Horrach demanarà al Suprem majors condemnes per Urdangarin i Diego Torres

 

El fiscal del 'cas Nóos', Pedro Horrach, ha reiterat aquest divendres que la seva intenció és proposar que es recorri la sentència del 'cas Nóos' pel que fa als fets de la Comunitat Valenciana, on l'Audiència de Palma no va veure delictes, el que implicaria una pena més gran per Iñaki Urdangarin i Diego Torres.

En una entrevista a la Cadena Ser, s'ha reafirmat en la seva intenció de proposar als fiscals del Tribunal Suprem un recurs de cassació perquè considera que a la Comunitat Valenciana "hi ha indicis sòlids per poder imputar i ser condemnats per delicte de malversació de cabals públics ".

L'Audiència no ho va veure així perquè va entendre que els preus dels fòrums organitzats en aquesta comunitat estaven "plenament justificats".

També vol recórrer la decisió de les magistrades de considerar CACSA com una entitat que no s'ha de sotmetre a la llei de contractació pública.

PENES MÉS ELEVADES

Segons ha explicat, si el Tribunal Suprem acceptés el seu criteri això suposaria elevar les penes per als principals acusats, perquè el delicte de malversació comporta penes d'entre quatre i vuit anys de presó, donada "notòria entitat de la malversació".

També insistirà en un delicte de falsedat en document públic i document mercantil que les magistrades de Palma han exclòs per entendre que els documents presentats per sustentar-"no tenen transcendència a nivell jurídic".

Si el Suprem donés per provat aquest delicte, també comportaria penes de presó més altes per als principals acusats. El mateix succeiria amb els responsables valencians, per a qui Horrach demanava penes de presó --11 anys per l'ex vicealcalde Alfonso Grau - però van ser absolts pel tribunal.

RECÓRRER LA PRESÈNCIA DE MANS NETES

En tercer lloc, proposarà a la Fiscalia del Suprem que recorri la decisió de l'Audiència de legitimar a Mans Netes per exercir l'acusació popular i seure a la banqueta a la Infanta Cristina en contra del criteri de la Fiscalia.

Horrach, que sempre va argüir que la Infanta era a la banqueta "per ser qui és", no creu que el seu marit hagi eludit la presó provisional també "per ser qui és". També en una entrevista a RNE, ha insistit que ell pot "estar d'acord o no amb l'acte" de l'Audiència, però que sí que és "raonable i motivat".

La Fiscalia havia demanat per a Urdangarin presó eludible amb fiança de 200.000 euros perquè considerava que les seves circumstàncies "rebaixaven el risc" de fuga però no ho anul • laven del tot per la gravetat de les condemnes.

No obstant això, les magistrades van entendre que el risc de fuga "està pràcticament descartat" tant si és el cas com en el de la seva ex soci, Diego Torres. Així, des d'aquest punt de vista de la sala, considera que la decisió de deixar en llibertat provisional a tots dos "és raonable" i "no es tracta de cap situació anormal", fins i tot ha afegit que en altres casos amb penes superiors no han existit mesures cautelars de presó preventiva ".

A la seva manera de veure, que es permeti a Urdangarin seguir vivint a Suïssa "és excepcional en la mesura que hi ha pocs casos en què sigui així, que el condemnat resideixi en un altre país".

Així, no creu que la decisió d'Urdangarin respongui a cap "privilegi" i tampoc li resulta estrany que la interlocutòria parli de "circumstàncies notablement conegudes" perquè és "una persona amb una posició social i personal molt coneguda per les circumstàncies que ha travessat" .

URDANGARIN PODRIA ANAR AL CONSOLAT EN COMPTES DE AL JUTJAT

No obstant això, sí que ha afegit que no seria "il·lògic ni irraonable" que l'obligació que comparegui un cop al mes davant l'autoritat judicial local es traslladi més aviat a l'Ambaixada o al Consolat espanyol a la ciutat.

Horrach entén que les mesures contra Torres siguin una mica més dures --es li ha retirat el passaport-- perquè la seva condemna és més greu, vuit anys i mig davant de sis anys i tres mesos de l'ex duc. Ell, per la seva banda, ha explicat que va demanar per a Urdangarin una fiança --per eludir la presó-- el doble que la de Torres perquè la llei estableix que cal tenir en compte la situació econòmica de cada un.

L'ALARMA SOCIAL NO ÉS MOTIU DE PRESÓ

El fiscal ha deixat clar que el dany que el cas ha ocasionat a una institució com és la prefectura d'Estat no és una cosa que estigui tipificat com a agreujant en el Codi Penal. I també ha afegit que, "afortunadament", fa anys que va desaparèixer l'alarma social com a motiu de presó preventiva, perquè era un criteri "excessivament ambigu".

Finalment, ha insistit que totes les decisions del 'cas Nóos' les ha pres amb total autonomia, sense instruccions dels seus superiors ni del ministre de Justícia. "Em vaig limitar a comunicar a l'tinent fiscal, Belén Suárez, el que anava a sol·licitar, li va semblar raonable i així s'acaba tot", ha dit.

De fet, ha relatat que l'anterior fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, es va posar en contacte amb ell per dir-li que no estava "per ocultar res ni per protegir a ningú".