El Master de Guardiola

Redacció Catalunyapress

I després dirà que no pixa colònia: Chanel i del nº 5 com Marilyn. Ho dic després de llegir-me tots els diaris esportius de Barcelona i bona part del publicat a Alemanya, on la compareixença de Guardiola ha causat tal impacte, que podria afirmar, sense equivocar-me un pèl, que hi ha un abans i un després de la seva multitudinària roda de premsa en un més que correcte alemany après després d'un any de passejos i estudis pel Central Park de Nova York. Avui hi ha algun col·lega que veu l'estada del de Santpedor en el Bayern com un master accelerat per accedir a la Presidència del Barça, que com va profetitzar Cruyff, ha d'estar en mans de gent del futbol , exfutbolistes sobretot, que és la que, l'holandès errante, assegura que és la que realment entén d'aquest negoci.


Bé, com a teoria no està malament. Només ens falta per comprovar si en l'esportiu el nou equip de Pep aconsegueix els mateixos èxits que el Barça. Si és així, ja pot Rosell repensar-se el de la candidatura a la reelecció. Però si el de la banqueta en la Bundesliga acaba en fracàs, llavors...si que resultarà fins a graciós comprovar quants detractors estan ara mateix amagats darrera d'una taula de redacció esperant aquest fatídic moment.

A mi Guardiola m'agradava molt com a tècnic del Barça, però em segueix produint un cert rebuig el glamour que tracta de transmetre. En aquest sentit, la naturalitat de Vilanova em té guanyat per a la seva causa, perquè el seu és parlar de futbol i no barrejar "xurres amb menines". Es a dir, que no busca la immortalitat a través de la perfecció personal. Bastant té amb vèncer a un càncer traïdor i al mateix temps guanyar la Lliga, que és el que li demanen els exigents seguidors blaugranes. Carregar-se a Catalunya a les seves esquenes no és el seu lloc en la vida. Per això, en els temps en els quals vivim, a molts els agrada més la imatge que transmet Pep que la de Tito, perquè "el seu" és una mica més que fútbol...és soberanisme en estat pur. Per entendre'ns: carrera política o una posició d'autoritat moral com la de Pau Casals en una Catalunya independent, encara que, ara mateix, digui que descarta aquesta possibilitat que no tinc perquè deixar de creure'm. Però aquesta és una altra història que el temps s'encarregarà de fer-nos veure. Ara el que toca és que triomfi en la seva nova comesa d'entrenador del Bayern de Munich i que al nostre Barça li vagi encara millor.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH