El perill de l'ensorrament dels mitjans de comunicació

Redacció Catalunyapress

CARNERO 1

En els últims temps, el nombre de mitjans que posen el tancament i de periodistes que incrementen les ja llargues llistes de l'atur no ha deixat de créixer. No obstant això, em costa comprendre les raons que porten a alguns a congratular-se de la sangria que assota les redaccions dels mitjans de comunicació. Em sorprèn observar com ho celebren, com es vanaglorian, com entonen un ja era hora! les motivacions del qual se m'escapen, i fins i tot com es llancen a la yugular dels damnificats, culpant-los de la seva dissort, àvids d'una espècie de justícia divina que els permeti per fi posar els dolents en el costat que els correspon.

Sincerament, em costa comprendre aquest tipus de reaccions. Assumeixo, per descomptat, que a mitjans i periodistes no els toca en sort res que, per desgràcia, no estiguin sofrint en les seves ciernes la resta del treballadors i treballadors en aquest cada vegada més despoblat mercat laboral. No en va, els periodistes són treballadors, i els mitjans de comunicació, empreses amb els seus 'deure i haver'. No obstant això, alguna cosa falla quan la societat no s'adona que, més enllà de la lògica empresarial i les relacions purament mercantils, en aquest 'agapa y vámonos' informatiu estem perdent tots. Si la informació ens fa lliures, la sepultura tirada sobre el periodisme ens lliga de peus i mans. I si l'estocada mortal la reben els mitjans de comunicació públics i els seus treballadors, el resultat és una contínua asfíxia que ens aniquila com a societat lliure. No fa falta que remuntem moltes dècades enrere per saber què suposa l'apagada informativa d'altres èpoques.

Catalunya no es lliura d'aquest coixí sobre la boca que ens lleva l'alè. Les retallades i expedients sobrevolen Tv3, Catalunya Ràdio, ACN i la Xarxa Audiovisual Local. Molts dels seus treballadors i treballadores ja han rebut la quitança, mentre uns altres sofreixen un altre tipus de danys col·laterals. I la víctima principal no deixa de ser una informació pública i de qualitat.

El model de públic de mitjans de comunicació erigit per sostenir la cohesió social de tot el territori es trontolla perillosament. Podem posar-li pegats, apuntalar-lo de qualsevol manera. Però, mentre els uns aplaudeixen les primeres esquerdes, uns altres intentem evitar que sigui massa tarda per evitar l'ensulsiada total d'un sistema que hem consolidat entre tots i per a tots.

Matías Carner
Secretari general adjunt de la UGT de Catalunya

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH