Concert a tota orquestra

Redacció Catalunyapress

ROBERT PASTOR

En l'orquestra dels partits, i dels àmbits socials bascos o navarresos no hi ha ni una sola nota discordant quan es tracta del Concert Econòmic, que tots, del PP a EH Bildu ?aquests, mentre no hi hagi la independència- defensen aferrissadament.

La darrera veu en aquest sentit ha estat la del catedràtic de Dret internacional privat de la Universitat del País Basc, Juanjo Álvarez, davant les opionions creixents en diversos àmbits catalans contra aquest "privilegi". I potser ha anat més lluny que d'altres en afirmar que "tocar el cupo" (la quantitat a pagar per les diputacions forals i el govern de Navarra) "és el mateix" que suprimir aquesta figura: trencar el pacte. I "si Madrid trenca el concert, l'única alternativa serà la secesió".
Coincidint en el temps amb la publicació del article del catedràtic, el president Rajoy feia una de les seves no gaire abundants declaracions per dir que el navarrés "no es tocarà". I és que a l'antic regne pinten bastos per a UPN, la marca territorial coaligada amb el Partit Popular, que segons les enquestes perdria per primera vegada la majoria, fins i tot si es mantingués el suport socialista. La davallada fins al subsòl de la popularitat de la presidenta Bardina, del PP, no només però sobretot per suposats cobraments irregulars de la Caixa d'estalvis del territori, és una de les claus principals d'aquesta baixa, mentre que les tres forces basquistes (Geroa Bai, abans Nafarroa bai, de Uxue Barkos; EH-Bildu) i la marca local d'Esquerra Unida estarien, plegades en una coalició factible, a un sol escó d'aconseguir-la.
I és que els Concerts Econòmics poden ser un règim fiscal de privilegi, sobretot comparats amb els sistemes comuns de la Lofca, i alguns, a falta d'altres arguments, els desqualifiquen per "antigalla". Però el ben cert és que, des de l'abolició dels furs que va arribar amb la darrera derrota carlina, a l'últim quart del segle XIX, hi va quedar per sempre més aquesta darrera resta de l'antic règim, acceptada per tothom, inclosos els jacobins de la corona de Isabel II i successors. És una característica inherent a aquells territoris, al punt que Franco els va mantenir per a Navarra i Àlava, i només els va suprimir a Biscaia i Guipúscoa, mitjançant un decret que les declarava "províncies traïdores" per haver-se mantingut fidels a la República, tot i que per pocs mesos.
La darrera dictadura coneguda va obrir aquest parèntesi parcial i tempora, que es va tancar ràpidament amb la recuperació total a l'inici de la transició, per la via dels "drets històrics" reconeguts per la Constitució, amb l'Estatut del 1979, i amb el pacte amb l'aleshores president Adolfo Suárez.
Alfredo Pérez Rubalcaba, entre d'altres, vista l'oposició frontal dels seus companys confederats a les dues comunitats autònomes, va sortir fa poc per enviar un atac indirecte, en afirmar que l'injust és el cupo que actualment "els del nord" retornen a l'estat, una vegada més, com tantes vegades han atribuït a Catalunya, per "insolidari".
Però a més de constituir una de les essències de la identitat conservada per bascos i navarresos al llarg de la història contemporània (abans la seva relació amb la Corona d'Àustries i Borbons encara era més autònoma), la reforma i/o renovació del cupo, que s'ha d'estudiar cada cinc anys i fa dies que toca, no pot ser aprovada si no és per consens d'ambdues parts i, en cas contrari, es prorroga el vigent, com està passant ara. Sembla que sí ho van deixar "lligat i ben lligat" els negociadors de l'Estatut.
D'altra banda, el primer cupo, i els successius, ja es van calcular afegint al que pertocaria aportar per les despeses que l'Estat fa al territori, un parell d'índexs correctors més, entre els quals l'IPC i la renda per càpita. Aquests afegits en concepte de solidaritat són d'un volum mínim si es compara proporcionalment al que aporten les "comunitats de l'arc mediterrani" i la de Madrid, aquesta beneficiaria pel criteri de capitalitat de inversions directes que no reben les altres. Però la clau de volta és que les hisendes de Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra recapten tots els impostos i, descomptats els cupos, els administren directament, sense haver d'esperar, com la resta les transferències de retorn des de la Hisenda espanyola. I sembla que saben administrar-los prou bé, quan veiem dades com l'índex d'atur, deu punts més baix a Euskadi que a Catalunya.

Robert Pastor
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH