El fiscal arxiva la denúncia d'Homs contra Rajoy per presumpta desobediència al TC

 

El tinent fiscal del Tribunal Suprem (TS), Luis Navajas, ha arxivat la denúncia que el líder del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs --qui serà jutjat des del pròxim dia 28 per la seva participació a la consulta del 9N - va presentar a finals del passat mes de gener contra el president del Govern, Mariano Rajoy, l'exministre de Sanitat Alfonso Alonso i l'exsecretària d'Estat de Serveis Socials Susana Camarero per possibles delictes de desobediència i prevaricació relacionats amb incompliments de sentències del Tribunal Constitucional (TC).

Els acusava d'incomplir les resolucions que reconeixen la competència del Govern de la Generalitat en el repartiment a ONG del recaptat pel 0,7 per cent de l'IRPF.

Homs va presentar la seva denúncia després que, el passat 19 de gener, el TC fallés a favor de la Generalitat en el conflicte de competències que va presentar contra el Govern central per una resolució de la Secretaria d'Estat de Serveis Socials de maig de 2016, que convocava subvencions per a programes d'interès general a càrrec de 0,7% de l'IRPF.

La Fiscalia no veu delicte en l'actuació del president del Govern ni dels càrrecs de Sanitat en relació amb aquest assumpte, pel que arxiva la denúncia d'Homs segons han confirmat fonts del Ministeri Públic.

Respecte al delicte de prevaricació, la Fiscalia desgrana en un informe de 9 pàgines, a què ha tingut accés Europa Press, tota la jurisprudència aplicada a aquesta conducta per concloure que "cap dels requisits, ni objectius ni subjectius" és apreciable en la resolució administrativa "a la qual es refereix Homs en la seva denúncia.

D'aquesta resolució es dedueix, segons el fiscal, "una assumpció de competències per part de l'Estat, a través del Ministeri de Sanitat que (...) resulta inadequada, implicant una vulneració de les competències autonòmiques de la Generalitat i que queda solucionada mitjançant la resolució de l'alt tribunal, que posa les coses al seu lloc i determina quina Administració resulta competent en el cas concret, és a dir, l'autonòmica ". "Qüestió resolta", puntualitza al respecte el fiscal Navajas.

D'altra banda, destaca que "cap perjudici als administrats s'ha causat en el cas concret perquè", tal com posa de manifest la jurisprudència del mateix TC, "el plantejament del conflicte de competències positiu (iniciat per la Generalitat de Catalunya i que dóna lloc a la sentència) resulta preventiu, en no anar dirigit en la seva substància objectiva contra una suposada infracció competencial ja ocasionada ".

NO HI HA DESOBEDIÈNCIA MALGRAT REITERACIÓ

En relació amb la desobediència, "ni tan sols el fet al·legat pel denunciant, i degudament constatat, que no era aquesta la primera vegada que el Tribunal Constitucional resolia un semblant conflicte de competències, i sempre en sentit favorable a la competència autonòmica (. ..) podria integrar l'il·lícit penal que es denuncia ", conclou el fiscal Navajas.

NO HI HA RESOLUCIONS contràries DESPRÉS DE LA DECISIÓ DEL TC

Si es té en compte la base jurisprudencial exposada en aquest informe, segons insisteix el fiscal, tant en aquest cas com en el que els van precedir "el Govern de la Nació s'hauria limitat a atribuir-i disputar una competència que més tard, en tots els casos, el TC va acabar decantant a favor de l'òrgan de govern autonòmic ". Un cop resolt el conflicte, ni en aquesta ni en anteriors ocasions el Govern d'Espanya ha adoptat decisió o cap resolució en contra del que resolt pel tribunal encarregat d'interpretar la Constitució.

Segons Homs, la decisió de recórrer al fiscal s'emparava en les "pròpies argumentacions" del Ministeri Públic pel que fa a casos que afecten polítics i autoritats catalans basant-se en resolucions del tribunal de garanties.

La resolució assenyalava que la decisió de Serveis Socials va envair competències assistencials de la Generalitat, pel que Homs considera que l'executiu central reiteradament "tracta d'eludir la doctrina del TC i les seves sentències en aquest àmbit amb subterfugis i maniobres legislatives, aprovant per exemple nous marcs normatius "per intentar justificar la seva capacitat de donar aquestes subvencions.

Segons el parer del diputat, la Fiscalia hauria d'actuar contra els responsables de l'ordre de Sanitat i Serveis Socials amb els mateixos criteris que ha utilitzat per acusar expresident Artur Mas, les exconselleras Irene Rigau i Joana Ortega, la presidenta del Parlament i ell mateix: " si hi ha motiu per encausarnos, més motiu hi haurà quan un govern, deu vegades consecutives, no ha complert amb el TC ". Referent a això, el fiscal conclou que les dues situacions "no es poden assimilar" en cap cas.