Victòria avorrida al Calderón

El partit ha començat no igual que a Paris, però molt semblant. El joc del Barça ha estat impropi, amb una formació inèdita que ha perdut encara més als jugadors sobre el terreny de joc i han permès moltes facilitats a l'atac matalasser. El mig del camp ha perdut la batalla en un instant, i no l'ha tornada a recuperar. La defensa ha estat massa tova, com és habitual, i al no canalitzar pilotes a través dels migcampistes, els tres d'adalt no podien fer gaire cosa.

Tot i així, els madrilenys tampoc es que hagin firmat un gran primer temps, però la tristesa blaugrana ha provocat algunes ocasions de l'Atlètic que no han aconseguit aprofitar. Cap al final de la primera part, el Barça ha aconseguit maquillar lleugerament la imatge amb uns minuts minimament passables gràcies a l'empeny de Neymar.

La segona meitat ha estat tot molt més igualat en quant a poc nivell. Moltes imprecisions i un joc molt pobre que s'ha desequilibrat amb un gol de Rafinha després d'un rebot al minut 63. Desequilibri que poc més tard tornaria a igualar-se amb l'empat de Godín al minut 70. Un empat tan merescut com avorrit.

A les acaballes, un despropòsit dels matalassers en defensa -semblant als del Barça- ha fet que Messi resolgui amb el 1-2 definitiu.