diumenge, 26 de maig de 2019

Artur Mas: "No som jutjats per desobeir al TC sinó perquè l'èxit del 9N no va agradar a l'Estat"

|

ArturMas9N


L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha utilitzat el seu dret a l'última paraula en el judici del 9N per assegurar que no van desobeir el Tribunal Constitucional (TC) amb la consulta sobre la independència, sinó que "van plantar cara" al Govern espanyol.


"El Govern espanyol va utilitzar al Tribunal Constitucional per fer la feina que no s'atrevia a fer des del punt de vista polític", ha defensat aquest divendres fent ús del seu dret al torn final de paraula com a acusat, en una intervenció que s'ha allargat 23 minuts, cosa inusual en un judici.


El llavors president ha insistit que la convocatòria del que van denominar llavors procés participatiu del 9 de novembre de 2014 va ser un èxit: "I aquest èxit no va agradar gens a determinades instàncies de l'Estat".


Mas considera que no està assegut al banc dels acusats --al costat de les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau-- només per suposadament haver desobeït: "Quants judicis d'aquestes característiques hauria d'haver per desobediències manifestes del Govern espanyol al Tribunal Constitucional?".


Com ja va fer en la seva declaració com a acusat el primer dia de judici, Mas s'ha reivindicat com a "màxim responsable polític del 9N", i ha afegit que per a la consulta va comptar amb la collaboració del seu Govern, que qualifica de lleial i entusiasta.


"Em declaro responsable d'haver escoltat la gent del país", i ha insistit que la seva intenció era que la ciutadania es pronunciés sobre el futur polític de Catalunya, tant a favor com en contra de la independència.


I considera que no és responsable de cap delicte, tot i que la Fiscalia li atribueix els de desobediència i prevaricació per haver-se seguit amb els preparatius de la consulta tot i la suspensió del TC --cinc dies abans de celebrarse--, i per això el fiscal demana la seva inhabitació per a càrrecs públics deu anys.


"No sóc culpable d'haver comès cap delicte. N i Ortega ni Rigau ni Francesc Homs --exconseller també investigat pel 9N, tot i que la seva causa la tramita el Tribunal Suprem-- hem comès cap delicte", ha reiterat en el seu allegat final.


Mas ha dit que, d'haver volgut desobeir, ho va poder fer a la "ocasió d'or" que va tenir quan el TC va suspendre al setembre la primera consulta; però, va decidir acatar aquest veto i reconvertir-la en un procés participatiu, que ja no va aturar.


ELS VOLUNTARIS


No ho va fer perquè, mentre a la primera consulta era la Generalitat la que organitzava i podia donar l'ordre de paralitza, en el procés participatiu -que no era vinculant-- tot estava ja en mans dels ciutadans. "Com es dóna ordres als 42.000 voluntaris? Als voluntaris no se'ls donen ordres; com a màxim se'ls pot transmetre recomanacions", ha afegit.


Fiscal9N


El fiscal ha assegurat en el tram final del judici del 9N que "no s'està jutjant la voluntat popular" en la causa contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta sobiranista.


"Per molt que es repeteixi una vegada i una altra, no és la veritat", ha assegurat el fiscal Emilio Sánchez Ulled aquest divendres a la lectura del seu informe, en l'última sessió del judici que acull el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).


Sánchez Ulled ha insistit que l'objecte del judici és esbrinar si el Govern va desobeir i va continuar amb la seva activitat administrativa per al 9N tot i la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) de la consulta.


Ha explicat que el dia 9 de novembre de 2014 el mateix era el fiscal de guàrdia i que es van presentar diverses denúncies en jutjats catalans per part de persones individuals, partits i organitzacions, i que si van decidir no actuar va ser perquè en aquell moment no tenien suficients elements per decidir "perquè l'aparença era de ciutadans voluntaris que feien la consulta".


No obstant, ha ressaltat "sota d'aquesta actuació de voluntaris hi havia una actuació continuada dels poders públics que és el que el TC va suspendre i que va constituir el no acatament de l'ordre del TC". "Hi va haver un clima d'opacitat que em sorprèn perquè és absolutament contrari al que en democràcia és el principi bàsic dels poders públics que és la transparència", ha argumentat.


El fiscal ha considerat "amb dolor i amb tristesa" que el que ha passat amb el 9N ha estat expressió d'una ruptura de les regles de joc democràtic i un trencament de la convivència, en les seves paraules.


Ha dit que en aquest cas no són una "institució de negre contra persones d'autoritat democràtica".

Sobre per què aquest dia no es va adoptar la mesura cautelar de suspendre o impedir la votació, tal com van sol·licitar els que van presentar denúncia, ha explicat que no hi havia prou elements que provessin que darrere hi havia una actuació pública per prendre "mesures tan greus".


"Les mesures cautelars necessiten de proporcionalitat, no es podia adoptar aquesta decisió en aquest moment", ja que havia cal investigar amb pausa, calma, rigor i professionalitat, cosa que en una guàrdia de 24 hores era impossible.


"AQUEST JUDICI TAMBÉ ÉS DEMOCRÀCIA"


"Tan democràtic serà aquest tribunal si condemna com si absol. Espero que condemnin, que per això sóc aquí. És que ja està bé de tot el que s'està organitzant al voltant d'aquest acte", ha proclamat Emilio Sánchez Ulled, en allusió implícita a les declaracions i la concentració davant el jutjat el primer dia de judici.


Després d'exposar durant dues hores els arguments jurídics pels quals creu que la sentència ha de ser condemnatòria, el fiscal ha dedicat el final de la seva exposició per defensar la seva independència i la de de la seva institució: "No hem rebut cap indicació del Govern. Jo no ho hauria consentit".


Ha retret als acusats que en un sistema democràtic no es pot agafar només un element com les votacions per definir el que és un estat democràtic, perquè el constitueixen "procediments, balances i equilibris, que només el seu funcionament articulat permet viure amb totes les garanties".


Ha insistit que les seves pròpies paraules no són un atac ideològic i que ho hauria fet igual si els colors polítics fossin uns altres, i creu que "el dramàtic és que és un torpede a la línia de flotació del sistema democràtic".


Sánchez Ulled ha justificat haver fet una intervenció d'aquest tipus, inusual en un judici: "No em vull buscar un problema però hi ha hagut fins i tot referències institucionals a la Fiscalia i he de respondre".


També ha explicat per què és fiscal d'aquest cas sense ser membre de la Fiscalia Superior de Catalunya sinó de la Fiscalia de Barcelona: va ser un encàrrec de l'exfiscal general de l'Estat Consol Madrigal. "Em va encomanar una valoració tècnica rigorosa. I va dir alguna cosa més: 'En el sentit que sigui: si és d'arxivar, arxivar, si és d'acusar, acusar", ha assegurat el fiscal.


L'ACUSACIÓ POPULAR CREU QUE ELS ACUSATS "ES VAN CONCERTAR" PER DESOBEIR


L'acusació popular en el judici del 9N, liderada pel Sindicat Professional de Policia, ha demanat aquest divendres inhabilitar deu anys l'expresident de la Generalitat Artur Mas, a l'exvicepresidenta Joana Ortega ja l'exconsellera Irene Rigau per desobediència greu i prevaricació en considerar que es "van concertar" per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) permetent la consulta tot i la suspensió.


Acusacinpopular


Durant la lectura d'informes en l'última sessió del judici a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'advocat Antonio Alberca ha assegurat que la resolució del TC per suspendre cautelarment la consulta era absolutament clara i amb llenguatge senzill: "No hi ha lloc a cap confusió" respecte a l'abast de la seva resolució.


L'acusació --del Sindicat Professional de Policia, la Unió Federal de Policia, l'Associació Arca Ibèrica i un particular-- ha explicat que Mas, Ortega i Rigau, dins les seves competències, "podien haver-ho evitat donant les ordres oportunes i no van voler".


Al seu entendre, "van quedar ocults darrere d'una suposada organització de voluntaris" però en realitat havien pres resolucions, o deixat de prendre-les, perquè tot funcionés i estigués a punt el 9N.


Alberca ha citat el recurs presentat per la Generalitat després de saber la resolució del TC en la qual precisament acceptava que la consulta no es podria celebrar si no hi havia resposta del Constitucional: "Els serveis jurídics expressament són conscients que no es pot ignorar el veto del TC".


"Els acusats sabien que la seva conducta era antijurídica", segons Alberca, que ha enumerat les proves que al seu entendre s'han recopilat en el judici per provar que els acusats van realitzar accions perquè se celebrés la consulta tot i la suspensió.


Entre ells, ha explicat que la Generalitat era l'interlocutor i qui pagava a tots els proveïdors i contractistes que van proporcionar tot el material necessari per fer la consulta: ordinadors, programes informàtics, urnes i paperetes, entre d'altres: "Ells havien posat la maquinària en marxa" i no hi ha indicis que la paressin, ha dit.


Ha enumerat com a proves que es van distribuir les urnes després del veto; es va disposar del centre de premsa; es va formar als voluntaris; ningú va dir als directors que s'havia de parar la consulta i, en canvi, "se'ls va donar totes les facilitats perquè tot continués".


Per tot això, l'acusació demana per als tres acusats deu anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH