Radiografia de la Sanitat: Metges sense plaça i amb contractes precaris

 

Només el 50,7 per cent dels metges que treballen en el Sistema Nacional de Salut (SNS) té la seva plaça en propietat com a funcionari estatutari i, de la resta, fins a un de cada tres facultatius (35,1%) té contractes temporals inferiors a sis mesos, el que equival al 17,5 per cent de tots els treballadors de la sanitat pública, segons les dades d'un estudi de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) i la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM).

L'informe, presentat aquesta setmana, s'ha realitzat a partir d'una enquesta realitzada entre novembre de l'any passat i gener d'aquest any a 13.335 metges, dels quals el 88 per cent estaven treballant i fins a un 83,9 per cent ho feien en la sanitat pública, un 13,8 per cent compaginant-ho amb l'activitat privada.

De la meitat de metges sense plaça en propietat, un de cada cinc (19,2%) té un contracte indefinit (laboral fix) en un centre públic o concertat amb la sanitat pública però el més normal, com mostra l'estudi, és treballar amb contracte temporal, que "en moltes ocasions és precari", segons ha reconegut Óscar Gorria, coordinador de l'estudi.

Aquest expert considera precari qualsevol contracte que se signa per suplències o cobertures d'absències i és inferior a sis mesos, ja que poden ser per setmanes i fins i tot dies, com li passa actualment al 6,1 per cent dels metges sense una plaça en propietat .

A més, el 38,8 per cent dels metges sense plaça en propietat porta més de 10 anys en aquesta situació i fins a un 10,7 per cent més de 20 anys.

QUATRE CONTRACTES DE MITJA l'ANY, A L'ESPERA DE LA PLAÇA

La mitjana de contractes d'aquests metges temporals és de 4,4 a l'any però, si es tenen en compte només a aquells metges que en el moment de l'estudi estaven sense feina, la mitjana de contractes ascendia a 9,3 l'any.

"I si aquesta és la mitjana, els extrems són tremends, ja que hi ha companys que en un any han signat fins a 100 contractes i ara, lògicament, ja estan treballant en altres països", segons Gorria.

El problema d'aquesta situació, segons aquest expert, és que amb aquesta temporalitat "es perd de forma alarmant la qualitat en l'assistència", ja que "els metges no poden estar canviant de pacients cada tres dies", ha assenyalat.

A més, l'informe mostra diferències significatives en funció del sexe, l'edat o la nacionalitat. Així, de mitjana les dones signen un contracte més que els homes a l'any (4,82 enfront de 3,51), i en els menors de 40 anys la mitjana de contractes a l'any és de 4,81, enfront dels 2, 9 dels majors de 60 sense plaça en propietat.

I entre els metges estrangers que treballen a Espanya sense una plaça en propietat, la mitjana és de 10,48 contractes a l'any, gairebé tres vegades més que els de nacionalitat espanyola (3,94).

REPETIR EL MIR A LA RECERCA D'UNA ALTRA OPORTUNITAT

Aquesta situació inestabilitat, segons l'OMC, està afavorint que molts professionals s'estiguin marxant a altres països a la recerca de millors oportunitats professionals. I entre els que es queden a Espanya, una altra opció és repetir la prova d'accés al sistema MIR a la recerca d'una nova especialitat.

Així, el 6,4 per cent dels que van participar l'estudi eren MIR o estaven preparant l'examen i, d'aquests, un 10,1 per cent ja tenien una especialitat prèvia.

Tot i que aquesta situació és més comú entre els metges més joves, com demostra que el 72 per cent tinguin menys de 40 anys, el 16,5 per cent tenien entre 41 i 50 anys i fins i tot hi havia un significatiu 10,6 per cent que eren MIR amb més de 50 anys.

De fet, un 20,7 per cent d'aquests metges van finalitzar la seva primera especialitat entre 6 i 10 anys abans d'haver començat la segona, però fins a un 8 per cent l'havia obtingut feia més de 20 anys.