Acusen a Gallardón de donar a Urdangarín 140.000 euros sense justificar

|

Gallardón

El sindicat Manos Limpias, personat com a acusació popular en el cas Nóos, ha presentat davant el jutge José Castro un escrit per sol·licitar l'obertura d'una peça separada amb el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, com denunciat, en apuntar que aquest, com a president de la fundació pública 2016, donó 140.000 euros a l'entitat successora de l'Institut Nóos "sobre la base de la figura" que representava Iñaki Urdangarin i per utilitzar-li "com a lobby" per promocionar la candidatura olímpica de Madrid.

Mitjançant el seu escrit, al que ha tingut accés Europa Press, la representació processal de Manos Limpias assenyala que "la gravetat" radica que no es va justificar 'a posteriori' l'anterior despesa, com tampoc per part de l'Ajuntament de Madrid, l'alcalde del qual era llavors Gallardón, es va requerir al Duc de Palma que retornés "l'obtingut fraudulenta i il·lícitament".

L'acusació apunta d'aquesta manera a la presumpta comissió de delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i tràfic d'influències.

El sindicat relata com la fundació madrilenya va concedir els 140.000 euros a la Fundació Deporti, Cultura i Integració Social (FDCIS) -considerada pels investigadors hereva de Nóos i que, segons sostenen, va ser utilitzada per desviar diners a l'estranger- sense haver justificat a quins serveis corresponien. Una quantitat que, a més, va ser abonada en 18 donacions de 6.000 a 12.000 euros transferits mensualment entre el 31 d'octubre de 2007 i el 24 de novembre de 2009.

En aquest context, la lletrada de Manos Limpias al·ludeix a la declaració que va efectuar davant el magistrat l'apoderat d'Aizoon -propietat al 50 per cent d'Urdangarin i la Infanta Cristina- i home de confiança dels Ducs de Palma, Mario Sorribas, la fundació Madrid 2016 va retribuir durant més d'un any la quantitat de 6.000 euros al mes a la FDCIS "sense que fes cap tipus de treball".

Així mateix, recorda que l'entitat que va atorgar els diners estan regida per un patronat presidit llavors per Gallardón i l'obligació del qual, a tenor de l'article 14 dels seus estatuts, radica a "fer que es compleixin les finalitats de la Fundació, exercint el càrrec amb la diligència d'un representant legal". "És evident que es va mirar per a un altre costat amb fons públics i que, a més, no es van exigir els corresponents justificants de la subvenció concedida", recalquen no obstant això.

El sindicat postil·la a més que, com a diputat nacional i membre del Gobierno, Gallardón ostenta la condició d'aforat pel que la instrucció d'aquesta peça separada, en cas de formar-se finalment, seria competència de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Precisament, l'exconsellera delegada de Madrid 2016 i exjefa de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament de Madrid Mercedes Coghen, el director financer Gerardo Corral i qui anés director d'Esports del Consistori sota l'alcaldia de Ruiz Gallardón, Miguel de la Vila, han sol·licitat recentment l'arxiu de la seva imputació en el marc d'aquestes perquisicions en defensar que no van incórrer en delicte algun en la tramitació dels anteriors pagaments.

EL PAGAMENT ES VA INTENTAR JUSTIFICAR DESPRÉS DELS REGISTRES DE NÓOS

Segons la Fiscalia Anticorrupció, la donació s'hauria intentat justificar mitjançant un document de quatre pàgines, amb el títol 'Memòria' escrit a mà i datat al desembre de 2011, just 25 dies després dels registres que van donar lloc a l'esclat del cas Nóos.

I és que els investigadors apunten al fet que els pagaments que va percebre la FDCIS no responien presumptament a treball algun, i es van materialitzar en virtut del conveni marco de col·laboració rubricat el 7 d'octubre de 2007 entre Miguel de la Vila en nom de Madrid 16, i Diego Torres en representació de la successora de Nóos, amb una durada prevista de dos anys -fins a octubre de 2009-.

EL CONVENI NO CONTEMPLAVA CONTRAPRESTACIÓ ECONÒMICA ALGUNA

El conveni no contemplava contraprestació econòmica alguna i tampoc consta treball algun per part de la FDCIS que les justifiqui, tal com postula el fiscal Pedro Horrach.

No obstant això, entre la documentació de l'Àrea de Gobierno de les Arts de l'Ajuntament de Madrid va ser localitzat un escrit de quatre folis amb el títol 'Memòria' anotat a mà i datat el 2 de desembre de 2011, més de dos anys després que finalitzés la vigència del conveni i 25 dies després dels registres efectuats en el marc de la denominada Operació Babel (7 de novembre d'aquest any).

Com a suposada autora de la mateixa, la pròpia Coghen, sense que el document estigués signat. Un "intent bast", segons el parer del Ministeri Públic, de "justificar 'a posteriori' els lliuraments de diners que, en el seu moment, es van realitzar des de la Fundació Madrid 2016 a la FDCIS", a la qual l'acusació considera "una prolongació de l'Institut Nóos".

A la seva declaració davant el jutge, Coghen va defensar que va ser Urdangarin qui la va cridar personalment per col·laborar en 2007 amb la candidatura de Madrid a través de la FDCIS a canvi d'una remuneració.

Segons va manifestar l'encausada, qui va afirmar que ja coneixia al Duc per ser membre del Comitè Olímpic Español, va accedir a concertar una reunió per abordar el tema, en la qual van estar presents Urdangarin i Torres, entre uns altres, i en la qual tots dos van oferir assessorament en la recerca "del missatge estratègic de la ciutat de Madrid d'una banda, i per un altre, a través de la sinergia d'ambdues fundacions, poder promocionar la nostra candidatura".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH