¡Quina il-lussió! Finalment tenim gent pobra

Redacció Catalunyapress

carme-freixa

Fan irredempta, des de la meva adolescència, de la incansable activista anti-injustícies Mafalda no puc estar-me, en aquesta època que ens ha instaurat la banca, el capital i les entitats financeres amb el club Bilderberg assegut al darrera contemplant cóm els propis governs destrueixen el Estat de Dret, de rememorar aquesta vinyeta impagable que resumeix quant està gaudint en aquest país la caspa de la catolicitat. Deia Susanita, aquesta nena amb tots els estereotips interioritzats,:

- Quan siguem grans organitzarem còctels i sopars amb caviar i salmó per recollir diners perquè la gent pobra pugui comprar aquestes coses que els agraden: macarrons, espaguetis i coses així.

I aquesta escena de vinyeta del gran Quino és la que m'imagino cada vegada que sento, veig i llegeixo com en aquest país les hordes de Susanitas i Susanitos es despentinen de goig practicant aquesta perversitat anomenada caritat. És natural que estiguin així. Porten anys d'abstinència. Anys atrafegats en la cerca mundial de criatures desvalgudes per les quals col?laborar amb o fundar alguna organització que els fes lluir al mateix temps que es rentaven les baixeres dels negocis.
I és que és natural, escoltin, un país amb un Estat del Benestar no permet "orgasmar" guanyant-se el cel. Cosa que l'Espanya de la dictadura franquista i de l'església catòlica beneint la misèria permetia cada dia per a solaç d'els qui es dedicaven a l'estraperlo o als guanys crescuts sobre la falta de drets. Després va arribar la Democràcia i va deixar de ser possible guanyar-se el cel exercint la caritat amb els qui prèviament has condemnat a la misèria perquè es van instaurar conceptes molt desconeguts per a aquesta gent com: Justícia Social, Benestar i Cohesió Social, Paritat i Igualtat. Bé aquests dos últims conceptes són els menys implantats, donat el masclisme que envolta a la nostra política en qualsevol de les seves accepcions geogràfiques.

Durant més de 30 anys hem estat un país, com tants d' Europa, on els governs democràtics, han vetllat pels drets fonamentals. La diferència amb Europa és que la nostra Democràcia és molt jove, sorgida d'un intercanvi de cromos amb els manobres de la dictadura. I això no és un detall nimi. És la base sobre la qual s'ha assentat un sistema que no reconeix el dret d'una persona un vot i que ha fet del bipartidisme la fórmula perquè alguns privilegis es mantinguin, la memòria històrica s'esborri i la catolicitat pugui dedicar-se, amb els diners sorgits dels nostres impostos, a donar sortida sense fre a la seva misogínia principalment. Malgrat aquests greus defectes de fons, hem estat un país on la caritat no s'ha pogut exercir perquè es van desenvolupar drets i polítiques que els garantien perquè no hi hagués la gent que el franquisme va anomenar: pobre de solemnitat.

Ara, gràcies a la troica maleïda les bones gents que ens acolloneixen amb sous de misèria i robant-nos els Drets de Ciutadania poden tornar a exercir la caritat. Per fi tenim un país poblat d'històries lacrimògenes per a delactació d'els qui es pasen per l'entrecuix l'Estat de Dret perquè creuen en "l'ordre natural de les coses". Aquest ordre on els qui més tenen menys paguen, on la corrupció afavoreix l'absentisme electoral i la victòria d'els qui es reparteixen el pastís públic. Aquest ordre on la berena caníbal es beneeix amb lleis misógines que retallen drets, on la justícia és per qui té milers d'euros i on per fi! hi ha criatures furgant en les escombraries i les papereres, gent que solament menja si va als bancs d'aliments i condicions de treball del segle XVIII. I llavors és quan es pot exercir aquesta perversió feudal i capitalista anomenada caritat, mentre un PSOE sense socialisme pacta amb els qui esclafen caritativament a la ciutadania.


Carme Freixa
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH