divendres, 21 de febrer de 2020

El fiscal reafirma la seva petició de 9 anys d'inhabilitació per a Homs per la consulta del 9N

|

FrancescHomsTS 1


El fiscal Jaime Moreno ha elevat a definitiva la seva petició de nou anys d'inhabilitació per a l'exconseller Francesc Homs per a l'exercici de càrrecs públics pels delictes de prevaricació i desobediència a l'organitzar la consulta del 9N, suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).


El Ministeri Públic considera que l'actual portaveu al Congrés del PDeCAT és autor o subsidiàriament cooperador necessari del delicte de prevaricació i de desobediència, pels quals sollicita la inhabilitació especial per set anys i mig i un any i un mes, més una multa de 30.000 euros, que respon a 200 euros al dia durant cinc mesos, respectivament.


No obstant això, el fiscal sollicita que tots dos delictes siguin penats conjuntament amb la pena de nou anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius.


El fiscal ha fet pública les seves conclusions definitives sobre l'assumpte durant la tercera i última sessió del judici que acull des del passat dilluns el Tribunal Suprem contra l'actual parlamentari del PDeCAT, que en la seva declaració en qualitat de investigat es va escudar en la falta de claredat de la providència del Tribunal Constitucional per justificar les seves accions.


La defensa d'Homs, per la seva banda, ha demanat l'absolució de l'exconseller de Presidència.


AFIRMA QUE EL 9N VA SER "UN DESAFIAMENT"


El fiscal del Tribunal Suprem Jaume Moreno ha assenyalat aquest dimecres durant el seu al·legat final que l'anomenat "procés participatiu" que es va celebrar el 9 de novembre de 2014 a Catalunya "no va ser més que un desafiament a la legalitat, un pols a l'Estat de Dret ", pel que ha elevat a definitiva la seva petició per al aforat de nou anys d'inhabilitació per a l'exercici de cap càrrec públic.


El representant del Ministeri Públic considera que hi ha indicis suficients per condemnar Homs pels delictes de prevaricació i desobediència que va cometre en participar en l'organització de la consulta del 9N, que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).


Ha afegit que el que s'està analitzant per la Sala Penal del Tribunal Suprem "no és la intervenció dels voluntaris ni la conducta dels que basant-se aquesta crida van acudir a votar", sinó com els gestors polítics de la Generalitat "es concerten per fer la seva pròpia voluntat enfront del que ha establert el màxim intèrpret de la Constitució".


"La democràcia no és sinó la submissió de tots els poders públics a la llei", ha incidit el representant del Ministeri Públic, que ha recordat que el que va fer el Tribunal Constitucional va ser dictar una mesura cautelar, la suspensió de la consulta, mentre decidia sobre el fons de la qüestió, és a dir, sobre la constitucionalitat de la convocatòria.


"En definitiva, aquesta providència priva la comunitat autònoma de la competència per celebrar la consulta mentre resolia el fons d'aquesta qüestió", ha insistit fiscal en referència a la providència dictada pel tribunal de garanties el 4 de novembre de 2014. L'esmentada providència es va rebre pel Govern, malgrat el que es va decidir no paralitzar el procés i realitzar "actes d'impuls" de la convocatòria, que es va acabar celebrant.


PROVES PERICIALS


Dos pèrits de la Guàrdia Civil experts en delictes informàtics han declarat aquest dimecres -en l'última sessió-durant el judici contra l'exconseller i diputat de PDeCAT Frances Homs per la seva implicació en el 9N que sense el suport de la Generalitat no podria haver funcionat el paquet de pàgines web que van servir per organitzar les votacions i comptar els resultats de la consulta. Una d'elles, anomenada 'Participa', seguia funcionant aquest dimarts, ha assenyalat un d'ells.


Els guàrdies civils han declarat sense que la seva imatge fos difosa com a mesura per preservar la seva identitat. Han assenyalat que van realitzar un informe pericial de 34 pàgines després d'analitzar un DVD que se'ls va facilitar per part de l'empresa T-Systems que contenia la informació relativa a quatre pàgines web utilitzades per organitzar la consulta.


La primera 'on votar' era un "mòdul per generar unes targetes" en què segons aquests experts s'informava a les persones que volien participar on acudir i se'ls designava una taula; en un segon programa s'oferia un formulari a omplir per qui volgués ser voluntari; el tercer --Participa--, recollia les votacions de cada taula i l'últim també estava relacionada amb el recompte de vots.


A preguntes del fiscal, els experts han assenyalat que en el "codi font" de les pàgines analitzades apareixien gràfics i altres referències a la Generalitat i al nombre oficial d'informació d'aquesta administració 012. Es comptava a més amb paquets de programari l'origen era el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) dependent de l'Administració autonòmica.

A preguntes de la defensa han reconegut que van analitzar el DVD que se'ls va facilitar per l'empresa i que per l'empremta digital asseguren que no ha pogut ser manipulat.


Els agents són els mateixos que van declarar en el judici a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel mateix cas en el TSJC


En la jornada de dimarts, l'atenció es va centrar en el testimoni de l'expresident Artur Mas, que va insistir que ni abans ni després de la consulta l'Estat va activar cap mecanisme per impedir-la. També van testificar els assessors jurídics d'Homs el novembre del 2014 i responsables polítics i de les empreses dels operatius de les campanyes institucionals i del centre de premsa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH