WERT ÉS QUI FA WERTADES

Redacció Catalunyapress

davidbuena

En la memòria col ? lectiva de tots està aquella famosa sentència pronunciada per Forest Gump que afirma: tonto és qui fa tonteries. Significa, més o menys, que l'acció determina el nom del fet i no al revés. Actualment veient els actes i accions realitzades per don José Ignacio Wert un no pot trobar una paraula existent per definir el que són les seves accions. I d'aquí neix la proposta de nominar les accions, diccions i disposicions del ministre d'educació, cultura i esport com a wertades.
Wert ha realitzat moltes wertadas. Algunes esperades donada la doble condició, com a ministre i com a membre del Partit Popular. Resumint les wertadas, totes elles de gran calat, s'han carregat l'educació, el món de la cultura. Ens porten al tardofranquisme. Per això vull destacar aquí dues wertades, segurament de menor pes que les anteriors realitzades però dignes de menció. A saber la wertada Jordi Évole i la wertada 6.5.

Jordi Évole, presentador de la sexta acumula lloances d'espectadors que es reflecteixen en les seves bones dades d'audiència. Al ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, però, no li agrada la Sexta i menys el Jordi. Així ho ha expressat en un reportatge que l'agència internacional de notícies Reuters ha dedicat a aquest espai. Wert diu del programa: "fa preguntes trampa i té tot l'avantatge", ha assegurat. Sense aclarir si l'avantatge és quan treu la pilota o si l'avantatge és de jugar a casa.

I aquí va la wertada, en una magnífica afirmació ministerial afirma: "Alguns ximples que estan al meu voltant en el departament d'Educació estaven a favor que anés al programa però el meu fill, que és més sensat, em va dir que ni ho pensés".

És evident que aquests ximples que estan al seu voltant en el Departament d'Educació han rebut una educació pitjor, per no dir pèssima, que la rebuda pel seu fill. La qual cosa ha propiciat que acabin un lloc laboral d'acord a les seves capacitats, Ja se sap el que val, val i el que no per mestre. Ara, compte amb les paradoxes: Wert és el ministre, el cap, sobre una plèiade immensa de tontos docents i personal del Ministerio de Educación. Wert sent ministre s'atreveix a catalogar de tontos als seus súbdits, m'imagino l'escena: ell sanglotant i cridant: Són tots tontos i jo sóc el seu cap!
El fill de Wert, com bé ens ha dit Jordi Évole, ha estat ben educat. Intuïm que donada la posició social, física i moral del senyor José Ignacio seu fill no ha anat a l'escola pública, com tampoc a una concertada. Des d'aquestes línies se li convida a que confirmi aquesta suposició, ja que cas d'estar equivocat, amb molt de gust rectificaré.

Però no cal alarmar-se, José Ignacio s'aprecia al Jordi, en la mateixa mesura que als seus súbdits del departament d'Educació, aquests últims amb anys d'experiència i havent aprovat unes oposicions, algunes d'elles típiques de la Funció Pública en la qual et jugues una plaça entre cinquanta aspirants, dels quals almenys un cinquanta per cent, vint-i-cinc, han estudiat com autèntics psicòpates tot l'extens temari, posem per mitjana uns 75 temes. A més tenen brillants notes universitàries (encara que ara siguin ximples a la Universitat van estudiar molt, que potser ja ho eren?) IA més s'han passat deu anys de precarietat laboral, ara en una escola de Barcelona, ara en una altra de Girona etc, coneixent així tota la geografia física i escolar.

Segona wertada digna de menció: Creu que "si un estudiant becat no treu un 6.5 cal que estudiï una altra cosa" Bé futurs matemàtics, doctors, educadors, psicòlegs, economistes, infermers si sou de classe treballadora, ergo becadepenents i obteniu una mitjana inferior a 6.5 en una Universitat Pública cal estudiar una altra cosa. Aquesta altra cosa no sabem si es refereix a confecció o la poda selectiva d'avets (des d'aquí mostrar el meu més profund respecte per ambdues activitats) o a què es refereix.

S'ha malinterpretat Wert. Creu que cadascú ha d'estudiar per al que el seu destí (de classe social) predisposa. On s'ha vist que fills de treballadors illetrats arribin a graduar-se? Sí, això ha passat aquí a Espanya des de 1982 però aquest error que ha provocat i provoca masses de metges, advocats, professors, arquitectes, administradors, historiadors en atur ha d'acabar-se.

Hi haurà més wertadas, segur, només cal esperar. Vull acabar aquesta reflexió amb una frase escrita allà al 1978 en un mur de la Diagonal de Barcelona: Senyora, si té un fill tonto no el llenci, pot arribar a ministre. Alguns pares van fer cas...



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH