​Investiguen 14 directius per rebre 2,8 milions de la 'caixa B' de BPA

 

La batlle Canòlic Mingorance acaba d’entregar a les parts un aute demanant informació que expliqui el motiu pel qual catorze directius de Banca Privada d’Andorra van rebre fins a 2,8 milions d’euros en primes no justificades. Els pagaments es van fer entre l’any 2007 i el 2014 a través de l’anomenada caixa B de BPA, que era la societat panamenya Landstreet. La investigació als catorze directius es fa en el marc de la causa contra Landstreet que se segueix pels presumptes delictes d’abús de posició dominant, administració deslleial d’una empresa, defraudació a la CASS, blanquejament de diners i falsejament dels comptes socials. La causa de la caixa B, considerada com el cas Lansdstreet, va dirigida contra Joan Pau Miquel, Antoni Farré, Javier Escoda i Daniel García Trujillo.

Joan Pau Miquel va pagar durant cinc anys una prima de final d’any, a través de Landstreet, als catorze directius. Les diligències que ha ordenat Mingorance passen perquè BPA lliuri tota la informació per poder determinar els conceptes pels quals es van fer els pagaments a Joan Pau Miquel (beneficiari també) i Josep Antoni Rivero, Santiago de Rosselló, Xavier Mayol, Joan Cejudo, Josep Lluís Rivero, Josep Elfa, Esteve García, Luis Pablo Laplana, Juan Antonio Hernández, Rosario Castellón, Alfredo Español, Cristina Lozano i Francisco Javier Campos.

SENSE GUIÓ FIX

Els pagaments segueixen una estructura difícil d’explicar perquè no tenen un guió fix. L’any 2007 se’n fa efectiu només un, de 50.000 euros, a favor de Josep Antoni Rivero. El 2008 no n’hi ha i el 2009 Rivero torna a cobrar 50.000 i Santiago de Rosselló, sobre els 60.000. El 2010 es repeteix la fórmula i són només Rivero (80.000) i Rosselló (60.000) els beneficiaris. A partir del 2011 i fins al 2014, però, són entre vuit i onze els que reben les primes. El més beneficiat és Xavier Mayol, que tot i només cobrar quatre cops s’endú 751.000 euros. El segon que més cobra és Josep Antoni Rivero, l’únic que rep primes els set anys que es van pagar per la caixa B, que se’n va als 680.000 euros. Dels catorze beneficiaris, els que menys van cobrar van ser Josep Lluís Rivero (20.000 euros) i Cristina Lozano (30.000).

En els pagaments no hi ha cap ordre establert que doni pistes sobre per què uns cobren molt més que uns altres o per què hi ha anys que un directiu cobra i en canvi al següent deixa de percebre la prima. L’únic que permet veure el seguiment dels anys és que hi ha un primer període, entre el 2007 i el 2010, en què les primes de la caixa B són puntuals (a només dos directius) i a partir del 2011 passen a ser molt més àmplies i a repartir molts més diners.

Un dels punts que vol revelar Mingorance és contrastar la declaració de Santiago de Rosselló respecte que BPA havia aprovat aprovisionar “com a mínim” el 2,5% del resultat de l’entitat cada any per pagar a directius, i aquesta quantitat es posava en mans de Miquel, “que el repartia discrecionalment”. Vol saber si aquesta versió és certa o si s’intenta crear una tapadora per justificar les primes de la caixa B. Per aquest motiu veu “necessari comprovar si a la comptabilitat del banc hi consta aquest aprovisionament del 2,5% del resultat per pagar a directius, i en el seu cas si és en la partida cor­responent a salaris o altres”. En cas que l’explicació de Santiago de Rosselló sigui certa es vol buscar “per quina via es posava a disposició del conseller delegat” la quantitat que després s’havia de repartir. S’ha demanat a l’administrador de BPA totes les dades del banc per contrastar-les amb les primes de 2,8 milions per “si corresponen o no amb la retribució estipulada i registrada comptablement a l’entitat”.

La batlle considera que “les primes cobrades a través de Landstreet pel directiu de BPA no responen a cap paràmetre determinat al seu contracte inicial, sinó que haurien estat fixades arbitràriament per Miquel”. Mingorance destaca que “atès que un dels delictes que s’investiga és el falsejament dels comptes socials que es presentaren per aprovació, és indispensable acarar els mateixos amb les transaccions dutes a terme per valorar si la comptabilitat és un reflex fidel de la realitat, o hi ha hagut un falsejament per induir a error en la presa de decisions al consell d’administració”.

CRÈDIT ANDORRÀ ARRIBA A VALÈNCIA

El grup Crèdit Andorrà va informar ahir mitjançant un comunicat que s’implanta al centre de València a través de Banco Alcalá, la filial de banca privada a Espanya. Des del grup es va destacar que l’entitat, orientada a la gestió de patrimonis a través d’un servei boutique de banca privada i gestió d’actius, ratifica així el seu interès per València com a plaça financera.

Banco Alcalá ha apostat per la presència al territori amb l’objectiu de facilitar un servei especialitzat i personalitzat, així com per reforçar la relació de proximitat amb el client. L’equip està format per professionals sènior amb un ampli coneixement de la zona, experiència i una trajectòria consolidada en banca privada i gestió d’actius.

Així es va detallar que Jose Samper, com a director a Llevant de Banco Alcalá, liderarà el desenvolupament del negoci a la zona. Samper té una dilatada experiència de més de disset anys en el sector de la banca privada a València. Estarà acompanyat de Sergio Montesinos, banquer privat sènior amb una experiència de vint anys en l’àrea de banca privada, control de riscos de mercat i gestió d’actius. A més, té un profund coneixement de la Comunitat Valenciana i Múrcia.

Banco Alcalá ha passat de tenir un patrimoni sota gestió de 200 milions d’euros el 2011 als 2.300 milions d’euros actuals. Unes xifres que tal com es va remarcar en el comunicat “avalen l’objectiu del banc de consolidar-se com una de les entitats de referència en banca privada i gestió d’actius a Espanya”.