecostos van ja per 40 milions d'euros per suposats errors en el disseny de l'obra. No obstant això, el projecte de la UTE vencedora va aconseguir la millor puntuació en l'apartat tècnic. Suposadament, el concurs havia d'haver garantit que les obres estarien concloses aquest estiu, però l'Ajuntament de Barcelona va informar recentment que els túnels no podran ser inaugurats, com a mínim, fins al 2019.


Als detinguts aquest dijous se'ls s'investiguen els presumptes delictes d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics. En aquests moments es troben en llibertat a l'espera de la citació del jutge.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH