Viladecans: Outlet no, gràcies

Redacció Catalunyapress

Si jo fos l'alcalde de Viladecans, que afortunadament no ho sóc, començaria a prendre'm molt de debò el nivell de rebot que està produint la seva "idea" de col·locar-nos un Oulet monumental en els terrens annexos a l'Autopista que va a Sitges. Vostès, segurament han tingut l'oportunitat d'haver llegit en aquest diari diverses i ben documentades opinions dels representants dels sectors més afectats per la instal·lació d'aquesta macrocomplex comercial, l'última de les quals la signa en Pere Llorens, President de la Confederació de comerç de Catalunya, qui ens fa una reflexió en veu alta del dany irreparable que se li causarà al comerç del Baix Llobregat amb la construcció de semblant "enganyifa comercial".

Si el que pensen els centenars de comerciants que paguen els seus impostos i generen centenars d'ocupacions reals i no probables, sumem el posicionament dels consistoris veïns i dels partits més representatius i associacions de tot tipus en contra del projecte, tenim davant dels nassos una bomba de rellotgeria que l'Alcalde Ruiz li farà esclatar als seus companys del PSC just quan la gent vagi a votar en les eleccions municipals. Per això, no s'entén el seu entossudiment i insolidaritat amb els qui comparteix projecte polític i molt menys, que la direcció del seu partit no li hagi cridat a capítol per fer-li reflexionar sobre aquest i altres temes molt impopulars i de biaix poc edificant o, si més no, opac.

Els viladecanenses no són ximples i saben que el seu futur està lligat a la prosperitat dels seus conveïns i a una política de reindustrialització de tota la comarca i no a les vagues promeses d'un projecte en solitari que solament crea llocs de treball en precari i envia a l'atur a centenars de treballadors o petits empresaris que superaran molt en nombre als afortunats nous cotitzadors.

Si en el d'Eurovegas ens posicionem des del principi advertint del que anava a passar, tenint en aquest primer període d'eufòria institucional, ho recorden?, la sensació de que estàvem sols i érem uns "pagafantas" als que no calia fer cas, per acabar la cosa amb un rebuig generalitzat que va obligar a Adelson a anar-se amb el joc a una altra part, ara la cosa ens fa olor d'alguna cosa semblat amb el fet diferencial que el Magnat, en aquesta ocasió, un polític mediocre disposat a sortir-se amb la seva no donant el seu braç a torçar, costi el que costi, per raons que algun dia coneixerem. Carlos Ruiz, l'alcalde, està completament equivocat i de res li servirà que les màquines hagin començat a moure terra per crear algun accés provisional. Amb l'escenificació de la política de fets consumats no podrà evitar que el de l'outlet fracassi. Com més s'entossudeixi en no fer cas a ningú, la indignació seguirà pujant de to , tret que s'avingui a dialogar, i per tant, a escoltar a tanta gent que segur que no pot estar equivocada. Si ara visqués Churchill segur que la seva frase per a la història seria: Mai un sol va cabrejar a tants.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH